PROJECCIÓ 139a: "AMERICAN BEAUTY"

- Dinos Jenny, ¿qué tal el cole? 

- Pues bien. 

- ¿Sólo bien? 

- No , papá, ... es espectacular... 

American Beauty

Dins del cicle dedicat als retrats de família se'm venia al cap una pel·lícula que mai havia passat pel cineclub i que sempre havia estat entre les candidates. American Beauty (USA, 1999, 122min) és una disecció un tant salvatge de la família americana de classe mitjana-alta, contada amb extraordinària eficàcia i precissió per un director aleshores debutant com era el cas de Sam Mendes. La pel·lícula ens explica la història d'un pare de família (magistral Kevin Spacey) amb una profunda crisi existencial cap al seu treball, la seua dona i la vida en general. En aquest estat de depressió sembla que la mirada d'una amiga de la seua filla li fa tornar a interessar-se per les coses, però clar, la cosa no pinta gens bé. Lester Burnham anirà vivint el seu particular descens als inferns mentre la seua mirada sobre la societat de la que fa no res creia formar part va mostrant-nos un seguit de conductes hipòcrites, que amaguen més pors i conflictes dels quals aparentment la pretesa bellesa americana semblava indicar-nos. Sí, l'embolcall de les vides burgeses pot ser net i polit, però per sota germinen els conflictes universals de l'ésser humà. El desig, la por, el sexe, la necessitat de la bellesa, la integració social, la repressió, la bogeria, la necessitat de l'èxit, el fanatisme... Amb una narració ferma i constant, amb un ritme contingut i uns diàlegs com feia temps no s'hi veien al cinema de Hollywood, la pel·lícula va aconseguir el triomf en els Oscar de 1999 (5 premis: pel·lícula, director, actor, guió i fotografia). Mendes, aleshores amb 33 anys, agraïa els premis a Billy Wilder, qui havia inspirat la seua forma de mirar la societat americana. Una mirada lúcida i cruel, però no exempta d'estima per alguns, no tots, dels seus personatges extraviats. Què passa quan el més important en una societat és seguir les normes establertes pels usos i costums tradicionals? sembla preguntar-se i preguntar-nos el director. De nou aleshores ens apareix el tema clàssic de l'ètica, la necessitat d'aconseguir éssers autònoms, capaços de pensar per si mateixos... però sembla que no és fàcil quan el que ens envolta és una caterva de tòpics ben vestits i disposats per a exercir la seducció sobre el victimari públic.

Ací us deixe també el trailer de la pel·lícula, per si voleu fer-ne un tast. 

DIMECRES 2O DE MARÇ, A LES 18.00, A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.