dilluns, 31 de març del 2014

CINEMA I PSICOANÀLISI. "PSICOSIS" (159a, 3/04/2014)

Si hi ha un cineasta que ha tracta la qüestió psicoanalíca de manera brillant i des de diferents punts de vista aquest sens dubte és Alfred Hitchcock (1899-1980). El conegut com a mestre del suspens era en realitat un mestre absolut del cinema. Les seues pel·lícules demostren un domini total del llenguatge audiovisual, una atenció a l'espectador i a la coherència estètica d'allò filmat i una turbulència emocional que aconseguia translladar a la pantalla moltes de les seues obsessions personals (entre elles la predilecció per les xiques roses). Al cineclub hem vist algunes de les seues pel·lícules, algunes que serien perfectes per a aquest cicle, com és el cas de Vértigo (1958), que veurem i analitzarem a les nostres classes de psicopedagogia. D'altres molt interessants, com Con la muerte en los talones (1959) o Extraños en un tren (1951). Moltes de les seues pel·lícules contenen refeències sexuals obertes o amagades i tenen una influència clara de la psicoanàlisi. Exemples d'aquesta relació entre el cinema de Hitchcock i la psicoanàlisi serien clarament Recuerda (1945), amb una escena onírica filmada per Salvador Dalí, o Marnie, la ladrona (1964).

Psicosis (1960) és tot un clàssic del cinema. Ací la psicoanàlisi demanarà una interpretació menys evident que en les altres pel·lícules, però perfectament possible. L'argument és interessant, però té poc a veure amb el que la pel·lícula està vertaderament contant-nos. Una jove secretària comet un important robatori i fuig amb els diners. La polícia d'un costat i la seua germana per un altre tractaran de trobar-la. Ella s'ha refugiat en un motel de carretera regentat per un enigmàtic jove que viu sembla que apartat de tot amb sa mare en una gran i misteriosa casa. Algunes de les escenes més famoses de la història del cinema i també alguna de les més famoses músiques relacionades amb el cinema poden veure's a aquesta inoblidable cinta.



Després de la pel·lícula donarem les claus interpretatives en clau psicoanalítica de la mà del filòsof eslové Slavoj Zizek.


Presentació de la pel·lícula per a TV.

DIJOUS, 3 D'ABRIL DE 2014 A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

dissabte, 15 de març del 2014

"UN MÉTODO PELIGROSO" dins del cicle CINEMA I PSICOANÀLISI (158a, 20/03/2014)

Deixem el dur món dels avortaments i iniciem un petit recorregut pels indrets fascinants de la psicoanàlisi. Un método peligroso, (UK, 2011, color, 93 min) és una estupenda, calculada i perturbadora cinta del molt interessant i complexe director David Cronenberg. La pel·lícula mostra les relacions a tres bandes entre Sigmund Freud (Viggo Mortensen), el seu deixeble Carl Gustav Jung (Michael Fassbender) i la pacient d'aquest i després psicoanalista Sabina Spielrein (Keira Knightley). La intensitat emocional de la psicoanàlisi, les seues virtuts, les seues limitacions i les complicades portes portes que obri i tanca dins de cadascun de nosaltres apareixen en aquesta pel·lícula que narra amb valentia i eficàcia com de complicats som els humans. A banda d'açò el film és una ocasió perfecta per acostar-se a dos dels intel·lectuals més interessants i poderosos de la primera meitat del segle XX. Les afinitats entre ells, la fascinació que exerceixen un sobre l'altre i la distància posterior que s'obri entre ells està magníficament relatada.



Aprofitem que a la matèria de Psicopedagogia de 1r de Batxillerat estem iniciant el tema dedicat a la Psicoanàlisi per a projectar algunes pel·lícules que intenten d'una o altra forma aprofundir en aquella fructífera escola.

Ens veiem després d'aquestos dies de merescut descans després de la intensitat dels exàmens.


DIJOUS 20 DE MARÇ, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.



dilluns, 3 de març del 2014

"4 MESES, 3 SEMANAS, 2 DÍAS" dins del cicle ASSUMPTES DE DONES. (157a, 6/03/2014)

Continuem amb una altra història referida al tema que ens ocupa, un assumpte de dones, com defenia al post anterior. Prestem atenció ara a una de les pel·lícules més demoledores i precises dels últims anys, una cinta rumanesa que ens conta el que poden donar de si 24 hores en les vides de dues joves amigues durant els últims temps del règim comunista de Ceaucescu. 4 meses, 3 semanas y 2 días (RU, 2007, 113 min, drama en color) és una pel·lícula de Cristian Mungiu que ha estat multipremiada. Entre molts altres va recollir la Palma d'Or al Festival de Cannes de 2007 i el premi Goya a la millor pel·lícula extrangera, així com el premi a la millor pel·lícula dintre dels Premis del Cinema Europeu.

Otilia i Gabita són dos joves que viuen a una residència universitària a Bucarest. Una d'elles està embarassada i no vol tenir el fill. L'avortament a Rumania en els temps de Ceaucescu és il·legal, així que cal buscar una solució. I la solució hi és, clar. Però aleshores cal plegar-se a ella, a les coses amagades, a les coses sense control, a l'univers masculí. En aquest cas la pel·lícula ens mostra de manera crua algunes qüestions que fan referència als problemes de gènere, a la incomprensió masculina d'algunes qüestions femenines i directament a l'explotació de l'ésser humà per altre ésser humà. Però també se'ns mostra una història de fraternitat i amistat femenina i un treure forces per a continuar amb la vida quan tot es dibuixa malament.



 

De nou la mateixa qüestió que en la cinta precedent. Si l'estat es desenten de les realitats humanes prohibint les més incòmodes, hi haurà de seguida qui s'entenga amb elles. I d'aquest enteniment mafiós sorgirà la violència d'un ésser humà cap a altre. La intervenció d'un estat garantista amb les llibertats de l'individu no farà desapareixer els problemes, però potser ens permetrà viure algun dia (no sé quan) com a majors d'edat.

La pel·lícula recorda en algun moment la precisió i violència de les cintes de Michael Haneke. Les escenes es reparteixen entre llarguíssims plànols fixes i plànols seqüència també llargs. No té música, el que evidentment reforça la seua cruesa. I és una pel·lícula excel·lent.



DIJOUS, 6 DE MARÇ, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.