Ahir començarem les projeccions d’aquest curs amb Good, la pel·lícula del brasiler V. Amorim. El públic va respondre bé, hi hagué una bona assistència d’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Bat. així com també la presència d’algunes exalumnes que aprofitaren per visitar l’institut que fins fa no molt les acollia. Esperem trobar a tots a la següent projecció, dintre de 2 setmanes.
Era la meua segona visió de la pel·lícula i he de reconéixer que malgrat els evidents aspectes interessants que conté també crec que arrossega algun tipus de problema amb el ritme narratiu. La pel·lícula conta la història d’un personatge particular immers en una situació històrica desbordant de la qual en part treu profit personal i en part perd la seua dignitat com a persona. La força del moment, comentava a la eixida un assistent, li permet avançar en la seua situació personal, però eixa mateixa força l’arrossega a ser incapaç de reaccionar a temps per salvar el seu amic Maurice, un psicoanalista jueu qui veurà desaparèixer les seues opcions vitals en la mesura en que creixen les dels alemanys aris. Tota la part final de la pel·lícula està destinada a analitzar les reaccions del personatge del professor Halder (Viggo Mortensen) quan se n’adona que Hitler i el nacionalsocialisme són alguna cosa més que un acudit temporal. Tanmateix això no el traurà de l’uniforme de les SS (significativa l’escena en la qual la seua dona embarassada reacciona alegrement en veure’l dins d’aquell vestit sinistre).
També es va comentar al xicotet debat posterior que la pel·lícula incideix en la preparació del primer crim a gran escala que van cometre els nazis amb tots els malalts mentals i malalts greus i incurables. El professor Halder mig conscient o mig inconscientment col·labora amb la justificació d’aquesta eutanàsia massiva. D’altra banda caldria parar atenció a l’escena on el professor ens deixa veure com l’èxit en la localització i control de les persones jueves havia estat possible gràcies al primer ús administratiu de la informàtica. Precisament amb ordinadors IBM (una empresa jueva). Sense el concurs d’aquella primera màquina informàtica les ràtzies no hagueren aconseguit de la mateixa manera els seus objectius macabres.
Queda en l’aire la qüestió amb la que tancàvem l’anterior post. Com reaccionaríem cadascú de nosaltres a circumstàncies històriques adverses? I sens dubte les nostres circumstàncies ho són per a una bona part del planeta.