diumenge, 25 de març del 2012

PROJECCIÓ 124a: "SER Y TENER" dins del cicle RETALLADES I PRIVATITZACIONS

Portem no sé quants mesos de lluita i de reivindicacions constants en favor de l'escola pública. Mentre això passa, la campanya del govern autonòmic en contra del professorat també continua. Així, anem assistint quasi cada setmana a una notícia que té com a rerefons l'intent de presentar als professors com uns privilegiats que podrien fer molt més del que fan cobrant menys i atenent a molts més alumnes per aula, per dia, per hora i per any. Per culpa dels professors l'educació ens surt molt cara i en la nostra mà estaria oferir un treball molt més barat i eficient. El resultat d'aquesta campanya és fer una mica més difícil el nostre quefer diari i posar més pedres en el nostre camí. Res no seria greu si no fos perquè el nostre camí és també el camí de milers de xiquets i joves, usuaris d'una escola que veu com els recursos se'ls escatimen i passen a dedicar-se a altres coses de "més profit". No cal oblidar que abans de carregar-se un servei que funcionava bé el millor és fer que funcione malament per a després poder acabar amb ell amb l'aquiescència de la societat, que veu que tampoc es perd tant, tal i com han arribat a estar les coses.
La visió de l'escola des del punt de vista del món de l'empresa està darrere d'aquest atac sense precedents que els centres públics d'ensenyament estem patint en els darrers mesos. Sembla que tota solució passe per aplicar a l'escola criteris de rendibilitat estrictament econòmica, únics que pareixen vàlids per a aquells que defensen certa visió de la societat. Però l'escola pública és per a nosaltres la millor eina d'igualtat i justícia social, la millor forma de construir una societat més equitativa i més justa. Més capaç de fer que aquells que provenen d'estrats socials desfavorits puguen progressar al costat dels que tenen darrere situacions més estables. Promoure una escola pública bàsica que només atenga els sectors desafavorits de la societat és la millor forma de fer romandre la desigualtat i la societat de classes. Per això no ens cansem de manifestar-nos i de lluitar. I per això anem a "tancar-nos" a l'IES Pare Arques el dimecres que ve en una altra jornada reivindicativa, tot just abans de la vaga general del dia 29 de març. Ho farem des de les 18.00 fins després de sopar. Si la nit ho permet muntarem els telescopis per veure com funcionen les escoles a Júpiter, a veure si aprenem alguna cosa. Abans tindrem la sessió de cineclub amb la projecció de Ser y tener.



Ser y tener (color, França, 2002) és una pel·lícula documental rodada a una d'aquelles escoles unitàries que no entrarien dintre del criteri empresarial. Al bell mig de la campagne francesa, un mestre ja prop de la jubilació intenta transmetre coneixements i valors a un grapat de xiquets i xiquetes de distintes edats que són els protagonistes del film. L'educació entesa com un projecte global, en el qual la convivència i la transmissió de valors estiga al mateix nivell que la necessària adquisició de coneixements, és el fil conductor d'aquesta història mínima. Sembla que no passa quasi res en els 105 minuts de durada, però el que passa és tot un curs, el que passa és que els xiquets van aprenent a viure de la mà del mestre (fill d'emigrants espanyols) i de les seues famílies que de vegades se les veuen i se les desitgen per tal d'aconseguir ajudar als fills en els deures o d'intentar que el mitjà rural on viuen no els devore les possibilitats d'éssers ciutadans com els de la ciutat. L'esforç de la societat per mantenir aquestes escoles m'ha semblat adient per a il·lustrar els temps que vivim. És rentable mantenir un mestre per a 10 xiquets si podem agrupar-los en una escola més gran i que siguen atesos en classes més nombroses? A aquesta pregunta cal respondre amb unes altres, a saber, és rentable mantenir sous milionaris en les caixes d'estalvi i en els bancs? És rentable per a una societat mantenir un dèbil control del frau fiscal i permetre que els grans negocis dels bancs i de les grans empreses es facen en paradisos fiscals? És rentable mantenir un nivell de corrupció tan vergonyós? Doncs això. Però res no aconseguirem si, com deia un amic meu en acabar la vesprada, ens diem que "ja hem passat la vesprada...". Ànim i, una altra cita va, aquesta del filòsof Giles Deleuze, a "pensar, a crear i a resistir"!

trailer de la pel·lícula amb subtítols en anglès. A la sala veurem la pel·lícula, com sempre, versió original subtitulada en castellà.

DIMECRES 28 DE MARÇ A LES 18.00 HORES, A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. DINS DE LES ACTIVITATS DEL TANCAMENT PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC. 

dilluns, 5 de març del 2012

CICLE: "RETALLADES I PRIVATITZACIONS": "BATALLA EN SEATTLE", PROJECCIÓ 123a

Feia un mes que no teniem projeccions al cineclub. Malgrat que al text de benviguda que vaig escriure allà pel mes de setembre deia que el cineclub no patiria retallades, han sigut les vertaderes retallades les que ens han deixat una mica en stand-by... i no ha sigut per falta de ganes, sinó per falta de temps. Les constants concentracions, assemblees, reunions informatives, assistència als mitjans de comunicació, etc. etc. ens han ocupat algunes de les vesprades de cineclub, però hi tornem a ser amb una altra peli del cicle dedicat a la lluita reivindicativa i al futur combatiu. Batalla en Seattle, USA, 2007, dirigida per Stuart Townsend, amb Woody Harrelson, Charlize Theron i Ray Liotta. VOSE. 98'.


Les manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle van ser les manifestacions succeïdes entre el 29 de novembre i el 3 de desembre de 1999 on milers de persones convocades principalment per sindicats, organitzacions ecologistes, professionals, anarquistes, i persones comunes, es van mobilitzar a les carrers de Seattle contra l'Organització Mundial de Comerç (OMC) fins a fer fracassar l'anomenada Ronda del Mil • lenni, tot al marge de qualsevol partit polític. Estan considerades com l'inici d'una nova etapa del moviment antiglobalització. Tot va començar com una protesta tranquil·la però va acabar amb l'estat d'excepció i un combat entre la polícia i els manifestants pacífics i sense armes. Batalla en Seattle explica des del punt de vista del documental com van ser aquells dies. L'OMC ha promogut la lliure circulació de diners i mercancies per damunt de la defensa dels drets humans o l'exigència d'un comportament ètic en les condicions de producció. Ha permés fer grans negocis a les multinacionals nordamericanes arreu el món, principalment als països en desenvolupament com els asiàtics i els sudamericans, capaços d'oferir alta tecnologia i mà d'obra barata per a poder augmentar el marge de beneficis de les empreses a costa del creixement descontrolat dels nous països productors i de l'anomenada "deslocalització", això és, el trasllat d'empreses a llocs on les condicions laborals i salarials siguen beneficioses per a l'empresa, no per a la persona.




La pel·lícula mostra tot un catàleg d'eines de resistència maginativa contra els abusos policials i com la unitat i l'organització pot fer reflexionar al poder establert. Els recents moviments del 15-M o les darreres manifestacions estudiantils a València i altres ciutats o pobles tenen per darrere fenòmens com aquest, que ens indiquen que les crítiques al sistema globalitzat són possibles si la societat civil està preparada per a això i és conscient del que està jugant-se. 


Precisament aquestes projeccions són una eina de reflexió, una manera de donar informació i de proporcionar material per a la discusió democràtica, de la qual estem sens dubte tant necessitats avui.




DIJOUS, 8 DE MARÇ, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.