dilluns, 27 de maig del 2013

PROJECCIÓ 143a: "EL HALCÓN MALTÉS" dins del cicle Grans clàssics del cinema

The stuff that dreams are made of

Sam Spade


La setmana passada no vam poder projectar per les nostres obligacions amb els exàmens de 2n de batxillerat. Tornem aquesta setmana amb un altre clàssic del cinema, en aquest cas es tracta de El halcón maltés (John Huston, USA, 1941, 97'). Tot un clàssic del cinema negre. Al nostre cineclub ja hem dedicat algun cicle al cinema negre i hem projectat altres clàssics d'aquest gènere que tantes pel·lícules estimades ens va deixar, sobretot a la dècada dels anys 40 i 50. Recordem la projecció de Perdición (Billy Wilder, 1944); El sueño eterno (Howard Hawks, 1946); La noche del cazador (Charles Laughton, 1955); Los sobornados (Fritz Lang, 1953); Sed de mal (Orson Welles, 1958); Retorno al pasado (Jacques Tourneur, 1947). Com veieu, al llarg d'aquests anys hem posat a l'abast del públic més joves pel·lícules que ja comencen a ser difícil de veure a les pantalles de TV i que són autèntiques espirals de violència i tenebres, això sí, contades magníficament. Aquest és el cas de la pel·lícula que ens ocupa, amb la particularitat que El halcón maltés és per als crítics el punt de partida del període clàssic del cinema negre, del qual es deriven totes les pel·lícules citades abans. En aquest cinema és arquetípic el paper del detectiu privat, interpretat pels millors actors de Hollywood. Ací anem a veure al mític Humprey Bogart en el paper del detectiu Sam Spade, un paper que serviria per a fixar les característiques del detectiu cinematogràfic. Un tipus dur, ni alt ni especialment guapo i amb una bona dosi de cinisme que arriba després de treballar colze a colze amb personatges abjectes, però de cap manera exempt de valors o d'un codi moral propi que el fa atractiu a les dones que apareixen en la pel·lícula i als espectadors que assistim als seus colps dialèctics esperant l'ocasió de poder convertir-nos en ells més que siga durant un instant de les nostres vides (recordeu Sueños de seductor, on Woody Allen vol ser Bogart per a poder lligar d'una vegada per totes).


Al costat del detectiu anem a veure a un altre dels personatges clàssics d'aquest cinema de gènere: la femme fatale (dona fatal). Una dona amb ambicions i seductora, però capaç d'arrossegar als homes als quals s'acosta cap a la perdició (Barbara Stanwyk en el paper de Phillys Dietrichson en Perdición és un exemple paradigmàtic). Com la majoria de les pel·lícules del cinema negre, l'origen de les històries està en la literatura (el que em recorda que una assidua espectadora del cineclub em suggereix que hem de dedicar un cicle al cinema i la literatura, la qual cosa farem el curs que ve). Novel·les de vegades de poca qualitat i altres de grans escriptors estan darrere d'aquestes històries. En aquest cas tenim a l'escriptor Dashiell Hammett, un exdetectiu, tot un expert en el gènere.


La trama de El halcón maltés, com les d'altres d'aquestes històries, resulta una mica complexa i és un excel·lent exercici per a l'espectador més jove, acostumat cada dia més a històries simplificades quasi per a públic infantil. Resulta que una dona contracta els serveis d'un detectiu per trobar a la seua germana que sembla haver fugit amb un tipus perillós. La fugida no és tal i en realitat aquesta dona el que intenta és aprofitar-se'n del detectiu per trobar la pista d'una joia (el falcó maltés) que va ser regalada pels cavallers de Malta a l'emperador Carles V i de la qual es va perdre la vista en un naufragi. Pel que es veu val una pasta i no sols la dona somnia amb ella, sinó tot un seguit de personatges sense escrúpols que voldran emprar al detectiu per als seus interessos privats. Sam Spade haurà de sobreviure a tot aquest entramat mentre persegueix el material amb el qual estan fets els somnis. No us la perdeu!



Ací teniu una peça que el programa de TVE Días de cine va elaborar per a conmemorar el 70 aniversari de la pel·lícula. En la part final conté algunes de les seqüències amb que es tanca la pel·lícula, per això no recomane que arribeu a la fi, deixeu-ho un minut abans, això si no l'heu vista...


DIJOUS, 30 DE MAIG A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA


dilluns, 6 de maig del 2013

GRANS CLÀSSICS DEL CINEMA: "AMANECER" de F. W. MURNAU. PROJECCIÓ 142a.

Un cineclub té com a objectiu fonamental la difusió del cinema i a això ens dediquem al cineclub de l'institut des de fa ja 8 anys. En aquesta disfusió resulta imprescindible dedicar alguna projecció a revisar les obres clàssiques, a presentar-les en el cas de molts dels nostres espectadors. La pel·lícula d'aquesta setmana és una d'aquelles pel·lícules grans, una ocasió en la qual el cinema es troba molt a prop de l'art i de la poesia. Es tracta de Amanecer (USA, 1927, 90 min), la primera pel·lícula americana del director alemany F. W. Murnau, de qui vam veure ací (100a) Nosferatu, l'adaptació de la novel·la Drácula, de Bram Stoker. Murnau excel·lia en el maneig de la càmera i la seua feina als estudis alemanys de la UFA, ficada de ple en el moviment expressionista. Tot això el va permetre filmar a Hollywood aquest magnífic drama romàntic per als estudis de la Fox. El director va contar amb molta llibertat per a l'adaptació d'una novel·la mediocre, com sembla que era El viaje a Tilsit de Hermann Sudermann, molta llibertat en la creació i en la forma de contar, molta llibertat a l'hora d'imaginar i modificar el relat, molta llibertat per a tot excepte a l'hora d'arribar a la fi de la història. Però contem una mica: una parella humil de gent del camp viu una vida tranquil·la dins de l'ambient rural on transcorre la seua existència; aquesta tranquil·litat es vora trencada per l'aparició d'una seductora dona de ciutat que enamora per complet a l'home de la parella qui, arrossegat per la passió començarà a fabricar un pla per a satisfer els desitjos de la nouvinguda. El pla sembla que va a executar-se davant la mirada de l'espectador aterrat, però...



Els girs de la història són convencionals, tanmateix no és aquest el valor que li trobem a la pel·lícula, sinó la manera d'exposar una història plena d'alè poètic i d'imatges revolucionaries en aquell moment. Murnau era capaç de dotar d'un moviment a la càmera que cap director dels antics podia aconseguir. aquests travellings, els quals anunciaven el cinema modern, s'aconseguien amb una tècnica depurada que de cap manera contava amb els moviments de càmera que la steady-cam va proporcionar més tard. Cal ser conscients, per això, del mèrit i la visió de futur d'aquest pioner del cinema. D'altra banda Amanecer va ser estrenada només 15 dies abans de la coneguda com a primera pel·lícula sonora, El cantor de jazz. Aquest contrast entre el títol i l'ocàs del cinema mut no deixava de ser sorprenent, era com si el cinema anara reinventant-se a mesura en que un tipus de cinema quedava sentenciat. El comiat per al cinema mut podria ser simbolitzat per aquesta pel·lícula, tot i que evidentment no va ser la darrera pel·lícula muda (recordeu l'estrany triomf de The Artist en els Oscar de 2011). En fi, una ocasió per a conéixer a un dels directors extraordinaris del cinema i un dels principals artistes del primer terç del passat segle XX.


Aquest enllaç us porta a una minipresentació, per alguna raó no he pogut incloure'l ací com a vídeo, com és habitual...

Una informació molt més completa a


Com a avís per als incauts, Amanecer (1927) no té res a veure amb les eixides del sol d'una saga vampírica de recent èxit entre els adolescents...




La peli el dimecres, que el dijous tenim vaga!!

DIMECRES, 8 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.