VISIONS ANIMADES DE L'ORIENT: "VALS CON BASHIR" (148a), 17/10/2013

Durant una nit un exsoldat troba el seu amic Ari, director de cinema. L'exsoldat li conta un malson que el persegueix, 26 gossos tracten d'agafar-lo cada nit. Ell creu que això ha de tenir alguna relació amb els temps de la guerra del Líban, ara ja passada. Ari és pregunta per què ell no recorda res d'aquells dies i decideix que ha arribat l'hora d'investigar.

Amb format d'animació, com la passada Persépolis, Vals con Bashir, (Israel, 2007, 87min) ens conta un dels fets històrics més rellevants de tots aquells que afecten al Proper Orient i als pobles israelians, libanesos i palestins. La pel·lícula va recollir excel·lents crítiques i una immillorable acollida del públic. Nominada a l'Oscar, Globus d'Or a la milor pel·lícula de parla no anglesa i un bon grapat d'altres premis en diferents festivals arreu del món.

UNA MICA D'HISTÒRIA: L'any 1982 l'exercit israelià va envair el sud del Líban. L'argument era el d'intentar frenar les incursions palestines sobre les poblacions del nord d'Israel que s'efectuaven des del sud del país veí. L'exercit tenia l'ordre d'avançar 40 km. considerant això una distància suficient per a la protecció de les poblacions del nord d'Israel. Una vegada allà l'exercit hebreu, comandat pel ministre de Defensa Ariel Sharon, va continuar l'avançament fins la mateixa capital del país veí. A les afores de Beirut l'exèrcit israelià intentava presionar per aconseguir imposar un govern aliat que poguera contenir als palestins que volien recuperar els seus territoris, ara en mans d'Israel. Finalment aconseguien el seu propòsit, Bashir Gemayel, cap aleshores dels àrabs cristians del Líban aconseguia el govern i els palestins combatents eren deportats a Tunes. L'operació de l'exèrcit israelià, que acumulava un degoteig de baixes, era obertament criticada per la població isreliana (recordem que Israel era i és una democràcia), l'exèrcit estava ocupant un país veí sense permís del parlament. Aleshores Bashir Gemayel va ser assassinat a un atemptat mai reivindicat. Les milícies cristianes van rodejar els camps de refugiats de Sabra i Chatila a la búsqueda de milicians palestins, als quals responsabilitzaven de l'atemptat contra Gemayel. L'exèrcit israelià custodiava els camps. Va donar cobertura a les milicies cristianes, els va ajudar a entrar als dos camps i va començar la caceria. Els camps estaven habitats majoritàriament per vells, dones i xiquets, els homes adults havien marxat feia 15 dies cap a Tunes. Tres dies després algunes dones aconseguiren eixir d'allà i denunciaren el que havia passat. Darrere d'elles quedaven 3.000 cadàvers.  El poble israelià protestà al carrer contra l'acció del seu exèrcit. Centenars de milers d'israelians forçaren dels des carrers una comissió d'investigació que va acabar determinant la responsabilitat del ministre de Defensa Ariel Sharon, després de dimitir va ser inhabilitat per a exercir el càrrec de ministre de Defensa durant 20 anys. Va ocupar altres carteres. L'any 2001 va ser elegit Primer Ministre, càrrec que revalidà el 2003. En 2006 va patir una hemorràgia cerebral que el manté en coma profund des d'aleshores.

DIJOUS, 17 D'OCTUBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEZ AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.