¿Pero qué era yo? No sabía nada acerca de mi creación y mi creador.
Lo único que sobre mí conocía era que no disponía ni de dinero ni de amigos
y que estaba, además, dotado de un aspecto repulsivo, deforme, odioso.
Mary Shelley, Frankenstein
Acabem el curs, benvolguts amics, amb la doble sessió que hem vingut fent els darrers anys. Aquesta serà ja la 6a vegada que ens reunim els assidus del cineclub i tots aquells que vulguen assistir a un programa dels d'abans: dos pel·lícules, amb un sopar pel mig. La primera pel·lícula que veurem serà Frankenstein (USA, 1931, 71 min), del director James Whale. Es tracta d'un producte del cinema de terror basat en una obra de teatre que és a la seua vegada adaptació de la novel·la del mateix títol escrita per la jove Mary Shelley i publicada l'any 1816. La història de Frankenstein, o el modern Prometeu, és de tots coneguda. El mite de Frankestein va fascinar la industria del cinema i el seguit de pel·lícules amb el rerefons de la creació de vida intel·ligent per mans humanes resulta extraordinari.
Després del preceptiu sopar a la fresca veurem al pati de l'institut El jovencito Frankenstein, una nova tornada sobre la idea del mite, ací molt menys fidel a l'esperit de la fantàstica novel·la i molt més prop de la comèdia grotesca. La pel·lícula (USA, 1974, b/n, 105min) és una producció de Mel Brooks que va tenir molt d'èxit entre el públic d'unes quantes generacions. Aprofitem aquesta doble sessió per a recuperar a l'emblemàtic actor Marty Feldman i al seu inobidable Igor...
Aquest cervell a la cubeta podria ser el de qualsevol de nosaltres, alumnes o professors, després d'aquestes "divertides" jornades de la fi del curs acadèmic. El rostre de Feldman, amb el seu somriure malèfic, pot ser el que se li queda als responsables de l'FMI després de dir que a Portugal "sobren" 30.000 professors en l'ensenyament públic. A ells sembla que els sobra poca vergonya. Mentre les seues butxaques s'omplin de bitllets de tota mena ells no tenen cap mena d'escrúpol en condemnar a la ciutadania a la ignominia. Caldria recordar que encara estem en democràcia? Sort i força per als companys portuguesos. Ah! els portuguesos són uns veïns nostres amb barba.
En fi, m'acomiade fins el setembre que ve. Salut i bona companyia per als mesos de l'estiu. I per descomptat, BON CINEMA! Us deixe amb l'entranyable Gasset.
DIJOUS, 20 DE JUNY,
A LES 20.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA.
A LES 21.30 SOPAR (ens duem l'entrepà i la beguda de casa).
A LES 22.30 AL PATI DE L'INSTITUT.
TOT AIXÒ A L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada