Al mes de novembre de 2010 moria a Roma, amb 95 anys, Mario Monicelli, un dels grans directors del cinema italià, probablement l'últim gran director viu, una vegada extingits els Fellini, Rossellini, Visconti o Pasolini. Aquest cinc directors han donat al cinema grans pel·lícules i al nostre cineclub tenim probablement un deute amb ells perquè no hem projectat més que una de les seues pel·lícules, precisament del mateix Monicelli, la genial Rufufú (I soliti ignoti, 1958). Ens proposem gaudir algun dia no molt llunyà de films com Amarcord, El general della Rovere o Il gatopardo. Com aquest final de curs estem capficats en qüestions socials importants volem acostar-nos a l'acomiadament deixant que les pantalles ens conten històries de la classe obrera, però és fonamental tenir en compte que, per damunt de la temàtica que ens expliquen les pel·lícules que projectem, ens preocupa sobretot la qualitat i el donar a conéixer de temps en temps alguna pel·lícula que ha sobreviscut al pas dels anys. Aquest és sens dubte el cas de I Compagni (Itàlia, 1963, b/n, 125 min) titulada en castellà Los compañeros o també Los camaradas. La pel·lícula conta la història d'una fàbrica tèxtil a la ciutat italiana de Torí. Són les acaballes del segle XIX i la revolució industrial ha convertit el nord d'Itàlia en una regió productora i desenvolupada, però el treball no és garantia suficient com per a viure bé. des de les primeres escenes del film anem a veure la forma de vida dels treballadors i les seues reivindicacions. Treballen 14 hores al dia, demanen treballar-ne 13 per evitar el cansament i els accidents amb les màquines. Els empresaris no volen concedir la millora, diuen que els obrers sempre es queixen i treballen malament. La tensió està servida. L'aparició d'un professor genovès (el gran Marcello Mastroianni) regirarà tota la vida de les reivindicacions obreres, ell sap com organitzar la lluita, sap com motivar els obrers, es un d'aquells marxistes convençuts que res no s'aconseguirà sense oposició a la burgesia i a la seua policia. El professor està també convençut que junts, els obrers tenen sempre les de guanyar.
La pel·lícula mostra tot un ventall de comportaments dins de la mateixa classe obrera i dóna oportunitat per a comprendre els motius d'aquells que no aposten per la vaga contra l'empresa. Els personatges tenen els seus motius per a la lluita i, en tot cas, queda per veure el paper de l'intel·lectual compromés amb la lluita. Quan s'enceta un conflicte laboral resulta fonamental la unió dels implicats i es veu de seguida com els poderosos buscaran la desunió de les classes desfavorides provocant un enfrontament dins de la mateixa classe obrera. Tanmateix resulta molt difícil dur la lluita endavant quan la batalla es dona per perduda abans d'ésser escomençada. Mentre escric aquesta entrada m'arriba un correu de Toni Barceló: els sindicats de l'ensenyament han convocat 6 dies de vaga per al mes de maig. Valga aquesta projecció per a saber com han arribat fins a les nostres mans els drets que gaudim, la nostra forma de vida.
El següent enllaç presenta la invitació que el crític Diego Galán va fer recentment per a TCM. Desvela alguns detalls sobre la pel·lícula. http://www.youtube.com/watch?v=ID8OSJQiEBI
Per als alumnes de segon de Bat., que estan ara en plena visió de la teoria i del Manifest comunista de Marx resultarà del tot il·lustrativa.
DIJOUS, 26 D'ABRIL, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.