dimarts, 26 de febrer del 2013

RETRATS DE FAMÍLIA: PROJECCIO 138a. "HANNAH Y SUS HERMANAS"

-  Mickey  (a son pare): "Si existeix Déu, per què van existir els nazis"?
- (El seu pare): "Com vaig a saber per què van existir els nazis si ni tan sols sé com funciona l'obrellaunes!"



Després d'un passeig pel cinema francès tornem de nou la vista als Estats Units i al cinema en aquest cas de Woody Allen, de qui ja hem projectat alguns títols imprescindibles com Delitos y Faltas, La rosa púrpura de El Cairo, Manhattan o Poderosa Afrodita. Hannah y sus hermanas (color. 106min. 1986) és una de les grans pel·lícules que el director neoiorquí va signar en la dècada dels anys 80. El film ens ve al cas en aquest cicle dedicat als retrats de família, ara a la gran urbs americana, amb la relació entre tres germanes i les seues particulars històries. La pel·lícula comença i acaba amb el tradicional sopar del dia d'Acció de Gràcies, tota una família reunida ens prepara per a assistir al retrat coral dels personatges. La relació entre les tres germanes, amb l'estima, l'enveja i els recels propis de qualsevol relació de fraternitat estan sempre ben presents. A través dels seus ulls coneixerem les seues vides quotidianes i les seues preocupacions existencials, tot i que per a existencials el personatge que encarna el propi Allen, l'ex de Hannah, un exemplar perfecte de les obsessions i neurosis típiques del director: hipocòndria, recerca del sentit de la vida en qualsevol racó de la ciutat, intel·lectualisme, certa incompetència vital i un particular sentit de l'humor.

Allen filma amb estima als seus personatges, que caminen per la vida amb tots els dubtes i poques certeses, tret del personatge de Hannah (Mia Farrow, aleshores esposa i musa de Woody Allen), que sembla tot un regal del director a la seua estimada. Les temàtiques propies del cinema de Ingmar Bergman també estan presents en la pel·lícula, sobretot de la mà del personatge d'Allen, en aquest sentit no és casual la tria d'un paper secundari (de pintor malcarat) per a l'actor Max Von Sydow, el cavaller que jugava als escacs amb la mort en El séptimo sello (també projectada al cineclub fa unes quantes temporades).



Com és costum, Woody Allen ens proporciona una estona per passar de la comèdia al drama i tornar a la comèdia, tal com tantes vegades se'ns presenta la vida. Una ocasió per a acostar-se a un dels cineastes més importants del darrer terç del segle XX (pense en els espectadors més joves). Un director inesgotable, encara ens lliura una pel·lícula a l'any malgrat estar ja molt prop dels 80 anys. Sens dubte amb les seues llums i les seues ombres, la seua obra no és regular i alterna pel·lícules prescindibles amb vertaderes petites joies. En els anys 80 i 90 era més fàcil trobar aquestes últimes, ara potser fa temps que ha entrat en el terreny de les pel·lícules menors, en quasevol cas i de manera crec que indiscutible està cridat a ser considerat un clàssic en la mesura en que el temps ens done una vertadera perspectiva.



Ací teniu, en dos parts, la presentació que de la pel·lícula va fer el programa "¡Qué grande es el cine!" un habitual de la 2 durant tota una dècada.








DIJOUS, 28 DE FEBRER DE 2013 A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA

dilluns, 11 de febrer del 2013

NOU CICLE: RETRATS DE FAMÍLIA. PROJECCIÓ 137a. "EL PRIMER DIA DEL RESTO DE TU VIDA"

La família ha sigut i és el marc on es desenvolupa una part important de la nostra vida. És el lloc on aprenem algunes de les qüestions fonamentals que ens permetran desenvolupar-nos, és el lloc on normalment trobem amor i afecte, però també és un lloc permanent de conflictes i de preocupacions. Quan no són els pares són els fills o els germans, el cas és que una i altra vegada les qüestions familiars ens assalten per a bé o per a mal. L'any 2008 el director francès Rémi Besançon va aconseguir un important èxit de taquilla i de reconeixements (3 premis César) amb una pel·lícula entranyable, a meitat de cami entre la comèdia i el drama. El primer dia del resto de tu vida (FRA, 2008, 114min, color) és un retrat coral d'una família de classe mitjana francesa, un matrimoni amb 3 fills. La pel·lícula resulta una aposta curiosa a nivell narratiu perquè ens conta la història de cadascun dels 5 membres d'aquesta xicoteta comunitat explicant-nos el seu esdevenir durant tota una jornada. Així cada personatge té el protagonisme en una part de la pel·lícula de forma que l'espectador assumeix el retrat coral de la família quan s'acaba de mostrar l'últim dels retrats de cadascun dels personatges. L'acció abasta 12 anys, des de 1988 fins l'any 2000, és per tant un recorregut per la passada dècada dels anys 90, la darrera dècada del passat segle XX.



La fragmentació de l'acció, distribuïda només en 5 dies d'aqueixos 12 anys, és probablement un dels atractius de la proposta de Besançon, i al mateix temps, constitueix tal vegada el seu principal problema. La fragmentació és la moneda de canvi dels nostres temps, un poc d'ací, un poc d'allà, cap pla definitiu, una mica de zapping vital... tot això que resulta tan present en les vides actuals i que tal vegada fa que la pel·lícula ens arribe, és tal vegada el que ens provoca la sensació de que alguna cosa no acaba de quedar completa. Tanmateix, com dic, queda clar que alguna cosa molt propera se'ns està manera explicant... és això tan proper que se'ns explica el que no ens acaba de deixar del tot satisfets?

Amb una banda sonora essencial, Bowie, The Divine Comedy, Lou Reed, la pel·lícula té algun parentesc de família amb la fantàstica C.R.A.Z.Y. que ja projectàrem al cineclub i que molts alumnes han vist durant les hores d'atenció educativa. Bona música i de nou l'actor Marc-André Grondin, que a la peli canadenca interpretava a Zac. De nou una pel·lícula en francès, i amb aquesta van ja 3 seguides. Una oportunitat per els aprenents d'aquesta llengua veïna. Ací us deixe el trailer en francès, a la sala, ja sabeu... Versió Original Subtitolada.


DIJOUS, 14 DE FEBRER DE 2013, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.