dimarts, 23 de maig del 2017

ELS NOSTRES IMPRESCINDIBLES: "VÉRTIGO" (212a, 25/05/2017)

Continuem aquestes sessions de comiat recuperant clàssics del cineclub que en aquest cas coincideixen també amb clàssics del cinema. El dia 5 de maig de l'any 2007 (projecció 47a), ara fa 10 anys, projectàvem Vértigo (USA, 1958, color, 123min) del director Alfred Hitchcock. Recorde aquella sessió de cineclub perquè aleshores assistien com a espectadores habituals un grup d'alumnes entusiasmades amb el cinema que, a més conduïen un programa de ràdio sobre cinema a Ràdio Cocentaina. La ràdio demanava constància i, per a la la majoria d'aquelles espectadores, el cinema passava a formar part de les seues vides. Recorde que a la sessió va continuar un llarg debat (jo crec que el més llarg en la història del cineclub) que va acabar perquè l'institut havia de tancar les portes. La bellesa i la inquietud suraven a l'ambient d'aquella sala per uns moments hitchcockiana.



Vértigo és una de les pel·lícules més inquietants i més precisa dins de la trajectòria exitosa del genial director anglés (1899-1980). De Hitchcock hem vist Con la muerte en los talones, Extraños en un tren i Psicosis. La història de Vértigo adapta una novel·la menor, canvia l'estructura narrativa de forma provocadora i deixa l'espectador que es cita amb ella per primera vegada bocabadat. Una segona visió de la pel·lícula resulta imprescindible per a gaudir-la del tot. L'ús del color, de llargues seqüències sense diàlegs (Hitchcock reivindicava sempre la preeminència de les imatges), la suggerència permanent de la música de Bernard Herrmann, la sexualitat, l'endimoniada trama i el permanent rerefons de la psicoanàlisi fan del film tota una aposta per un cinema impossible d'encaixar a les pantalles trepidants del cinema comercial actual. Aquest era el cinema comercial dels anys 50, a moltes galàxies de distància dels productes confusos i planers del cinema actual. Veure James Stewart i Kim Novack en pantalla gran i en versió original és una experiència només a l'abast dels llocs on existeix una filmoteca.

tràiler promocional en anglés

Sobre la pel·lícula s'ha escrit molt, però vull destacar un parell de treballs. Un del filòsof Eugenio Trias (1942-2013) que apareix al llibre Lo bello y lo siniestro (Debolsillo, 2016). I altre del filòsof eslové Slavoj Žižek, que està dins del llibre Lacrimae rerum: ensayos sobre cine moderno y ciberespacio (Debate, 2006). 


DIJOUS, 25 DE MAIG DE 2017, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.