NOU CICLE: S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS. PROJECCIÓ 104a: LA NARANJA MECÁNICA

Fa ja més d'una any que l'alumne de 2n de bat. Javi Domínguez, asidu espectador del cineclub des de fa algunes temporades, va començar a suggerir-me que posarem La naranja mecánica (Stanley Kubrick, 1971). Sens dubte es tractava d'un film assumible pel cineclub, on ja havíem projectat Atraco perfecto (Stanley Kubrick, 1956), però La naranja mecánica, em semblava, i encara m'ho sembla, una pel·lícula incòmoda pel seu alt contingut de violència. La insistència de Javi ha anat minant la meua resistència i he acabat per acceptar la seua proposta. Javi ha arribat a deixar damunt la meua taula, a la classe de filosofia, una mandarina (perquè no tenia una taronja en aquell moment) dient-me si captava la metàfora. Després d'un degoteig constant he acabat per cedir (podeu pensar que per no sentir-lo) i aquest dijous veurem la pel·lícula de Kubrick.
La proposta de l'alumne em va donar la idea que podíem preparar un cicle on cadascun dels membres de la família del cineclub (una família oberta i on s'entra i se surt quan a un li ve en gana) preparara una projecció i s'encarregara de tot el que normalment m'encarregue jo. La tria, la petita presentació, el fullet explicatiu que donem en cada sessió, etc. La primera d'aquestes sessions estarà sota el control de Javi Dominguez i espere que alguns dels altres espectadors fidels vulguen també dir la seua. Només cal tenir en compte la trajectòria del cineclub respecte a la seua programació i que la pel·li siga trobable en V.O. tal i com projectem totes les pel·lícules.

Respecte de La naranja mecánica cal dir que es tracta de la pel·lícula més polèmica i violenta del geni del cinema Stanley Kubrick que adapta la novel·la homònima d'Anthony Burgess (1962). L'acció pot resumir-se de la següent manera: Àlex és un jove hiperagressiu amb una passió desorbitada per Beethoven, és a més el cap d'una banda de joves sense cervell que s'hi dediquen a sembrar el pànic entre la població, una vegada traspassen els límits d'allò assumible, Àlex es víctima d'un programa de reeducació on es possen a prova els mecanismes d'aprenentatge del conductisme més salvatge.

La pel·lícula va trasbalsar absolutament els ànims dels espectadors en la seua estrena. Les escenes de violència explícita provocaven rebuig, però la força de les imatges i la capacitat narrativa de Kubrick feien que els espectadors repetiren, malgrat el patiment innegable que suposa la seua visió (jo m'estic preparant...). Amb la pel·lícula en cartell alguns joves van cometre crims gratuïts al Regne Unit, on residia Kubrick, i ell mateix va convèncer a la Warner perquè retirara la cinta de les pantalles on estava tenint un èxit aclaparador. Sols després de la seua mort, en 1999, s'ha pogut tornar a veure a les Illes Britàniques. Les tècniques de l'anomenat "condicionament clàssic" estudiades per Pavlov a començaments del segle XX arribaven ara de forma descarnada a les persones.

Gaudir-la en V.O. resulta ben curiós ja que els personatges utilitzen un argot que resulta una barreja d'anglès comprimit i llengues eslaves. Kubrick era un director del tot obsessiu que vigilava inclús els doblatges a altres llengües perquè la pel·lícula no acabés dient el que ell no volia.


Ací teniu un aperitiu...


DIJOUS 24 DE FEBRER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. 

PROJECCIÓ 103a, "COMER, BEBER, AMAR" dins del cicle CINEMA I CUINA

Trobe un restaurant a València, un altre a Vilanova i la Geltrú i un altre més a Mollet del Vallès i tots tenen el mateix nom, Comer, Beber, Amar. I això sense buscar, que segur que n'hi ha més. Què passa perquè de sobte uns quants negocis del món de la cuina decidisquen agafar el títol d'una pel·lícula per atreure els clients? Comer, Beber, Amar, és una pel·lícula del director xinès Ang Lee estrenada l'any 1994 (123 min) que ens explica les peripècies d'un cuiner tradicional i la seua relació amb la família, amb les seues tres filles. El títol original és potser més explícit que la traducció: Eat, Drink, Man, Woman... un repàs de les qüestions fonamentals de la vida. Aquesta pel·lícula tracta d'explorar la caiguda d'un món antic que poc a poc va desapareixent i el contrast d'aqueix món amb la modernitat, amb els seus avantatges i inconvenients. El pare obliga les filles a seure a taula on els ofereix els plats tradicionals que serveixen de metàfora del món que voldria llegar-los. Les filles tenen la seua vida pròpia, estimen el pare, però necessiten viure prenent distància dels valors antics que el pare necessita a la vegada transmetre. Un tema recurrent al cinema i a la vida. Més encara en un país com Xina que deixa una tradició mil·lenària de forma vertiginosa, sobretot a les grans ciutats.

   Ang Lee (Taiwan, 1954) és un director xinès, però ha viscut i estudiant als EE. UU. on ha rodat una bona part de la seua filmografia. El banquete de boda, La tormenta de hielo, Tigre y dragón, Brokeback Mountain o Deseo, peligro són algunes de les seues pel·lícules més destacades. En elles aborda el xoc entre la tradició i la modernitat, els conflictes derivats de l'homosexualitat o l'univers de les arts marcials. El seu cinema conjuga amb freqüència l'èxit de crítica i públic, una combinació no sempre reeixida.

DIMECRES, 9 DE FEBRER, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

CINETONE

Entre les activitats més interessants per a la difusió del cinema podem trobar la iniciativa del col·lectiu El Soterrani d'Onda, El passat 2010 dedicaren un cicle a la revisió d'alguns clàssics de l'Expressionisme Alemany amb la particularitat ben curiosa de musicar-los en directe amb grups de tendències electròniques i psicodèliques. El Golem, El Gabinete del Doctor Caligari, M. el Vampiro de Düsserldorf i Nosferatu passaren per les seues pantalles amb la creació en directe de TMA-1, Alozeau, Grup d'Autoajuda i Jazznoice. L'experiència va ser tot un èxit i aquest 2011 el col·lectiu torna de nou a la càrrega amb altres clàssics del cinema, en aquest cas amb les primeres avantguardes del cinema francès. L'atreviment de barrejar la música electrònica amb les imatges antigues és tot un acte creatiu, demostra que aquells fotogrames van ser concebuts i filmats amb una força tan gran que avui, ja quasi 100 anys després, continuen suggerint-nos històries o desassossec. Qui vau assistir a la nostra projecció n. 100 segur que no heu oblidat el vampir flac assomant les seues mans d'ungles esmolades al celler d'aquell vaixell on tots els mariners han anat desapareixent de forma misteriosa. Són imatges per a sempre. Si tenim en compte la sobreabundància d'imatges amb les quals vivim ens adonarem de la dificultat que una imatge de les que ens arriba sobrevisca. Una ferotge lluita per la supervivència deixa sempre vives aquelles imatges del primer cinema.

Com a promoció del Cinetone 2011 penge ací el vídeo que el col·lectiu m'ha fet arribar i que recull de nou les imatges del famós vampir que va acompanyar-nos just uns dies abans del passat Nadal. Enhorabona i molta sort amb el Cinetone 2011.

CINETONE'11 from fiebre on Vimeo.