A l'octubre de l'any 2004 iniciavem aquest cineclub a l'IES Pare Arques amb
Delitos y Faltas, una de les més completes pel·lícules del director americà Woody Allen. En aquell moment jo pensava que la pel·lícula podia servir-me per a il·lustrar una de les temàtiques que estava treballant a les meues classes d'Ètica: és millor cometre una injustícia o patir-la? Els meus alumnes havien d'enfrontar-se a aquella qüestió socràtica i escriure'm sobre l'assumpte. Per posar-los en situació els vaig recomanar que veieren la peli de W. Allen. Després de
Delitos y Faltas projectàrem
Manhattan, Misterioso asesinato en Mnahattan i per últim
La Rosa púrpura de El Cairo. D'això fa ja un bon grapat d'anys i Woody Allen no havia tornat al nostre cineclub. Alejandro Barber ha triat una comèdia de la dècada dels 90.
Poderosa Afrodita (1995) és una comèdia especial perquè en ella el director neoiorqués introdueix un recurs provinent de la tragèdia clàssica com és el cor, que reflexiona en veu alta sobre les inclinacions i els problemes dels protagonistes ajudant al públic a reconstruir l'acció i convidant-lo a pensar. Allen ens monstra el cor rodant al teatre grec de Taormina (Sicília). L'acció podem resumir-la així: Lenny (el propi Allen) i la seua esposa Amanda (Helena Bonham-Carter, per cert, una actriu que no m'entusiasma en absolut) decideixen adoptar un fill. Lenny quedarà fascinat per la intel·ligència que veu en el petit i això el mou a buscar a la seua mare biològica que resulta ser una prostituta (Mira Sorvino, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu de repartiment per aquest paper) bastant frívola i feliç. Lenny començarà aleshores a voler educar tant al fill com a la seua mare biològica.
Altra de les qüestions destacables en el film és la banda sonora, com sempre Allen utilitza temes clàssics del jazz que més estima, ací Cole Porter, Count Bassie o Benny Goodmann. La pel·lícula conté algunes de les claus de les comèdies de Woody Allen, un director prolífic que encara avui produeix un film a l'any, tot i que la qualitat dels últims està per sota dels treballs dels anys 70 i 80. Ací l'humor es torna més agossarat i el llenguatge apareix una mica més atrevit que en pel·lícules anteriors diguem-ne més intel·lectuals. Una bona ocasió per a apropar-se a un dels directors que ja fa temps ha adquirit l'estatus de "clàssic" dins de la nostra cultura.
Ací tenim una de les escenes del cor grec.
DIMARTS 19 D'ABRIL A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA, A LES 18.00.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada