divendres, 22 de juny del 2012

MOLTES GRÀCIES

Moltes gràcies a tots pel recolzament que ha tingut l'activitat de cloenda del cineclub. Primera Plana va recollir uns 45 espectadors a la llum de les estrelles i del projector. Espere que ho gaudireu. Fernando Trueba, en lliurar-li l'Oscar per Belle Epoque, va dir que ell no creia en Déu però sí que creia en Billy Wilder. Jo també sóc creient. 






Una abraçada per a tots. Bon estiu. Ens trobem de nou, al cinema!!

dissabte, 16 de juny del 2012

SESSIÓ DE CLOENDA: PROJECCIONS 127a i 128a. "LUNA NUEVA" + "PRIMERA PLANA"

I sí, arribem a la fi d'aquest curs ple d'incidències laborals i de notícies negatives. El cinema ens ha servit de vegades com a revulsiu moral, per a recordar-nos la necessitat constant de resistència. Però voldríem no haver de resistir res, i poder riure tots plegats de tant en tant. Després del cicle dedicat a la classe obrera volem acomiadar-nos a la ja tradicional sessió de cloenda amb dos pel·lícules que formen part del cinema clàssic americà. Una comèdia romàntica per a la vesprada i una comèdia molt més satírica per a la nit. La particularitat d'aquest programa doble és que les dos pel·lícules són remakes d'una anterior i estan basades en el guió d'una obra de teatre anterior: The front page de Ben Hetch i Charles McArthur. La primera adaptació al cinema d'aquella exitosa obra de teatre va córrer a càrrec de Lewis Milestone l'any 1931 amb títol idèntic. Sols 9 anys després, al 1940 Howard Hawks dirigia Luna Nueva (b/n, 92 min), amb Cary Grant i Rosalind Russell. L'argument era el següent: Hildy, la millor reportera del Morning Post, està a punt de deixar el treball per a casar-se i dedicar-se a les feines de la casa; Walter Burns, editor del diari i exmarit de Hildy, tractarà d'impedir-ho i, perquè no, també de reconquerir-la. L'ambició del periodisme i el no deixar que la realitat malbarate una bona notícia semblen els motius vitals que impulsen al personatge interpretat per Cary Grant, però el vertader personatge d'aquesta pel·lícula vertiginosa és el femení. Les dificultats per accedir a un lloc de treball rellevant i dominat per complet per l'univers masculí estan presents en tota la cinta. La batalla interior de la protagonista és el rerafons on es mou tota l'acció, en la qual estan sempre presents els diàlegs animosos i plens de girs sarcàstics. Personatges que entren i ixen d'escena, al més pur estil teatral, i un Cary Grant en el paper de canalla simpàtic ja famós per la comèdia també de Hawks, La fiera de mi niña. Aquesta és la segona pel·lícula del director americà que projectem al nostre cineclub, la primera -projecció 32a, el 16/06/2006, justament avui fa 6 anys- va ser la genial El sueño eterno (The Big Sleep) i per a l'any que ve tenim preparada la magnífica Sólo los ángeles tienen alas (Only Angels Have Wings).


Per a la nit hem preparat un altre remake de The front page, en aquest cas del gran mestre Billy Wilder, de qui projectàvem l'any passat en aquesta mateixa sessió a l'aire lliure Avanti. Primera plana (1974, color, 105 min). La gran diferencia d'aquesta segona versió de la mateixa història és que ací el periodista que va a casar-se és un home i no una dona, la qual cosa deixa la qüestió del gènere fora de la trama i li dona a la història un aire bastant distint, amb una crítica més visceral a tot el sistema sobre el que s'edifiquen les democràcies occidentals: la premsa com un niu de serps on tot val, amb la connivència del poder polític que ha de jugar bé les cartes quan arriben les eleccions. De nou recurrim a la magnífica parella formada per Jack Lemmon i Walter Matthau, dos actors que omplin del tot l'escena i executen a la perfecció els diàlegs enverinats que han cuinat abans una altra parella de genis: Wilder i Diamond... la crítica arriba utilitza tots els recursos de l'època, inclús el mètode psicoanalític que ha desembarcat definitivament als Estats Units. En definitiva, dos comèdies sobre el periodisme per acomiadar aquest curs 2011/2012. Al mateix temps el joc, mai practicat fins ara entre nosaltres, d'assistir a la mateixa història contada de forma distinta, un exercici narratiu curiós que esperem que us resulte atractiu.


Com probablement sabeu aquesta projecció doble està separada per un sopar al pati de l'institut. Cadascú du el seu menjar i la beguda i els assistents ens ho organitzem tot. Aquest sopar serà sobre les 21.30. Normalment a la peli de la nit es nota la baixada de la temperatura, per això, si veniu, recordeu estar ben preparats, una comèdia amb fred no es gaudeix de la mateixa forma.

trailer original de His Girl Friday (VO)


trailer original de The front page (VO)

Recordeu també, si no sou espectadors habituals del cineclub, que les projecions sempre són en Versió Original amb Subtítols en castellà.

DIJOUS, 21 DE JUNY, A LES 19.30 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES: LUNA NUEVA (His Girl Friday). A LES 21.30, SOPAR AL PATI I A LES 22.45 PRIMERA PLANA (The Front Page), AL PATI DE L'INSTITUT.

dimecres, 6 de juny del 2012

TEATRE A L'IES PARE ARQUES: MARUJES

Normalment no dediquem aquest espai més que al cinema i a les activitats del cineclub del Pare Arques, però després del que vaig veure el divendres passat al Centre Cultural El Teular de Cocentaina em calia escriure aquesta entrada. L'any passat es va crear un grup de teatre a l'institut en una assignatura optativa de 3r d'ESO que conduia el professor Manuel Hernández, a hores d'ara il·lustrant als alumnes a la comarca de La Ribera. Resulta que aquestos xavals van excel·lir en la interpretació del drama de García Lorca La casa de Bernarda Alba. Aquest any, ja sense optativa (i sense Manolo), els alumnes van decidir donar un pas endavant comandats per la iniciativa de Roger Garrido, alumne de 4t d'ESO. A Roger el vaig conéixer quan estava a 2n d'ESO i ja em va deixar paralitzat quan en un paper em va escriure que les seues pel·lícules favorites eren Teléfono rojo, volamos hacia Moscú de Stanley Kubrick, indicava ell mateix i altres dos clàssics que ara no recorde, però que ell citava amb el director darrere i de vegades amb l'any de producció. Habitualment parlàvem de Hitchcock, de Ford, de Hawks i ell no deixava de ser un xiquet de 13 anys i no donava cap importància als seus excel·lents i extraordinaris coneixements.

