La proposta de l'alumne em va donar la idea que podíem preparar un cicle on cadascun dels membres de la família del cineclub (una família oberta i on s'entra i se surt quan a un li ve en gana) preparara una projecció i s'encarregara de tot el que normalment m'encarregue jo. La tria, la petita presentació, el fullet explicatiu que donem en cada sessió, etc. La primera d'aquestes sessions estarà sota el control de Javi Dominguez i espere que alguns dels altres espectadors fidels vulguen també dir la seua. Només cal tenir en compte la trajectòria del cineclub respecte a la seua programació i que la pel·li siga trobable en V.O. tal i com projectem totes les pel·lícules.
Respecte de La naranja mecánica cal dir que es tracta de la pel·lícula més polèmica i violenta del geni del cinema Stanley Kubrick que adapta la novel·la homònima d'Anthony Burgess (1962). L'acció pot resumir-se de la següent manera: Àlex és un jove hiperagressiu amb una passió desorbitada per Beethoven, és a més el cap d'una banda de joves sense cervell que s'hi dediquen a sembrar el pànic entre la població, una vegada traspassen els límits d'allò assumible, Àlex es víctima d'un programa de reeducació on es possen a prova els mecanismes d'aprenentatge del conductisme més salvatge.
La pel·lícula va trasbalsar absolutament els ànims dels espectadors en la seua estrena. Les escenes de violència explícita provocaven rebuig, però la força de les imatges i la capacitat narrativa de Kubrick feien que els espectadors repetiren, malgrat el patiment innegable que suposa la seua visió (jo m'estic preparant...). Amb la pel·lícula en cartell alguns joves van cometre crims gratuïts al Regne Unit, on residia Kubrick, i ell mateix va convèncer a la Warner perquè retirara la cinta de les pantalles on estava tenint un èxit aclaparador. Sols després de la seua mort, en 1999, s'ha pogut tornar a veure a les Illes Britàniques. Les tècniques de l'anomenat "condicionament clàssic" estudiades per Pavlov a començaments del segle XX arribaven ara de forma descarnada a les persones.
Gaudir-la en V.O. resulta ben curiós ja que els personatges utilitzen un argot que resulta una barreja d'anglès comprimit i llengues eslaves. Kubrick era un director del tot obsessiu que vigilava inclús els doblatges a altres llengües perquè la pel·lícula no acabés dient el que ell no volia.
Ací teniu un aperitiu...
DIJOUS 24 DE FEBRER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.