La visió de l'escola des del punt de vista del món de l'empresa està darrere d'aquest atac sense precedents que els centres públics d'ensenyament estem patint en els darrers mesos. Sembla que tota solució passe per aplicar a l'escola criteris de rendibilitat estrictament econòmica, únics que pareixen vàlids per a aquells que defensen certa visió de la societat. Però l'escola pública és per a nosaltres la millor eina d'igualtat i justícia social, la millor forma de construir una societat més equitativa i més justa. Més capaç de fer que aquells que provenen d'estrats socials desfavorits puguen progressar al costat dels que tenen darrere situacions més estables. Promoure una escola pública bàsica que només atenga els sectors desafavorits de la societat és la millor forma de fer romandre la desigualtat i la societat de classes. Per això no ens cansem de manifestar-nos i de lluitar. I per això anem a "tancar-nos" a l'IES Pare Arques el dimecres que ve en una altra jornada reivindicativa, tot just abans de la vaga general del dia 29 de març. Ho farem des de les 18.00 fins després de sopar. Si la nit ho permet muntarem els telescopis per veure com funcionen les escoles a Júpiter, a veure si aprenem alguna cosa. Abans tindrem la sessió de cineclub amb la projecció de Ser y tener.
Ser y tener (color, França, 2002) és una pel·lícula documental rodada a una d'aquelles escoles unitàries que no entrarien dintre del criteri empresarial. Al bell mig de la campagne francesa, un mestre ja prop de la jubilació intenta transmetre coneixements i valors a un grapat de xiquets i xiquetes de distintes edats que són els protagonistes del film. L'educació entesa com un projecte global, en el qual la convivència i la transmissió de valors estiga al mateix nivell que la necessària adquisició de coneixements, és el fil conductor d'aquesta història mínima. Sembla que no passa quasi res en els 105 minuts de durada, però el que passa és tot un curs, el que passa és que els xiquets van aprenent a viure de la mà del mestre (fill d'emigrants espanyols) i de les seues famílies que de vegades se les veuen i se les desitgen per tal d'aconseguir ajudar als fills en els deures o d'intentar que el mitjà rural on viuen no els devore les possibilitats d'éssers ciutadans com els de la ciutat. L'esforç de la societat per mantenir aquestes escoles m'ha semblat adient per a il·lustrar els temps que vivim. És rentable mantenir un mestre per a 10 xiquets si podem agrupar-los en una escola més gran i que siguen atesos en classes més nombroses? A aquesta pregunta cal respondre amb unes altres, a saber, és rentable mantenir sous milionaris en les caixes d'estalvi i en els bancs? És rentable per a una societat mantenir un dèbil control del frau fiscal i permetre que els grans negocis dels bancs i de les grans empreses es facen en paradisos fiscals? És rentable mantenir un nivell de corrupció tan vergonyós? Doncs això. Però res no aconseguirem si, com deia un amic meu en acabar la vesprada, ens diem que "ja hem passat la vesprada...". Ànim i, una altra cita va, aquesta del filòsof Giles Deleuze, a "pensar, a crear i a resistir"!
trailer de la pel·lícula amb subtítols en anglès. A la sala veurem la pel·lícula, com sempre, versió original subtitulada en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada