"TAMBIÉN LA LLUVIA" d'Iciar Bollaín, dins del cicle: CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA. (190a, 18/02/2016)

Deixem a David Bowie, que deu ser ara mateix explorant in situ les ones gravitacionals en algun racó perdut d'aquest univers d'estrelles titil·lants i agafem amb força un nou cicle. Cròniques de la Veritat Oculta és el títol d'un dels millors llibres de contes de la literatura catalana, del gran Pere Calders (1912-1994) i serà ocasió per a nosaltres de descobrir alguns assumptes que la realitat de vegades ens amaga i el cinema ens dóna a conéixer, amb el gènere documental i també amb el gènere de ficció. Aquesta primera pel·lícula, También la lluvia (ESP, 2010, 104min)  pertany al terreny de la ficció, i, tanmateix, parla ben clar del paper de les multinacionals quan entren en el negoci dels béns de primera necessitat perquè té com a rerefons la batalla de l'aigua que una comunitat boliviana va lliurar contra l'empresa nordamerica Bechtel.

La pel·lícula està dirigida per Icíar Bollaín, de qui acabem de veure aquest mateix any Te doy mis ojos. Ací trobem uns cineastes espanyols que van a Bolivia a rodar una pel·lícula sobre l'odissea dels primers viatgers castellans a Amèrica i el tracte que donen als indígenes. Bolivia representa aleshores l'illa de Santo Domingo (Quisqueya en la llengua dels indis taínos) i els actuals indígenes bolivians fan el paper dels extingits taínos. L'equip de la pel·lícula s'enfronta a les dificultats de tot rodatge, però tot s'agreuja quan esclata el conflicte de l'aigua derivat de la privatització d'un recurs fonamental per a la població. Una vegada privatitzada l'aigua la companyia augmenta les tarifes en un 300%. Coses del neoliberalisme, Però els afectats no ho veuen tan clar i aleshores tot esclata. La pel·lícula que l'equip de rodatge tracta de fer arribar a bon port es veu afectada per les protestes i aleshores els dos protagonistes -de la nostra pel·lícula- han de preguntar-se què fer.

Cinema dins del cinema, història, antropologia i decisions personals davant dels reptes de la nova política ultraliberal. Tot açò conduït pel guió de Paul Laverty, habitual guionista del director anglès Ken Loach, company sentimental d'Icíar Bollaín i pare dels seus tres fills. Loach i Laverty s'han destacat per ser un referent imprescindible del cinema social més necessari i honest. D'ells hem vist ací Tierra y Libertad y El espíritu del 45.


Fantàstics tots els actors! (Luis Tosar, Gael García Bernal, Karra Elejalde, Juan Carlos Aduviri)

DIJOUS, 18 DE FEBRER, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA