De temps en temps m'agrada repassar la filmografia de Woody Allen. Aquesta setmana projectarem Melinda y Melinda (USA, 2004, 100min) que és la pel·lícula 33 de la seua extensa carrera com a director de cinema. Allen va nàixer l'any 1935 i està a punt de cumplir 80 anys, tot i això encara ens deixa una pel·lícula cada any. Últimament aquestes pel·lícules són històries menors, que s'obliden ràpid i que no passen de ser pel·lícules mínimanent correctes, però la seua trajectòria en el món del cinema evidencia una tenacitat i constància a l'abast de molts pocs. Melinda y Melinda és una pel·lícula ben curiosa que parteix d'una anècdota trivial, una dona acudeix per error a un sopar al qual no ha estat convidada. Què li passa a partir d'aquell moment? Un grup de persones discuteix sobre aquest McGuffin narratiu que serveix per a que dos escriptors posen en marxa la seua imaginació i inventen dos continuacions de la vida d'aquesta dona, un amb l'element del drama com a motor de l'acció i l'altre amb la comèdia. Així que tenim una dona que s'enfrontarà a les qüestions estimades per Allen, l'amor, la gelosia, el matrimoni, la identitat... i dos elements clàssics en la concepció de la vida dels humans, el drama i la comèdia. Tantes vegades la vida és així, existeix el drama, però el drama mateix pot intercanviar-se per la comèdia segons siga el nostre punt de vista, la nostra percepció o el moment en què ens trobem. Amb aquests ingredients la pel·lícula d'Allen ja parteix d'un argument original. Han passat molts segles i les màscares del teatre grec continuen resultant fonamentals per a explicar a què juguem els humans quan ens enfrontem a aquesta cosa que s'anomena viure.
Allen va preparar el paper protagonista per a Wynona Ryder, però en aquell moment Ryder va tenir un petit problema amb la justícia i Allen va haver-la de substituir per una atractiva i interessant actriu, l'australiana Radha Mitchell.
La pel·lícula, com sempre, en V.O.S.E.
DIMECRES, 21 D'OCTUBRE, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA
Allà per l'any 1984 debutaren en el cinema dos germans americans que temps després ens depararen grans moments de cinema amb títols imprescindibles com Fargo (1996) o The Big Lebowski (1998), totes dues projectades al cineclub fa algunes temporades. Els Coen entraven amb aire renovador al cinema americà. Eren dos germans, Joel i Ethan, Ethan no apareix com a director, però podem afirma que l'obra està pensada i dirigida pels dos. Renovaven d'alguna manera el cinema perquè introduïen elements diferenciadors en explicar petits detalls en principi irrellevants per a la història, però que anaven creant un ambient, una forma de contar, que acabaria calant en l'espectador i augmentar a cada títol els seguidors del clan familiar.
A Sangre fácil (Blood Simple,USA, 1984, 96min) trobem un argument embolicat, com és ja clàssic a les pel·lícules de cinema negre, ací amanit amb lleugeres dosis d'humor també negre. Una dona jove manté una relació amb un dels empleats del seu marit. Aquest, sobrepassat per la gelosia, contracta primer un detectiu i després planeja l'assassinat dels amants. Per descomptat, tot el que apunta al crim perfecte comença a trontollar i les mentides, traïcions i dobles jocs ho envaeixen tot.
Com en el film de la setmana passada trobem una opera prima, una història de traïcions i mentides i alguna dosi d'humor que fan la pel·lícula ben entretenida, encara que després oblidem amb facilitat el seu argument endimoniat.
Excel·lent, com sempre, l'actriu Frances McDormand, esposa de Joel Coen.
Ací una intro a la pel·lícula made in Coen.
Ací teniu el trailer de Fargo. Si no l'heu vista, no ho deixeu córrer!
DIMECRES 7 D'OCTUBRE, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.