"EL CIELO PROTECTOR". PROJECCIÓ 129a, dins del cicle PERDRE'S A L'ÀFRICA. PRIMERA PROJECCIÓ DEL CURS 2012/2013

 Creo que los dos tenemos miedo de lo mismo. Y por una misma razón. Nunca hemos conseguido, ninguno de los dos, entrar en la vida. Estamos colgando del lado de afuera, por mucho que hagamos, convencidos de que nos vamos a caer en el próximo tumbo.  

Paul Bowles,  El cielo protector.

Per a aquesta primera projecció del nou curs hem triat una pel·lícula d'un director italià, però filmada en anglès. El Cielo protector és una arriscada adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor nordamericà resident a Tanger Paul Bowles (1910-1999). La pel·lícula ens conta les aventures i desventures d'un matrimoni en crisi que busca al desert del Sahara retrobar allò que ha perdut per alguna raó amb el desgast inexorable del temps. Estem a l'any 1947 i aquests viatgers intenten definir-se com a viatgers per contrast amb els turistes. Mentre que els turistes veuen coses sense deixar mai de banda la seua identitat, els viatgers volen perdre's, volen abandonar per un moment la seguritat, i també la rutina, de les seues vides europees o americanes, i deixar-se dur pel vent del desert, en una paraula, volen deixar que els passen coses, que el paisatge i les gents els penetren, arriscant-se així a no tornar igual que han anat. Port i Kit són una parella que busca això, saben que poden retrobar-se l'un a l'altre o tal vegada perdre's per a sempre. El desert és fort, sec i dur. Els acompanya un amic, Tunner, qui es troba fascinat per la parella, sobre tot per ella. De mica en mica anirem veient com els paisatges guanyen terreny als personatges i el fil que estira de les seues vides comença a desfilar-se. El Cielo Protector (color, 133min) conta amb la presència del magnífic, al meu entendre, John Malkovich, de qui hem vist també al cineclub Las amistades peligrosas.

Bernardo Bertolucci va filmar aquesta pel·lícula l'any 1990. El director italià va iniciar-se al món del cinema de la mà d'altre dels grans directors italians del segle XX, Pier Paolo Passolini, tràgicament assassinat l'any 1975. Del seu cinema destaquen títols com El conformista, Novecento o El último tango en París, pel·lícula polèmica pel seu contingut sexual que va produir un dels fenòmens més curiosos de l'Espanya tardofranquista, quan autobusos de compatriotes nostres eren capaços de recórrer la península per arribar a Perpinyà (França), a veure una pel·lícula, ací prohibida, que de cap manera podria catalogar-se com una pel·lícula eròtica a l'ús.

Per la seua banda la història de la pèrdua dels personatges i de l'abandonament i el fàstic, no exempt d'un cert nihilisme, que senten aquests davant l'esdevenir de les seues vides als països d'origen, on sembla que ho tenen tot viscut, està ja ben present en la novel·la de Paul Bowles. Una magnífica obra, i un magnífic escriptor, per als amants de la bona literatura.

Com sempre, sabeu que les projeccions del cineclub són en versió original amb subtítols. El cicle titulat "Perdre's a l'Àfrica" continua amb El jardinero fiel, del brasiler Fernando Meirelles.

DIJOUS, 27 DE SETEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.