dissabte, 21 de novembre del 2015

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: "TE DOY MIS OJOS" (185a 25/11/2015)


Per Diana Valor.

El cinema, en ocasions, serveix de denúncia social i aquest és el cas de la pel·lícula de la directora Icíar Bollaín Te doy mis ojos (ESP, 2003, 106min). El passe d’aquesta obra cinematogràfica suposa un incís en les projeccions habituals del Cineclub Pare Arques. El seu visionat, el dia 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, forma part de les activitats organitzades per l'institut per tal de sensibilitzar l'alumnat contra la violència de gènere. Com sabem, aquest tipus de maltractament ha crescut, durant les últimes dècades, de forma incontrolable. La violència filmada contra la dona reflecteix una actitud real de la societat, un document fefaent de la conducta humana i, al mateix temps, serveix com una denúncia contra múltiples actes que moltes dones han hagut de patir, davant la indolència de la societat i retratant, en molts casos, la indefensió psíquica, física i cultural de qui la pateixen. Te doy mis ojos pot ajudar a conscienciar-nos de la cruel situació que sofreixen les dones respecte als abusos i agressions, els quals no respecten límits geogràfics, races, edats, situacions, cultures ni èpoques.


La pel·lícula conta com una nit, una dona jove, Pilar, ix fugint de sa casa. Porta, amb prou faenes, quatre coses i el seu fill, Juan. Després de nou anys de matrimoni, ha comprés que la violència a què la sotmet el seu marit, Antonio, no canviarà. El maltractador no tarda molt a eixir a la seua recerca, segons ell, la vol més que a ningú en el món, Pilar és el seu sol i, a més, li ha donat els seus ulls. La protagonista s'interna en un embull de silencis i de complicitats, d'obsessions i de culpes. En escapar de casa, desencadena uns esdeveniments que moltes dones, en la seua situació, estan vivint. Pilar va canviant els seus esquemes i reacciona amb terror on abans ho feia amb amor.
La directora Icíar Bollaín prefereix suggerir i no mostrar, només deixa veure una escena en la qual esclata la violència, és la tensió la que domina el film. Te doy mis ojos no solament parla de la víctima, sinó també de l'agressor i, per a açò, Bollaín recrea les sessions de teràpia. També mostra l'entorn de la víctima, amb una mare que consent la situació, una germana que no entén la víctima però que la recolza, i un fill que calla i aprén.

Ací teniu el tràiler de la pel·lícula per si voleu fer un tast. Des de l'IES Pare Arques i des del Cineclub vos animem a vindre i a recolzar una activitat amb la qual volem promoure la reflexió i el debat sobre aquest problema cabdal de la nostra societat que hem d'intentar vèncer entre tots i totes.






DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.



dimarts, 3 de novembre del 2015

CICLE: ELS AMORS DIFÍCILS. "LA CHICA DEL PUENTE" de Patrice Leconte (184a, 05/11/2015)

Després de Woody Allen dediquem un petit cicle als amors peculiars o difícils dins de la gran pantalla. Els exemples són molts i molt variats. Projectarem el primer lloc La chica del puente (La fille sur le pont) FRA, 1999, 90min b/n. Un film del director Patrice Leconte, del qual ja projectàrem al cineclub El hombre del tren. Leconte és un cineasta molt conegut a França i també fora del seu país per pel·lícules tan celebrades com El marido de la peluquera.


La chica del puente conta la història d'una jove que està a punt de llançar-se d'un pont i que es reconduïda a la vida per un llançador de ganivets d'un circ. Ja la cosa sembla bastant estranya. I en certa mesura la pel·lícula suposa un homenatge a la sort i la pertinença dels amors difícils. Els actors, el gran Daniel Auteil i la cantant i actriu Vanessa Paradis condueixen aquesta aventura pels territoris de la delicadesa i el director hi contribueix amb un exquisit blanc i negre, la qual cosa augmenta les dosis de poesia. Els dos protagonistes han arribat al límit i d'alguna manera s'agafen l'un a l'altre per a suavitzar la caiguda i, si és possible, remuntar. Ella és una xica inestable que aviat es cansa d'allò que comença. Ell és un solitari que tal vegada vol deixar de ser-ho. Separats estan pitjor que junts, i per això es busquen. De nou una pel·lícula que va passar bastant desapercebuda i que conté innegables trets de bellesa en la derrota.

tràiler en anglès. La pel·lícula, en francès, en VOSE.

DIJOUS, 5 DE NOVEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.