"EUROPA" dins del cicle Europa al cinema. (153a. 9/01/2014)

Aparentment tot està bé, així comencen alguns dels manifestos que el director danès Lars von Trier ha regalat al públic cinèfil en els darrers 25 anys. Lars von Trier és un director eminentment polèmic i denostat per alguns crítics al temps que enlairat per altres. La seua filmografia no deixa indiferent ningú. Von Trier tracta sempre d'impactar a l'espectador i d'utilitzar tots els recursos a l'abast del director per a construir autèntics exercicis d'estil. Tot això l'allunya del cinema clàssic i dels grans narradors americans que tant ens agraden (John Ford, per exemple) i l'acosten més a un cinema críptic i al·lucinant, podríem dir del tipus de David Lynch, per exemple. Però les diferències entre Lynch i von Trier són evidents. Europa (DINAMARCA, 1991, 124', b/n) és una pel·lícula sobre el desastre que suposa la 2a Guerra Mundial. Un americà d'origen alemany viatja a l'Alemania destruida per la guerra l'any 1945. Treballarà amb el seu oncle a la companyia de ferrocarrils Zentropa amb la voluntat d'ajudar a la reconstrucció de les ferides del país, però les ferides són massa profundes. El tren recorre el continent com una metàfora i recordatori de tots els trens que han conduit milions d'éssers humans a la mort durant els anys del nazisme. El protagonista es vorà envoltat de l'univers creat pel director de la pel·lícula, un univers del qual ni ell ni l'espectador podran escapar.

En tots els comentaris que llig sobre la pel·lícula em trobe en el mateix adjectiu, una pel·lícula hipnòtica, diuen. I sí, una d'aquelles pel·lícules de les quals un oblida l'argument i es queda amb algunes imatges que l'acompanyen durant molt i molt de temps. Von Trier ens presenta una pel·lícula completament allunyada del realisme, les escenes van acompanyant-se de l'omnipresent i demoledora veu de l'actor Max von Sydow (el cavaller que torna de les creuades en El séptimo sello de Ingmar Bergman), que és un trasunte del mateix director i que ens anuncia en temps futur el que va a passar-nos, el que va a passar-li al protagonista, una titella en mans d'un director que actua ací com a déu absolut i que recrea artificialment el que queda d'Europa. Alemania, año 0 (R. Rossellini) o Berlín, Occidente (B. Wilder) presentaven una Alemania enderrocada física i moralment per la guerra. Europa ens mostra eixe mateix enderroc però de forma absolutament esteticista i artificial, amb decorats, transparències i imatges tretes de la ment d'aquest controvertit creador. No puc assegurar (mai puc fer-ho, però menys amb aquesta pel·lícula) que serà del gust de tots els habituals del cineclub, però crec que l'experiència paga la pena.

Aquest matí m'explicava una alumna que a un cinema els xiquets que estaven a punt de veure Frozen, la darrera peli de Disney, van rebre per error una descàrrega d'imatges de Nymphomaniac, la última i de nou polèmica pel·licula de Von Trier. M'imagine les cares dels xiquets i dels pares i mares dels xiquets. I m'imagine també al sr. Von Trier mirant-ho tot des de la cabina, amb somriure malèvol i cara de bon xic (si això és possible). Europa no suposarà cap escàndol sexual per als nostres avesats espectadors.

I ara, deixeu-vos conduir per aquesta veu...

i així entendreu això d'"hipnòtica"...

Europa forma part d'una trilogia sobre Europa junt amb El elemento del crimen (1984) i Epidemic (1987).


DIJOUS, 9 DE GENER DE 2014 A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.