dissabte, 16 d’abril del 2011

PROJECCIÓ 108a: "PODEROSA AFRODITA" de Woody Allen. Proposta d'Alejandro Barber.

A l'octubre de l'any 2004 iniciavem aquest cineclub a l'IES Pare Arques amb Delitos y Faltas, una de les més completes pel·lícules del director americà Woody Allen. En aquell moment jo pensava que la pel·lícula podia servir-me per a il·lustrar una de les temàtiques que estava treballant a les meues classes d'Ètica: és millor cometre una injustícia o patir-la? Els meus alumnes havien d'enfrontar-se a aquella qüestió socràtica i escriure'm sobre l'assumpte. Per posar-los en situació els vaig recomanar que veieren la peli de W. Allen. Després de Delitos y Faltas projectàrem Manhattan, Misterioso asesinato en Mnahattan i per últim La Rosa púrpura de El Cairo. D'això fa ja un bon grapat d'anys i Woody Allen no havia tornat al nostre cineclub. Alejandro Barber ha triat una comèdia de la dècada dels 90. Poderosa Afrodita (1995) és una comèdia especial perquè en ella el director neoiorqués introdueix un recurs provinent de la tragèdia clàssica com és el cor, que reflexiona en veu alta sobre les inclinacions i els problemes dels protagonistes ajudant al públic a reconstruir l'acció i convidant-lo a pensar. Allen ens monstra el cor rodant al teatre grec de Taormina (Sicília). L'acció podem resumir-la així: Lenny (el propi Allen) i la seua esposa Amanda (Helena Bonham-Carter, per cert, una actriu que no m'entusiasma en absolut) decideixen adoptar un fill. Lenny quedarà fascinat per la intel·ligència que veu en el petit i això el mou a buscar a la seua mare biològica que resulta ser una prostituta (Mira Sorvino, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu de repartiment per aquest paper) bastant frívola i feliç. Lenny començarà aleshores a voler educar tant al fill com a la seua mare biològica.



Altra de les qüestions destacables en el film és la banda sonora, com sempre Allen utilitza temes clàssics del jazz que més estima, ací Cole Porter, Count Bassie o Benny Goodmann. La pel·lícula conté algunes de les claus de les comèdies de Woody Allen, un director prolífic que encara avui produeix un film a l'any, tot i que la qualitat dels últims està per sota dels treballs dels anys 70 i 80. Ací l'humor es torna més agossarat i el llenguatge apareix una mica més atrevit que en pel·lícules anteriors diguem-ne més intel·lectuals. Una bona ocasió per a apropar-se a un dels directors que ja fa temps ha adquirit l'estatus de "clàssic" dins de la nostra cultura.



Ací tenim una de les escenes del cor grec.


DIMARTS 19 D'ABRIL A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA, A LES 18.00.

diumenge, 3 d’abril del 2011

PROJECCIÓ 107a: "CABARET", dins del cicle "S'accepten suggeriments". Proposta d'Àngel Juan.

Berlín, 1931. La cantant Sally Bowles (Liza Minnelli) actua en el cabaret Kit Kat de la capital alemanya amb el desig i l'objectiu de convertir-se en actriu. A la pensió on resideix arriba un jove britànic ben templat (Michael York). Entre els dos apareixerà de seguida una molt bona amistat. Bob Fosse va regenerar el gènere del musical amb aquesta producció de l'any 1972 que va rebre una molt bona acollida per part del públic i de la crítica del moment. 8 Oscar de l'Acadèmia li van ser concedits el mateix any que entrava en competició El Padrino. La pel·lícula conté alguns número musicals del tot clàssics i una banda sonora ben coneguda. L'accíó transcorre en el moment en que el partit nacionalsocialista de Hitler (NSDAP) està aconseguint cada vegada major presència social, tot just abans de l'asalt definitiu al poder en l'any 1933, Els protagonistes viuen les seues aventures vitals en un ambient on comença a notar-se la presència del creixent nacionalisme alemany i de l'ideari del nazisme. La dècada dels 20, increïble des del punt de vista artístic a la ciutat de Berlin, esta tocant la seua fi i el Club Kit Kat ens servirà d'observatori per veure com no tot temps posterior ha de significar precisament un progrés.



Després de 106 pel·lícules ja ens estava bé de donar-li la veu a un músical, un gènere que pot produir algunes reticències a l'espectador no avesat, però que tot bon amant del cinema valora de bon grat perquè la música ajuda a contar històries, perquè la música ajuda a expressar també un estat d'ànim, i perquè la Història del Cinema té unes quantes pel·lícules genials que pertanyen a aquest gènere. A més, cal saber que el professor Josep Alcover està a punt de començar amb els seus alumnes d'Història del Patrimoni Musical Valencià un musical ambientat a l'institut amb la base musical de les magnífiques cançons d'Arthur Caravan i que per a començar a acostumar-nos el cos Cabaret pot ser un molt bon començament.





DIMECRES, 6 D'ABRIL, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA