NOU CICLE: S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS. PROJECCIÓ 104a: LA NARANJA MECÁNICA

Fa ja més d'una any que l'alumne de 2n de bat. Javi Domínguez, asidu espectador del cineclub des de fa algunes temporades, va començar a suggerir-me que posarem La naranja mecánica (Stanley Kubrick, 1971). Sens dubte es tractava d'un film assumible pel cineclub, on ja havíem projectat Atraco perfecto (Stanley Kubrick, 1956), però La naranja mecánica, em semblava, i encara m'ho sembla, una pel·lícula incòmoda pel seu alt contingut de violència. La insistència de Javi ha anat minant la meua resistència i he acabat per acceptar la seua proposta. Javi ha arribat a deixar damunt la meua taula, a la classe de filosofia, una mandarina (perquè no tenia una taronja en aquell moment) dient-me si captava la metàfora. Després d'un degoteig constant he acabat per cedir (podeu pensar que per no sentir-lo) i aquest dijous veurem la pel·lícula de Kubrick.
La proposta de l'alumne em va donar la idea que podíem preparar un cicle on cadascun dels membres de la família del cineclub (una família oberta i on s'entra i se surt quan a un li ve en gana) preparara una projecció i s'encarregara de tot el que normalment m'encarregue jo. La tria, la petita presentació, el fullet explicatiu que donem en cada sessió, etc. La primera d'aquestes sessions estarà sota el control de Javi Dominguez i espere que alguns dels altres espectadors fidels vulguen també dir la seua. Només cal tenir en compte la trajectòria del cineclub respecte a la seua programació i que la pel·li siga trobable en V.O. tal i com projectem totes les pel·lícules.

Respecte de La naranja mecánica cal dir que es tracta de la pel·lícula més polèmica i violenta del geni del cinema Stanley Kubrick que adapta la novel·la homònima d'Anthony Burgess (1962). L'acció pot resumir-se de la següent manera: Àlex és un jove hiperagressiu amb una passió desorbitada per Beethoven, és a més el cap d'una banda de joves sense cervell que s'hi dediquen a sembrar el pànic entre la població, una vegada traspassen els límits d'allò assumible, Àlex es víctima d'un programa de reeducació on es possen a prova els mecanismes d'aprenentatge del conductisme més salvatge.

La pel·lícula va trasbalsar absolutament els ànims dels espectadors en la seua estrena. Les escenes de violència explícita provocaven rebuig, però la força de les imatges i la capacitat narrativa de Kubrick feien que els espectadors repetiren, malgrat el patiment innegable que suposa la seua visió (jo m'estic preparant...). Amb la pel·lícula en cartell alguns joves van cometre crims gratuïts al Regne Unit, on residia Kubrick, i ell mateix va convèncer a la Warner perquè retirara la cinta de les pantalles on estava tenint un èxit aclaparador. Sols després de la seua mort, en 1999, s'ha pogut tornar a veure a les Illes Britàniques. Les tècniques de l'anomenat "condicionament clàssic" estudiades per Pavlov a començaments del segle XX arribaven ara de forma descarnada a les persones.

Gaudir-la en V.O. resulta ben curiós ja que els personatges utilitzen un argot que resulta una barreja d'anglès comprimit i llengues eslaves. Kubrick era un director del tot obsessiu que vigilava inclús els doblatges a altres llengües perquè la pel·lícula no acabés dient el que ell no volia.


Ací teniu un aperitiu...


DIJOUS 24 DE FEBRER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. 

PROJECCIÓ 103a, "COMER, BEBER, AMAR" dins del cicle CINEMA I CUINA

Trobe un restaurant a València, un altre a Vilanova i la Geltrú i un altre més a Mollet del Vallès i tots tenen el mateix nom, Comer, Beber, Amar. I això sense buscar, que segur que n'hi ha més. Què passa perquè de sobte uns quants negocis del món de la cuina decidisquen agafar el títol d'una pel·lícula per atreure els clients? Comer, Beber, Amar, és una pel·lícula del director xinès Ang Lee estrenada l'any 1994 (123 min) que ens explica les peripècies d'un cuiner tradicional i la seua relació amb la família, amb les seues tres filles. El títol original és potser més explícit que la traducció: Eat, Drink, Man, Woman... un repàs de les qüestions fonamentals de la vida. Aquesta pel·lícula tracta d'explorar la caiguda d'un món antic que poc a poc va desapareixent i el contrast d'aqueix món amb la modernitat, amb els seus avantatges i inconvenients. El pare obliga les filles a seure a taula on els ofereix els plats tradicionals que serveixen de metàfora del món que voldria llegar-los. Les filles tenen la seua vida pròpia, estimen el pare, però necessiten viure prenent distància dels valors antics que el pare necessita a la vegada transmetre. Un tema recurrent al cinema i a la vida. Més encara en un país com Xina que deixa una tradició mil·lenària de forma vertiginosa, sobretot a les grans ciutats.

   Ang Lee (Taiwan, 1954) és un director xinès, però ha viscut i estudiant als EE. UU. on ha rodat una bona part de la seua filmografia. El banquete de boda, La tormenta de hielo, Tigre y dragón, Brokeback Mountain o Deseo, peligro són algunes de les seues pel·lícules més destacades. En elles aborda el xoc entre la tradició i la modernitat, els conflictes derivats de l'homosexualitat o l'univers de les arts marcials. El seu cinema conjuga amb freqüència l'èxit de crítica i públic, una combinació no sempre reeixida.

DIMECRES, 9 DE FEBRER, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

CINETONE

Entre les activitats més interessants per a la difusió del cinema podem trobar la iniciativa del col·lectiu El Soterrani d'Onda, El passat 2010 dedicaren un cicle a la revisió d'alguns clàssics de l'Expressionisme Alemany amb la particularitat ben curiosa de musicar-los en directe amb grups de tendències electròniques i psicodèliques. El Golem, El Gabinete del Doctor Caligari, M. el Vampiro de Düsserldorf i Nosferatu passaren per les seues pantalles amb la creació en directe de TMA-1, Alozeau, Grup d'Autoajuda i Jazznoice. L'experiència va ser tot un èxit i aquest 2011 el col·lectiu torna de nou a la càrrega amb altres clàssics del cinema, en aquest cas amb les primeres avantguardes del cinema francès. L'atreviment de barrejar la música electrònica amb les imatges antigues és tot un acte creatiu, demostra que aquells fotogrames van ser concebuts i filmats amb una força tan gran que avui, ja quasi 100 anys després, continuen suggerint-nos històries o desassossec. Qui vau assistir a la nostra projecció n. 100 segur que no heu oblidat el vampir flac assomant les seues mans d'ungles esmolades al celler d'aquell vaixell on tots els mariners han anat desapareixent de forma misteriosa. Són imatges per a sempre. Si tenim en compte la sobreabundància d'imatges amb les quals vivim ens adonarem de la dificultat que una imatge de les que ens arriba sobrevisca. Una ferotge lluita per la supervivència deixa sempre vives aquelles imatges del primer cinema.

Com a promoció del Cinetone 2011 penge ací el vídeo que el col·lectiu m'ha fet arribar i que recull de nou les imatges del famós vampir que va acompanyar-nos just uns dies abans del passat Nadal. Enhorabona i molta sort amb el Cinetone 2011.

CINETONE'11 from fiebre on Vimeo.

PROJECCIÓ 102a: "DELICIOSA MARTHA" dins del cicle Cinema i Cuina

M'ha resultat curiós trobar dues pel·lícules estimables ambientades al món de la cuina i totes dues a la ciutat d'Hamburg. Fa quinze dies veiem i passàvem una bona estona amb Soul Kitchen (Fatih Akin, 2009), aquesta setmana veurem una altra comèdia, però ara amb to molt més contingut i de vegades dramàtic. Deliciosa Martha (Drei Sterne) és una pel·lícula de l'any 2000 de la realitzadora alemanya Sandra Nettelbeck (Hamburg, 1966), una eclèctica treballadora del cinema que ha dirigit, montat, escrit guions i fins i tot fet d'actriu. La seua pel·lícula gira al voltant d'un personatge femení (Martha), una xef de cuina absolutament disciplinada i amb una idea molt clara del que vol i com ho vol al restaurant on treballa. La seua vida es veu trasbalsada per la mort de la seua germana i per haver de fer-se càrrec de la seua neboda, una xiqueta que no li ho posarà fàcil. En aquest estat de coses el restaurant pateix alguns canvis i la seua estabilitat laboral i personal es veurà amenatzada. Martha ha d'aprendre a sobreviure i això és el que ens explica amablement aquesta cinta que a banda ens desperta la curiositat pel menjar ben preparat i per la creació al món de la cuina. El seu personatge, inflexible quan es tracta del treball, em recordava al del fantàstic cuiner de Soul Kitchen, tot i que les semblances potser s'acaben ahi.

En el repartiment tenim al convincent actor italià Sergio Castellito i a l'actriu alemanya Martina Gedeck, més tard coneguda pel seu paper a l'exitosa pel·lícula La vida de los otros que vam projectar al cineclub dins del cicle Visions de la RDA. (Per cert, recorde que alguns alumnes em preguntaren en aquell moment què era això de "visions de la roda" !!). I sí, aquesta serà la tercera pel·lícula consecutiva de nacionalitat alemanya que projectem.Tornarem a l'anglès, algun dia.

Deliciosa Martha té música de Keith Jarret i va obtenir el premi del públic a la Mostra de Cinema de València de l'any 2001.

Ací teniu el trailer alemany sense subtítols, a la sala tindrem la VOSE clàssica.



DIMECRES 26 DE GENER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.



   

CICLE CUINA I CINEMA: PROJECCIÓ 101a: 'SOUL KITCHEN'.

Benvolgudes amigues i amics del cineclub, de nou ens trobem amb les projeccions, encetat ja l'any 2011 i superada la pel·lícula número 100. Comencem amb una comèdia dins del cicle "Cuina i Cinema". Soul Kitchen és una pel·lícula alemanya del director d'origen turc Fatih Akin, un dels més sòlids valors de la cinematografia alemanya actual. Akin ha rodat abans de Soul kitchen altres pel·lícules entre les quals destaquen Contra la pared i Al otro lado, ambdues de caràcter fortament dramàtic, amb la immigració com a rerefons d'històries sòrdides contades amb molta solidesa. Soul kitchen sorprèn pel seu to descaradament còmic. Zinos és un jove que intenta obrir-se camí a la ciutat mentre la seua nòvia parteix a Japó per motius laborals. Vol obrir un restaurant, però la marxa de la xica desestabilitzarà la seua relació de parella i Zinos haurà de decidir entre mantenir el negoci viu o recuperar a la xica. Una opció és deixar el negoci en mans del germà, però potser no és la millor opció coneixent els seus antecedents delictius. Amb aquesta trama Akin aconsegueix això que tan poc abunda al cinema actual, com és construir una comèdia pura, que aconsegueix divertir l'espectador perquè els personatges funcionen i les situacions funcionen, i a banda sense deixar de contar històries de gent que lluita per obrir-se camí malgrat les dificultats que siguen.

El guió de la pel·lícula és del mateix director i del simpàtic actor protagonista de la mateixa, en ella té una forta i atractiva presència la música (el mateix Akin, nascut el 1974, és també DJ a banda de director de cinema). En fi, després de la forta experiència de Nosferatu una pel·lícula per a tots els públics que deixa un molt grat sabor de boca i algunes ganes de menjar. En Versió Original en alemany amb subtítols en castellà.

Ací teniu el trailer per si el voleu veure.

DIJOUS 13 DE GENER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.