EUROPA, EUROPA... (194a, 195a, 196a; 14/04/2016)

L'any 1996 va morir el cineasta polonès Krzysztof Kieślowski. Tenia 54 anys i havia anunciat que es retirava després de rodar tres fantàstiques i enigmàtiques pel·lícules que volien ser un homenatge o una reflexió visual al voltant dels valors del continent europeu encarnats en la bandera tricolor francesa. Aquests valors republicans que provenen de la revolució de 1789 i que avui es troben greument amenaçats pel mateix parlament europeu que teòricament hauria de defensar-los. La llibertat, la igualtat i la fraternitat eren per a Kieslowski els colors de la bandera francesa, el blau, el blanc i el vermell. La trilogia va contar amb magnífiques actrius, tres papers femenins que representaven la sensibilitat i la bellesa que era ja una marca de la casa en pel·lícules com La doble vida de Verónica, amb Irène Jacob, protagonista de Rojo. 

Al nostre cineclub teníem ganes de donar-nos el plaer de veure les últimes pel·lícules de Kieslowski. Volíem retre homenatge (i aquest any ja n'hem fet algun, d'homenatge) al cineasta polonès, però també als valors en decadència d'aquesta Europa tan desconeguda, tan a vora de l'abisme, tan lluny de l'esperit que la va veure nàixer. I hem pensat fer-ho així en gran, recuperant l'esperit de les maratons de cinema i projectant les tres pel·lícules seguides. Potser és una bogeria passar tota una llarga vesprada d'abril davant de la pantalla en un institut de secundària i mirant pelis en VOSE, però ens han vingut ganes a més perquè coincideix amb l'aniversari de la nostra República (14 d'abril). I també perquè volem arribar a la projecció 200a en acabar el curs, per si de cas hem de deixar aquest cineclub i així podem fer-ho amb una xifra redona.

Farem descansos breus entre les pel·lícules i començarem a les 16. Per descomptat que cadascú pot enganxar-se i deixar-ho en el moment que vulga o li vinga de gust. Nosaltres hi serem tota l'estona perquè ens agrada el cinema i la llum del projector.

Tres colores: Azul (FRA, 1993, 98min). Juliette Binoche fa front a la mort del seu marit i ha de conquerir una llibertat  que no havia previst. Tres colores: Blanco (FRA, 1994, 92min). Karol està enamorat de Dominique (Julie Delpy) , però ella l'abandona. Ell torna al seu país però vol restablir la igualtat en una relació desigual. Tres colores: Rojo. (FRA, 1994, 99min). Valentine (Irène Jacob) salva la vida d'un gos atropellat per ella mateixa. El propietari resulta ser un jutge jubilat que es dedica a espiar els veïns. El que comença com una relació molesta acaba reconeixent que, per sota les diferències humanes, circula de vegades una estranya corrent de fraternitat. Com es pot intuir, una versió absolutament lliure dels valors republicans.

Només la banda sonora de Zbigniew Preisner ja paga la pena. 

Ací una mostra de les tres pel·lícules.

DIJOUS, 14 D'ABRIL A LES 16.00, AZUL

A LES 18.00, BLANCO.

A LES 19.50, ROJO.

A L'AULA D'AUDIOVISUALS.

IES PARE ARQUES.