NOU CICLE: PRIVATITZACIONS I FUTUR, CONTRA LES RETALLADES. PROJECCIÓ 122a, "THE NAVIGATORS" de KEN LOACH

Si hi ha un moment difícil pel que fa al manteniment de les condicions socials i laborals de les últimes dècades és aquest. Les darreres notícies que ens arriben des de l'administració són dramàtiques tant per al col·lectiu de professors i professores com per al dels nostres alumnes. El missatge repetit pels estaments polítics consistent en que les retallades no poden afectar als serveis socials bàsics d'educació i sanitat, s'hi veu vergonyosament subvertit als pocs dies d'haver-se utilitzat en campanya electoral per la més brutal retallada de plantilles i serveis, justament en aquests dos sectors claus en el desenvolupament de la societat tal i com ha estat entesa des de la fi de la 2a guerra mundial. Darrere de tot l'aldarull no hi ha altra cosa que la voluntat política d'incloure el sector sanitari i l'educatiu dintre de les condicions d'explotació típicament capitalista, això és, el rendiment econòmic per damunt del desenvolupament social, el benefici empresarial per damunt de la condició de vida de les masses. No és gens casual que durant aquesta crisi la diferència entre pobres i rics vaja en augment, no és gens casual que les grans fortunes isquen afavorides de la situació de caos financer. No és casual perquè són precisament les grans fortunes les que dirigeixen un món amb vernís democràtic, però molt lluny de les aspiracions reals que inspiren la vertadera democràcia.
La imatge dels alumnes enrotllats en mantes per a suportar l'hivern dins de les aules ha donat la volta al país i ha posat en boca del president de la Generalitat la paraula vergonya. La paradoxa és que ha estat la gestió de l'admninistració que ell dirigeix la que ha colocat les mantes per damunt dels muscles dels nostres alumnes. La sol·lució a l'assumpte està en l'estalvi, ha dit, però l'estalvi ha començat per la casa dels altres. Retallades de sous entre els treballadors públics i trencament dels acords laborals de forma unilateral, tal qual com si ens trobarem en ple segle XIX, sense negociacions. Ni tan sols el gest mínim de sacrifici personal que suposaria reduir també els salaris dels dirigents de la cosa pública. No.
Mentre això passa, el preu per portar una caixa d'estalvis a la ruina acaba de ser fixat en 300.000€ a l'any. Un salari de consolació per a una gestió imprudent o delictiva. Així, sense vergonya...
L'epidèmia d'obres públiques a la major glòria dels governants, escultures de 24 metres incloses, ha de ser pagada amb menys metges, menys bombers, menys professors i més alumnes per aula, menys calefacció, etc. etc.

I la pel·licula? direu... doncs la pel·lícula tracta de com l'estat britànic va vendre la companyia pública de ferrocarrils durant els anys 90 per a treure-li un rendiment econòmic. Com això va afectar a les condicions laborals i vitals dels treballadors, els quals de sobte, com els nostre professorat interí, es van quedar sense dret a vancances. I com se'ls posa davant la necessària elecció entre el dolent i el pitjor, entre l'acceptació de les noves normes o la lluita que els condueix a l'atur, entre la dignitat i la supervivència. El nostre futur a mig termini pot ser semblant: tot pot ser venut, també l'escola pública, amb xiquets i tot dins. Els dos elements més importants per a la justicia social i per a la igualtat com són el dret a una educació de qualitat i el dret a una sanitat igualitària i de qualitat poden veure's fulminats en les properes dècades si no li plantem cara a aquesta deriva ultracapitalista. Cal ser conscients que estem sotmesos a la doctrina del shock... primer se'ns presenta la por, en el nostre cas amb un nom ben concret: la llista de l'atur; després, amb el monstre sempre disposat a devorar-nos a tots, l'acceptació sí o sí de les mesures que ens han de protegir: vendre l'estat de peça en peça, ara els hospitals, els ferrocarrils, les platges (en Itàlia ja van ser venudes i ara són privades) demà les escoles, etc. etc... això o res. I mentre això passa ningú és capaç d'enfrontar-se realment a les grans fortunes, als paradisos fiscals, a la vertadera redistribució de la riquesa.
Ken Loach ens presenta elements per a pensar la crisi i per a pensar el que se'ns ve damunt. Aquest cicle de pel·lícules que ara encetem està destinat a donar-nos unió i forçà davant les passes de gegant del Leviatan que acaba de sorgir del mar i ens mirà directament als ulls.

DIJOUS 9 DE FEBRER, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.


http://www.youtube.com/watch?v=ZWzuramps4w&feature=related

Les retallades vistes des de l'opera...