Informació sobre les activitats del cineclub de l'institut
dilluns, 7 de març del 2011
PROJECCIÓ 105a: PARÍS, JE T'AIME
A la vista de la paraula "suggeriments" algunes persones s'han animat a suggerir-me coses. Normalment això ha passat sempre des que vam començar amb les projeccions allà pel 2004, però jo, programador cabut, no he fet cas quasi mai. Aquesta setmana havíem de projectar Requiem por un sueño (D. Aronofsky, 2000), a suggeriment de Rafa Enguix, però els problemes d'agenda li impedeixen venir a presentar-la, així que la deixarem per més endavant. Aleshores he decidit fer arbitràriament cas al departament de francès, que sempre insisteix en què posem alguna peli "en francès". Per descomptat que n'hem posades un bon grapat, però potser menys del que podríem donades les característiques del cineclub. Milou en Mayo; Adios, muchachos les dues de Louis Malle; Cuento de verano, d'Eric Rohmer; El odio, de M. Kassowitz; Hoy empieza todo, de B. Tavernier; Crazy, de J.M. Vallée; Los 400 golpes, de F. Truffaut; Léolo, de J. C. Lauzon; La promesa, dels germans Dardenne; La clase, de L. Cantet han sigut les nostres projeccions en llengua francesa. Ara tornem amb una curiosa producció de l'any 2006 que porta com a títol l'explícit Paris, je t'aime, una cinta dirigida per 18 directors de diferents nacionalitats que tenen 5 minuts aproximadament per a contar una història d'amor que succeisca en un dels diferents districtes de la capital francesa. Com tota cinta feta d'històries petites París, je t'aime és de vegades irregular, no és possible que totes les narracions ens agraden per igual com tampoc ho és que queden perfectament cohesionades. No obstant això les imatges de la ciutat, els actors de primer nivell i el bon grapat de directors joves i interessants el converteixen en un film estimable.
Entre els directors i els districtes trobem el següent repertori: -
- "Montmartre" per Bruno Podalydès
- "Quais de Seine" per Gurinder Chadha
- "Le Marais" per Gus Van Sant
- "Tuileries" per Joel et Ethan Coen
- "Loin du 16e" per Walter Salles et Daniela Thomas
- "Porte de Choisy" per Christopher Doyle
- "Bastille" per Isabel Coixet
- "Place des Victoires" per Nobuhiro Suwa
- "Tour Eiffel" per Sylvain Chomet
- "Parc Monceau" per Alfonso Cuaron
- "Quartier des Enfants Rouges" per Olivier Assayas
- "Place des fêtes" per Oliver Schmitz
- "Pigalle" per Richard LaGravenese
- "Quartier de la Madeleine" per Vincenzo Natali
- "Père-Lachaise" per Wes Craven
- "Faubourg Saint-Denis" per Tom Tykwer
- "Quartier Latin" per Gérard Depardieu i Frédéric Auburtin
- "14e arrondissement" per Alexander Payne
Els actors són molts, entre ells hi ha Natalie Portman, Elijah Wood, Nick Nolte, Juliette Binoche, Willem Dafoe, Bob Hoskins, Gena Rowlands, Ben Gazzara, Gérard Depardieu, Rufus Sewell, Emily Mortimer, Maggie Gyllenhaal, Steve Buscemi, Olga Kurylenko, Catalina Sandino Moreno, Javier Cámara, Leonor Watling.
El districte 11é i 15é també van tenir les seues històries, però finalment no van estar incloses en l'últim muntatge. En fi, una cinta per a gaudir de París, amb petites històries, de vegades còmiques, de vegades dramàtiques, sense un clar fil conductor més enlla de la ciutat i els seus carrers, les seues places i el seu encant indiscutible. Per cert, no totes les històries són "en francès".
DIMECRES, 9 DE MARÇ, 18.00, A L'AULA RAFAEL AZCONA DE IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Avui si he anat a vore la pel·lícula i hi ha agradat molt en general. M'ha agradat molt la història on una americana viaja a Paris i conta les seues experiencies (molt divertit), la història dels germans Coen molt graciosa també, del seu estil..i transcorre tota en una estació de metro.
La pel.lícula dona un punt de vista actual de tots aquestos barris evitant la imatge idíl·lica de Paris en les postals.
La pel·lícula també mostra el París multiracial, com la que proposa una relació idíl·lica entre una noia musulmana i un noi que no ho és.Més realista és la versió de la immigració que recreen els sacrificis que una mare fa pel seu fill. I de la tragèdia, la història d'Oliver Schmitz, Place des fetes, cop al meu cor de la manera més directa. Excel·lent música.Més original és el que ens proposa Christopher Doyle, que s'apropa a la comunitat xinesa de la capital francesa sense prejudicis, però sense agradar gens.