 Però anem a Marujas, l'obra que va estrenar el passat divendres junt amb els seus companys i amics. Amb ganes de representar una comèdia, Roger va decidir que per què no escriure'n una, en comptes de buscar l'ajut de qualsevol autor fet i dret. Així es va posar mans a l'obra i va requerir l'ajut del professorat per dur endavant els assaigs i va comptar amb Alejandro Barber, qui després d'assistir als alumnes algunes vesprades, va veure que la cosa anava soles amb l'espenta de Roger i la voluntat de la resta dels actors. Amb aquesta capacitat de treball i sacrifici tots han estat preparant l'obra que vam poder veure l'altre dia. Es tracta d'una comèdia diabòlicament enrevesada que dura ni més ni menys que 1h 45 minuts en els quals puc assegurar-vos que l'espectador, entre sorprés i al·lucinat, no deixa de riure's i d'admirar la feina de tots els actors. Amb actes curts, els personatges van deixant constància d'un text gens convencional, ple d'argúcies narratives i que, simplement, no deixa una canya dreta. A la primera escena una xica fa de notari però es presenta amb nom d'home, no passa res, la setmana passada ha canviat de sexe i no li ha donat temps a canviar-se el nom, així de simple i així de natural. La identitat sexual dels personatges de l'obra estarà tot el temps en entredit. Maruja  és una dona catòlica i conservadora que té una filla lesbiana, Renata. La seua amiga Conxi, també catòlica, però tocada d'una genial irreverència i falta de seny, li donarà el contrapunt en moltes escenes; ella és una vídua amb ganes de divertir-se. Maruja no està gens contenta amb la vida de la seua filla a la qual accepta de mala manera. Un dia Renata coneix un home i decideix acabar amb la seua núvia Charlotte. Tot seria perfecte per a Maruja de no ser perquè l'home és musulmà i clar, una bona catòlica no accepta açò tan fàcilment. Embolicant més la cosa Mohamed resulta ser fill d'un milionari, amb la qual cosa Maruja comença a cedir. Els principis religiosos són ferms mentre no siguen temptats, sols que a Marujes la temptació és constant i no decau en cap escena. En intentar que Renata no canvie d'idea i abans de conéixer la identitat religiosa del seu futur gendre, Maruja, sempre acompanyada per la fidel Conxi, concerta una ràpida boda. En absència del rector l'atendrà sor Maria, un d'aquells secundaris cabdals en l'obra. La monja ens recorda el personatge del cambrer alcoholitzat a El guateque, però amb l'afegit de tornar a posar en joc la qüestió religiosa. Les seqüències amb sor Maria "baixant-se" sense pietat una botella de ginebra són memorables. També la seua presència a la darrera escena. Per si no fos suficient amb tot açò Maruja té un fill casat, Paco, qui no sembla dur un matrimoni feliç. La seua dona respon a les continues provocacions de Paco maltractant-lo verbalment sense mirament, mentre el fill del matrimoni manifesta una conducta obertament desobedient i es vejat una i altra vegada per pare i mare. Paco també farà indagacions sobre la seua identitat sexual, amb la qual cosa demostrarà la derrota dels principis catòlics en els quals la mare havia suposadament educat els fills. D'irreverència en irreverència, però jugant habilment amb l'estructura de la comèdia i amb gags del tot reeixits l'obra va avançant cap a l'apoteosi final que coincideix amb la boda entre Renata i Mohamed. Una escena coral amb més d'una desena de personatges en joc i accions simultànies a l'estil del cinema mut, mentre succeeixen escenes també dialogades a l'altre extrem de l'escenari. Tota una posada en escena i una prova de l'habilitat del director i els actors per no perdre la coordinació necessària. Com es tracta de apuntar en totes direccions, també una reportera de canal 9 que utilitza un valencià ple de castellanismes amenitza l'escena. Entre Almodovar, Berlanga i Blake Edwards es mou aquesta comèdia fantàstica escrita i dirigida per un alumne de 4t d'ESO i protagonitzada per altres alumnes, tots d'ensenyament secundari. No contaré el final perquè espere i confie que aquesta no siga l'única representació, l'obra i l'esforç sens dubte s'ho mereix.

Roger ha comptat amb la col·laboració del grup Teló Teatre i ha sabut treure-li partit a la barreja d'edats que apareixien en escena.
Pel que fa a les interpretacions dels actors cal donar a tots una enhorabona d'allò més sincera i efusiva. Roger Garrido excel·leix al seu paper de Maruja, com aquella Margaret Dumont de les pel·lícules dels germans Marx a la qual tot li passava sense assabentar-se'n de res. Óscar García (Conxi) interpreta de forma perfecta el seu desvergonyit paper i s'enfronta al repte de ballar ell a soles davant d'un pati de butaques ple de gom a gom, una mostra de l'ús catàrtic del teatre. La naturalitat amb que interpreta el text supera el que pot esperar-se d'un actor amateur. Maria Bas (Renata) fa un paper complexe, en tot moment està al seu lloc  i aporta comediment i mesura al seu personatge, donant-li així el contrapunt perfecte a l'exageració dels dos anteriors. Arnau Bas (Mohamed) interpreta a la perfecció el paper d'estranger, amb la dificultat que suposa el parlar un castellà amb accent magrebí, les seues intervencions estan plenes de gràcia i la dicció s'escolta perfectament fins la darrera filera del pati de butaques. David Albors juga amb desimboltura el paper de nét de Maruja, així com Cèlia Ibáñez ho fa amb el paper de Maria Luisa (nora de Maruja). En fi, tota el planter d'actors mereix les felicitacions. Com a professor de l'IES Pare Arques només puc dir que cal llevar-se el barret. ENHORABONA I SOBRETOT: ENDAVANT!

Renata, Maria Bas, Charlotte, Neus Benavent, Mohamed, Arnau Bas, Paca La Meca, Luisa Carrión,Assumpia, Jessica Bernabeu, Paco, Vicent Gisbert, Maria Lusia, Celia Ibañez, Mariano, David Albors, Mendiga, Claudia Marin, Sor Angélica, Laura Selles, Conxi, Oscar Garcia, Maruja, Roger Garrido, Rejunta, Maria Angeles Giner, Eugenio, Dani Comiches,Bernarda, Reme Montava,  Dama d'honor, Sarai Navarro,  Notari, Berta Damià, Ballarines, Marina Company i Nerea Coloma.