dilluns, 15 de desembre de 2014

"LA VIDA DE BRIAN", una comèdia. (170a, 18/12/2014)

Benvolguts amics i amigues del cineclub, ve el Nadal. Hi ha una pel·lícula que fa molt de temps hauria d'haver-se projectat al nostre cineclub. No és de rebut que ocupe el lloc 170, però el cas és que és així i això no té remei. La vida de Brian (GBR, 1979, 95min) és una comèdia que es troba entre les pel·lícules més estimades per un sector del públic. Podem dir ja que és un clàssic de la comèdia o també que és una pel·lícula de culte. Les seues bromes, els seus acudits, han anat de boca en boca generació rere generació des d'aquell 1979 fins avui (d'una manera semblan per exemple al que ens ha ocorregut ací amb pelis com Amanece, que no es poco de J. L. Cuerda). La vida de Brian té legions de seguidors i també legions de detractors. Bé perquè el seu humor profundament anglès no arriba a connectar amb l'espectador o bé perquè l'espectador està encantat en veure pelis religioses que narren de forma apologètica la vida de Jesús de Nazareth, i no pot suportar aquest desarrapat de Brian caminant pels carrers de Palestina al mateix temps en que ho feia el fundador del cristianisme. El cas és que La vida de Brian és una paròdia en tota regla de la vida d'un fundador de religions. El seu caràcter còmic pot resultar-li irreverent a algú, però la qüestió és que la pel·lícula no fa més que riure's del caràcter dels humans, del caràcter contradictori de la religió, dels seguidors de la religió, dels polítics d'esquerra i de dreta, dels seguidors polítics de l'esquerra i de la dreta i, en fi, de tot. I ho fa a la manera del surrealisme, amb la composició de personatges impossibles, com per exemple que un actor faça el paper de la mare de Brian, o també amb l'escena (que dura segons) de la nau espacial. Un surrealisme que demana un espectador relaxat, però actiu, un espectador amb sentit de l'humor.


Els responsables d'aquest despropòsit són el grup humorístic anglès Monty Python, que es van donar a conéixer al Regne Unit durant la dècada dels seixanta i que van arribar a grans quotes d'èxit als setanta i huitanta amb espectacles de teatre i pel·lícules irrepetibles com per exemple Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores (1975); La vida de Brian (1979); El sentido de la vida (1983). I amb molts membres del grup implicats i el mateix sentit de l'humor: Brazil (1985); Un pez llamado Wanda (1988); Criaturas feroces (1997). Per posar alguns exemples.

El director de La vida de Brian va ser Tery Jones, però al seu guió participa la plana major del grup: Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Michael Palin i el mateix Terry Jones.

No he vogut posar-vos el trailer perquè desvetlla massa coses de la peli (i ja vaig dir a la sala que per als espectadors novells està prohibit pel Front d'Alliberament de Judea mirar imatges de la peli durant la setmana), però us deixe un sketch com a mostra de l'humor de la casa. Una venjança històrica, tal i com van les coses per Europa, per cert.




Amb aquesta projecció volem tancar aquest 2014 amb un somriure. Ja vindran els drames, no patiu. Espere que ens trobem a la sala, que ho passem bé i que la peli siga per a alguns el posar en el seu mapa els genial Monty Python.


DIJOUS 18, A LES 18.00 A L'ANTIGA SALA DE PROFESSORS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

I un extra.... un record per al programa ja desaparegut del gran Antonio Gasset.