També m'ha agradat molt la de Natalie Portman .Molt poètica.
"Un noi cec, respon el telèfon i li diuen des de l'altre banda: A vegades la vida et demana un canvi. Una transició, com les estacions. La primavera ha estat fantàstica, però ha acabat l'estiu, hem perdut la tardor i de sobte fa fred, fa tant de fred que tot es gela. El nostre amor s'ha adormit i la neu l'ha agafat per sorpresa. Però si et quedes adormit en la neu, no veus com arriba la mort. Cuida't."
La seva resposta és simple i màgica: "No, et veig. "
Hola Josep! soc un alumne del IES que esta interesar per una peli anomenada Blade Runner, supose que segur que sabràs quina és. Per aixó et demane que si pogueres posar-la algún dia d'aquest sense dubtar-ho aniré a veurela.
Hola alumne! El curs passat, justament allà pel mes de febrer, dedicàrem un cicle a la Ciència- Ficció on passàrem "Blade Runner" (projecció 84a), supose que no te n'assabentaries o tal vegada no estaves a l'institut. En fi, pel que dius sembla que no has tingut ocasió de veure la pel·lícula que sens dubte et recomane. També t'anime a que et deixes caure per allà alguna vesprada encara que no tingues ni idea de què va la peli que projectem. Potser un títol que ara no et diu res resulta que desperta el teu interés l'any que ve (com tal vegada t'ha passat amb "Blade Runner"), així que podries pensar en avançar-te a aquelles coses que un dia t'interessaran.
Gràcies, Phoenix, pel teu comentari. A mi continua agradant-me la història dels Coen i la que protagonitzen Ben Gazzara i Gena Rowlands just al costat del Parc de Luxemburg. També moltres altres. M'alegra que gaudires.
3 comentaris:
Avui si he anat a vore la pel·lícula i hi ha agradat molt en general. M'ha agradat molt la història on una americana viaja a Paris i conta les seues experiencies (molt divertit), la història dels germans Coen molt graciosa també, del seu estil..i transcorre tota en una estació de metro.
La pel.lícula dona un punt de vista actual de tots aquestos barris evitant la imatge idíl·lica de Paris en les postals.
La pel·lícula també mostra el París multiracial, com la que proposa una relació idíl·lica entre una noia musulmana i un noi que no ho és.Més realista és la versió de la immigració que recreen els sacrificis que una mare fa pel seu fill. I de la tragèdia, la història d'Oliver Schmitz, Place des fetes, cop al meu cor de la manera més directa. Excel·lent música.Més original és el que ens proposa Christopher Doyle, que s'apropa a la comunitat xinesa de la capital francesa sense prejudicis, però sense agradar gens.
També m'ha agradat molt la de Natalie Portman .Molt poètica.
"Un noi cec, respon el telèfon i li diuen des de l'altre banda: A vegades la vida et demana un canvi. Una transició, com les estacions. La primavera ha estat fantàstica, però ha acabat l'estiu, hem perdut la tardor i de sobte fa fred, fa tant de fred que tot es gela. El nostre amor s'ha adormit i la neu l'ha agafat per sorpresa. Però si et quedes adormit en la neu, no veus com arriba la mort. Cuida't."
La seva resposta és simple i màgica: "No, et veig. "
Hola Josep! soc un alumne del IES que esta interesar per una peli anomenada Blade Runner, supose que segur que sabràs quina és.
Per aixó et demane que si pogueres posar-la algún dia d'aquest sense dubtar-ho aniré a veurela.
Hola alumne! El curs passat, justament allà pel mes de febrer, dedicàrem un cicle a la Ciència- Ficció on passàrem "Blade Runner" (projecció 84a), supose que no te n'assabentaries o tal vegada no estaves a l'institut. En fi, pel que dius sembla que no has tingut ocasió de veure la pel·lícula que sens dubte et recomane. També t'anime a que et deixes caure per allà alguna vesprada encara que no tingues ni idea de què va la peli que projectem. Potser un títol que ara no et diu res resulta que desperta el teu interés l'any que ve (com tal vegada t'ha passat amb "Blade Runner"), així que podries pensar en avançar-te a aquelles coses que un dia t'interessaran.
Gràcies, Phoenix, pel teu comentari. A mi continua agradant-me la història dels Coen i la que protagonitzen Ben Gazzara i Gena Rowlands just al costat del Parc de Luxemburg. També moltres altres. M'alegra que gaudires.
Publica un comentari a l'entrada