dilluns, 19 de novembre de 2012

PROJECCIÓ 133a: "TRAINSPOTTING"

Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin openers....

Mark Renton a Trainspotting
 

A l'any 1996 les pantalles dels cinemes de mig món es van omplir amb una pel·lícula dura i divertida, polèmica i incissiva, gamberra i políticament poc correcta. Es tractava de la 2a pel·lícula d'un director anglès, Danny Boyle, avui molt més conegut per l'oscaritzada Slumdog Millionaire, en ella es narrava la història coral d'un grup d'amics a la ciutat escocessa d'Edimburg. Un grup d'amics tocats pel denominador comú de la seua addicció a la heroïna. La pel·lícula de Boyle, adaptació de la novel·la homònima d'Irvine Welsh, es mostrava com un petit fresc de la ciutat, una mostra antropològica de les vides d'uns joves de barri marcats per la manca d'oportunitats i la seua decissió de no apostar per les coses que la resta de la societat considerava com aquelles que havien de triar-se de forma preferent. La història narra la descomposició de les relacions d'amistat a partir de la necessitat de buscar més i més vegades la substància que aconsegueix traure els protagonistes d'una vida que no desitgen. Destaca per damunt de tots el personatge de Mark Renton interpretat de forma molt efectiva per Ewan McGregor.

El film està ple de diàlegs animats i té un ritme molt viu, sempre acompanyat d'una exquisita banda sonora, una ocasió immillorable per als més joves per a conéixer emblemàtics grups dels anys 90 o anteriors, com Blur, Elastica, Brian Eno, New Order, Iggy Pop, Primal Scream, Pulp o Lou Reed, la major part d'ells imprescindibles dins de la cultura musical del pop i el rock. Al mateix temps, la pel·lícula té moments durs i desagradables que fan que no la recomane per a espectadors que estiguen en nivells inferiors a 4t d'ESO. No m'he oblidat mai del seu final des que la vaig veure al cinema en aquell moment i encara avui recorde els monòlegs en els quals el protagonista reflexiona sobre el dèbil fil que ens connecta a les coses. Fregant el nihilisme.



Les pelis sobre el món de la droga (les bones) sempre contenten la seua dosi de polèmica... Ens animen al consum quan no jutgen els personatges? Al nostre cineclub ens agrada mostrar pel·lícules que promoguen el debat i la reflexió, però per damunt de tot el nostre objectiu és sempre la difusió del bon cinema. I sens dubte Trainspotting (90 min. color) és una bona pel·lícula. De nou en anglès... complement ideal per a les vostres classes teòriques i pràctiques. Ací en va una mostra. Atenció a la música de la seqüència: "Lust for Life" d'Iggy Pop.






DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.