Normalment no dediquem aquest espai més que al cinema i a les activitats del cineclub del Pare Arques, però després del que vaig veure el divendres passat al Centre Cultural El Teular de Cocentaina em calia escriure aquesta entrada. L'any passat es va crear un grup de teatre a l'institut en una assignatura optativa de 3r d'ESO que conduia el professor Manuel Hernández, a hores d'ara il·lustrant als alumnes a la comarca de La Ribera. Resulta que aquestos xavals van excel·lir en la interpretació del drama de García Lorca La casa de Bernarda Alba. Aquest any, ja sense optativa (i sense Manolo), els alumnes van decidir donar un pas endavant comandats per la iniciativa de Roger Garrido, alumne de 4t d'ESO. A Roger el vaig conéixer quan estava a 2n d'ESO i ja em va deixar paralitzat quan en un paper em va escriure que les seues pel·lícules favorites eren Teléfono rojo, volamos hacia Moscú de Stanley Kubrick, indicava ell mateix i altres dos clàssics que ara no recorde, però que ell citava amb el director darrere i de vegades amb l'any de producció. Habitualment parlàvem de Hitchcock, de Ford, de Hawks i ell no deixava de ser un xiquet de 13 anys i no donava cap importància als seus excel·lents i extraordinaris coneixements.
Però anem a Marujas, l'obra que va estrenar el passat divendres junt amb els seus companys i amics. Amb ganes de representar una comèdia, Roger va decidir que per què no escriure'n una, en comptes de buscar l'ajut de qualsevol autor fet i dret. Així es va posar mans a l'obra i va requerir l'ajut del professorat per dur endavant els assaigs i va comptar amb Alejandro Barber, qui després d'assistir als alumnes algunes vesprades, va veure que la cosa anava soles amb l'espenta de Roger i la voluntat de la resta dels actors. Amb aquesta capacitat de treball i sacrifici tots han estat preparant l'obra que vam poder veure l'altre dia. Es tracta d'una comèdia diabòlicament enrevesada que dura ni més ni menys que 1h 45 minuts en els quals puc assegurar-vos que l'espectador, entre sorprés i al·lucinat, no deixa de riure's i d'admirar la feina de tots els actors. Amb actes curts, els personatges van deixant constància d'un text gens convencional, ple d'argúcies narratives i que, simplement, no deixa una canya dreta. A la primera escena una xica fa de notari però es presenta amb nom d'home, no passa res, la setmana passada ha canviat de sexe i no li ha donat temps a canviar-se el nom, així de simple i així de natural. La identitat sexual dels personatges de l'obra estarà tot el temps en entredit. Maruja és una dona catòlica i conservadora que té una filla lesbiana, Renata. La seua amiga Conxi, també catòlica, però tocada d'una genial irreverència i falta de seny, li donarà el contrapunt en moltes escenes; ella és una vídua amb ganes de divertir-se. Maruja no està gens contenta amb la vida de la seua filla a la qual accepta de mala manera. Un dia Renata coneix un home i decideix acabar amb la seua núvia Charlotte. Tot seria perfecte per a Maruja de no ser perquè l'home és musulmà i clar, una bona catòlica no accepta açò tan fàcilment. Embolicant més la cosa Mohamed resulta ser fill d'un milionari, amb la qual cosa Maruja comença a cedir. Els principis religiosos són ferms mentre no siguen temptats, sols que a Marujes la temptació és constant i no decau en cap escena. En intentar que Renata no canvie d'idea i abans de conéixer la identitat religiosa del seu futur gendre, Maruja, sempre acompanyada per la fidel Conxi, concerta una ràpida boda. En absència del rector l'atendrà sor Maria, un d'aquells secundaris cabdals en l'obra. La monja ens recorda el personatge del cambrer alcoholitzat a El guateque, però amb l'afegit de tornar a posar en joc la qüestió religiosa. Les seqüències amb sor Maria "baixant-se" sense pietat una botella de ginebra són memorables. També la seua presència a la darrera escena. Per si no fos suficient amb tot açò Maruja té un fill casat, Paco, qui no sembla dur un matrimoni feliç. La seua dona respon a les continues provocacions de Paco maltractant-lo verbalment sense mirament, mentre el fill del matrimoni manifesta una conducta obertament desobedient i es vejat una i altra vegada per pare i mare. Paco també farà indagacions sobre la seua identitat sexual, amb la qual cosa demostrarà la derrota dels principis catòlics en els quals la mare havia suposadament educat els fills. D'irreverència en irreverència, però jugant habilment amb l'estructura de la comèdia i amb gags del tot reeixits l'obra va avançant cap a l'apoteosi final que coincideix amb la boda entre Renata i Mohamed. Una escena coral amb més d'una desena de personatges en joc i accions simultànies a l'estil del cinema mut, mentre succeeixen escenes també dialogades a l'altre extrem de l'escenari. Tota una posada en escena i una prova de l'habilitat del director i els actors per no perdre la coordinació necessària. Com es tracta de apuntar en totes direccions, també una reportera de canal 9 que utilitza un valencià ple de castellanismes amenitza l'escena. Entre Almodovar, Berlanga i Blake Edwards es mou aquesta comèdia fantàstica escrita i dirigida per un alumne de 4t d'ESO i protagonitzada per altres alumnes, tots d'ensenyament secundari. No contaré el final perquè espere i confie que aquesta no siga l'única representació, l'obra i l'esforç sens dubte s'ho mereix.
Roger ha comptat amb la col·laboració del grup Teló Teatre i ha sabut treure-li partit a la barreja d'edats que apareixien en escena.
Pel que fa a les interpretacions dels actors cal donar a tots una enhorabona d'allò més sincera i efusiva. Roger Garrido excel·leix al seu paper de Maruja, com aquella Margaret Dumont de les pel·lícules dels germans Marx a la qual tot li passava sense assabentar-se'n de res. Óscar García (Conxi) interpreta de forma perfecta el seu desvergonyit paper i s'enfronta al repte de ballar ell a soles davant d'un pati de butaques ple de gom a gom, una mostra de l'ús catàrtic del teatre. La naturalitat amb que interpreta el text supera el que pot esperar-se d'un actor amateur. Maria Bas (Renata) fa un paper complexe, en tot moment està al seu lloc i aporta comediment i mesura al seu personatge, donant-li així el contrapunt perfecte a l'exageració dels dos anteriors. Arnau Bas (Mohamed) interpreta a la perfecció el paper d'estranger, amb la dificultat que suposa el parlar un castellà amb accent magrebí, les seues intervencions estan plenes de gràcia i la dicció s'escolta perfectament fins la darrera filera del pati de butaques. David Albors juga amb desimboltura el paper de nét de Maruja, així com Cèlia Ibáñez ho fa amb el paper de Maria Luisa (nora de Maruja). En fi, tota el planter d'actors mereix les felicitacions. Com a professor de l'IES Pare Arques només puc dir que cal llevar-se el barret. ENHORABONA I SOBRETOT: ENDAVANT!
Renata, Maria Bas, Charlotte, Neus Benavent, Mohamed, Arnau Bas, Paca La Meca, Luisa Carrión,Assumpia, Jessica Bernabeu, Paco, Vicent Gisbert, Maria Lusia, Celia Ibañez, Mariano, David Albors, Mendiga, Claudia Marin, Sor Angélica, Laura Selles, Conxi, Oscar Garcia, Maruja, Roger Garrido, Rejunta, Maria Angeles Giner, Eugenio, Dani Comiches,Bernarda, Reme Montava, Dama d'honor, Sarai Navarro, Notari, Berta Damià, Ballarines, Marina Company i Nerea Coloma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada