Han passat 6 anys de cineclub i en tot aquest temps encara no hem projectat cap pel·lícula d’un dels directors amb què aconseguisc arribar més prompte a l’emoció per la via de la congelació de les imatges. Aquesta entrada d’estiu ve a retre-li un petit tribut a Krzyzstof Kieślowski. Acabe de veure la sisena peça del seu Decàleg, una sèrie de 10 episodis d’uns 55 minuts de durada que va realitzar per a la televisió del seu país (Polònia) a la fi de la dècada dels 80 i que és una reflexió al voltant dels deu manaments del Déu cristià. Tots els episodis són d’una sobrietat i una contenció visual que contrasta amb l’evolució dels sentiments i emocions dels protagonistes d’aquestes històries que semblen de vegades immòbils. La versió extensa d’aquest sisè episodi és No amarás. Avui no tenia previst posar-me una pel·lícula, però 55 minuts són més digeribles de vegades que 120, així que li he dedicat un temps a l’enamorat Tomek, qui espia des del seu edifici gris l’edifici gris on una atractiva veïna no para de rebre visites d’homes que no l’estimen tot i que farà l’amor amb ells sota l’esguard estàtic i malaltís del jove Tomek, l’únic que sembla estimar-la de veritat. El filòsof Slavoj Žižek diu a propòsit d’aquesta pel·lícula que potser només quan estem enamorats d’algú som capaços de fer front a la nostra soledat fonamental. Així Tomek es troba menys a soles que la seua veïna la qual acabarà fent-li mal.
He vingut a contar tot açò perquè en acabar l’episodi he perdut un temps mirant la filmografia dels actors, desconeguts fora de Polònia. M’he fixat casualment en les dates de naixement dels protagonistes, sense que això em diguera res important més enllà de pensar que el temps haurà passat per a aquestes persones vint anys després d’aquella filmació. He pensat també en la transformació del seu país. No anava a mirar la fitxa del director perquè conec les parts més importants de la seua filmografia, però m’ha vingut la curiositat de saber quan havia nascut exactament Kieślowski, que va morir el 1996 quan només tenia 51 anys. Avui, 27 de juny, haguera complit 70 anys. Havia nascut a una Varsòvia assetjada per la guerra justament el dia d’avui.
3 comentaris:
Doncs després de sis anys de cineclub, ja toca projecta-ne una d'elles, no creus? Aquesta, "No amarás" seria una bona candidata.
Salut i cinema!!!
Molt bé, buscarem un dia de pluja o de neu per acabar-nos d'afonar.
Aquesta pel·lícula la vaig veure quan la van estrenar als cinemes Albatros en valència i em va impactar, no tenia ni idea que era una sèrie i no m'imagine pensada per a TV, és cinema del gran. Recorde que cada imatge era una sensació. Una forma molt original de parlar de l'amor, no era la història d'un vouyer era la mirada d'un enamorat. Un tant desoladora, recorde que una vegada vaig eixir de la sala em vaig haver de recuperar . Però una pel·lícula que recorde gratament, amb molta sensibilitat. Gràcies per fer-me tornar aquells anys en què crec veia bon cinema i no era tant conscient.
Josep,Bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada