divendres, 18 de març del 2016

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA: "GUERRAS SUCIAS" (193a, 22/03/2016)

Tornem al cicle que vam titular <<Cròniques de la veritat oculta>>. Després del fantàstic documental sobre Snowden que vam veure a la projecció 191a (Citizenfour) va ocórrer que Snowden va ser entrevistat per al programa d'Ana Pastor ("El Objetivo") i l'entrevista resulta, com el documental, molt interessant.

Nosaltres continuem descobrint a través del documental alguns dels assumptes més desconeguts i també més impactants de la guerra que EE. UU. lliura contra altres països amb el terrorisme com a rerefons. Ara amb Guerras sucias (USA, 2013, 87min)


Ampliarem aquesta informació durant el cap de setmana, però per a que esteu avisats, el dimarts hi haurà pel·lícula. Al lloc de sempre i a l'hora de sempre, les 18.00.

ací en teniu una petita mostra de l'assumpte

DIMARTS 22 DE MARÇ, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.




dissabte, 5 de març del 2016

PROJECCIÓ ESPECIAL PEL DIA DE LA DONA (8 DE MARÇ): "UNA PISTOLA EN CADA MANO" de Cesc Gay. (192a, 10/03/2016). CASA DE LA JOVENTUT.

Aquesta setmana dediquem una projecció extra -la nostra projecció 192a- al dia internacional de la dona, que se celebra el 8 de març. La pel·lícula que projectarem ben bé podria integrar-se dins del nostre cicle "Cròniques de la veritat oculta". Tot i que no és gens ocult que quan la societat pensa que ha de dedicar un dia mundial a alguna causa és tot un símptoma per pensar que la causa no va bé. I així és. L'ideal d'emancipació femenina no és de cap manera nou, però la història sembla que s'encabota en passar de forma tan summament lenta que no és difícil desesperar. Així ho estem vivint amb el martelleig continu de les notícies sobre la violència que sacsegen continuadament les nostres consciències. Que mitja part de la humanitat s'entossudisca en fer-li la vida impossible a l'altra meitat és subjecte d'una investigació que ben mereix als millors o a les millors analistes de la psique.

Proposar Una pistola en cada mano (ESP, 2012, 95min) per a celebrar o pensar el dia de la dona pot resultar enormement peculiar si tenim en compte que es tracta d'una pel·lícula dirigida per un home i que tracta de sis històries particularment masculines. A saber, sis homes en la mitjania d'edat que viuen i veuen com les seues vides estan lluny de ser del tot estables. Per tant, molta testosterona. Si afegim que aquest debat damunt està proposat per un altre home aleshores la cosa qui sap si pot ser insostenible.



Una pistola en cada mano està dirigida per Cesc Gay, a parer meu un dels més intel·ligents cineastes en actiu al nostre país. Es tracta d'un film coral, amb els avantatges i limitacions que té explicar moltes històries dins d'una pel·lícula. Els protagonistes ens donaran una visió parcial dels problemes als quals s'enfronten les dones en haver de conviure i resoldre les seues relacions amb individus com aquests, mancats segurament d'una certesa moral per a les qüestions referides al viure. No es tracta, aleshores, d'una pel·lícula que tracte la situació global de la dona en aquest començament del segle XXI, ni tan sols que aborde algunes qüestions fonamentals referides a l'univers femení i el treball, la família o el poder. En canvi sí que tracta de les relacions amoroses i, en fer-ho des del punt de vista de l'altre, ens pot servir per a pensar en comú quines són les expectatives que homes i dones ens fem respecte de la bàsica qüestió de l'amor. Intente defendre que per a definir les qüestions relatives al gènere és imprescindible comptar i analitzar què passa en l'altra part. Quines creences habiten l'univers del gènere masculí (un gènere construït, com ocorre amb el femení, si seguim a Simone de Beauvoir) i perquè aquestes creences suposen una visió parcial i insatisfactòria en general per a l'altra part.




Els homes hem participat del contracte social emancipatiu que les societats occidentals venim desenvolupant des de l'inici de la modernitat i la il·lustració. Però aquest discurs amb pretensions universalistes ha sigut especialment virtuós a l'hora de deixar-se a la vora de l'autopista dels drets una quantitat tan gran de membres de l'espècie que sens dubte és lícit preguntar-nos per les vertaderes intencions d'aquest pretés universalisme. Les dones han estat i encara estan sent víctimes d'aquest menyspreu intel·lectual i psicològic. I seria graciós, si no fóra també dramàtic, que aquest menyspreu vinga de la part masculina, una part encastellada en la posició poderosa, però que cada vegada amb més evidència demostra les seues mancances i debilitats. És hora (era hora fa molt de temps) que el contracte social arribe realment a ser el que està dins del seu esperit, i abandone la feixuga estructura patriarcal amb la qual les dones (i per descomptat també els homes) no deixem de convertir-nos en víctimes, la major part de les vegades inconscients, d'aquest vestit estret amb el qual vam viure el nostre bateig social.



DIJOUS, 10 DE MARÇ, A LES 19.30, A LA CASA DE LA JOVENTUT DE COCENTAINA.
PEL·LÍCULA + DEBAT.