Un cineclub té com a objectiu fonamental la difusió del cinema i a això ens dediquem al cineclub de l'institut des de fa ja 8 anys. En aquesta disfusió resulta imprescindible dedicar alguna projecció a revisar les obres clàssiques, a presentar-les en el cas de molts dels nostres espectadors. La pel·lícula d'aquesta setmana és una d'aquelles pel·lícules grans, una ocasió en la qual el cinema es troba molt a prop de l'art i de la poesia. Es tracta de Amanecer (USA, 1927, 90 min), la primera pel·lícula americana del director alemany F. W. Murnau, de qui vam veure ací (100a) Nosferatu, l'adaptació de la novel·la Drácula, de Bram Stoker. Murnau excel·lia en el maneig de la càmera i la seua feina als estudis alemanys de la UFA, ficada de ple en el moviment expressionista. Tot això el va permetre filmar a Hollywood aquest magnífic drama romàntic per als estudis de la Fox. El director va contar amb molta llibertat per a l'adaptació d'una novel·la mediocre, com sembla que era El viaje a Tilsit de Hermann Sudermann, molta llibertat en la creació i en la forma de contar, molta llibertat a l'hora d'imaginar i modificar el relat, molta llibertat per a tot excepte a l'hora d'arribar a la fi de la història. Però contem una mica: una parella humil de gent del camp viu una vida tranquil·la dins de l'ambient rural on transcorre la seua existència; aquesta tranquil·litat es vora trencada per l'aparició d'una seductora dona de ciutat que enamora per complet a l'home de la parella qui, arrossegat per la passió començarà a fabricar un pla per a satisfer els desitjos de la nouvinguda. El pla sembla que va a executar-se davant la mirada de l'espectador aterrat, però...
Els girs de la història són convencionals, tanmateix no és aquest el valor que li trobem a la pel·lícula, sinó la manera d'exposar una història plena d'alè poètic i d'imatges revolucionaries en aquell moment. Murnau era capaç de dotar d'un moviment a la càmera que cap director dels antics podia aconseguir. aquests travellings, els quals anunciaven el cinema modern, s'aconseguien amb una tècnica depurada que de cap manera contava amb els moviments de càmera que la steady-cam va proporcionar més tard. Cal ser conscients, per això, del mèrit i la visió de futur d'aquest pioner del cinema. D'altra banda Amanecer va ser estrenada només 15 dies abans de la coneguda com a primera pel·lícula sonora, El cantor de jazz. Aquest contrast entre el títol i l'ocàs del cinema mut no deixava de ser sorprenent, era com si el cinema anara reinventant-se a mesura en que un tipus de cinema quedava sentenciat. El comiat per al cinema mut podria ser simbolitzat per aquesta pel·lícula, tot i que evidentment no va ser la darrera pel·lícula muda (recordeu l'estrany triomf de The Artist en els Oscar de 2011). En fi, una ocasió per a conéixer a un dels directors extraordinaris del cinema i un dels principals artistes del primer terç del passat segle XX.
Aquest enllaç us porta a una minipresentació, per alguna raó no he pogut incloure'l ací com a vídeo, com és habitual...
Una informació molt més completa a
Com a avís per als incauts, Amanecer (1927) no té res a veure amb les eixides del sol d'una saga vampírica de recent èxit entre els adolescents...
La peli el dimecres, que el dijous tenim vaga!!
DIMECRES, 8 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada