"JOHNNY GUITAR" (152a). dins del cicle LA CAÇA DE BRUIXES A HOLLYWOOD. (19/12/2013)

Ens acomiadem de l'any amb una altra pel·lícula nordamericana que ben bé podem dir que entra dins del terreny dels clàssics i a la mateixa vegada de les pel·lícules de culte. Johnny Guitar, (Nicholas Ray, 1954, 110min) és una atípica pel·lícula de l'oest, un western que intenta dur el clàssic gènere popular a un terreny poc freqüentat. El típic duel entre les dues formes d'entendre la vida representades per les figures masculines deixa ací el seu lloc a les dones. Vienna (Joan Crawford) i Emma (Mercedes McCambridge) van a disputar-se el poder en un lloc ple de colors saturats, un bar on cada personatge encarna una visió dramàtica de la vida, a la fi una tragèdia. Emma odia Vienna perquè aquesta té èxit amb l'home que a ella li agrada, per això dissenyarà una estratègia violenta contra ella. Vienna a la seua vegada es retrobarà amb Johnny Logan (Sterling Hayden), un antic amant que ara viu moments difícils. Tota aquesta tropa es troba al Saló del qual és propietària Vienna. No devia ser fàcil ser una dona que regenta un bar a les darreries del s XIX, tal vegada per això el personatge de Joan Crawford és un personatge ple de força, amb un posat quasi masculí en el vestir i en les formes, lluny del model femení ple de corbes característiques d'algunes heroïnes de l'època. Però Vienna, com ocorre sempre amb els personatges de Nicholas Ray, està plena de contradiccions i d'una intensa vida emocional.

La pel·lícula està rodada mentre encara durava als Estats Units la indecent persecució coneguda com a Caça de Bruixes. Sterling Hayden havia declarat davant la Comissió d'afers Antiamericans i havia reconegut el seu passat com a militant d'esquerres, havia donat alguns noms, única forma de salvar el treball. El dorector Nicholas Ray havia sigut ajudant d'altre gran director, Elia Kazan, potser el cas més conegut d'entre aquells que van delatar a alguns dels seus antics camarades. Altres s'havien negat a fer-ho i van anar a parar a la presó i només molt més tard alguns tornaren a treballar per a Hollywood. Així més de 350 persones (actors, directors, guionistes, montadors, etc.) van ser purgats i eliminats del negoci del cinema, impossibiltats per a treballar on havien treballat amb eficiència des de feia anys. Alguns guionistes van treballar utilitzant el nom d'altres no "contaminats", així sembla que va ocorrer amb el guió de Johnny Guitar, el nom oficial del guionista Philip Yordan amaga en realitat la col·laboració (o elaboració) del blacklisted Ben Maddow.

(ací us deixe el reportatge que Diás de cine li va dedicar al director Elia Kazan, una de les figures més conegudes implicades en la famosa persecució del senador MacCarthy. Al minut 9 podeu veure la reacció d'alguns coneguts actors de Hollywood quan li concediren l'Oscar honorífic l'any 1999)

La nostàlgica cançó defineix l'ambient de dificultat en què es mouen els personatges. Sóc conscient del que significa projectar un western per al nostre públic adolescent. Es tracta d'un gènere quasi desconegut per als joves, que a tot estirar l'identifiquen amb els seus avis mirant a la TV (a l'extint canal 9, per exemple) una pel·lícula de vaquers. La dificultat per identificar-se amb personatges que han desaparegut del planeta marca d'entrada un allunyament i un prejudici sobre aquest tipus de pel·lícules a les quals veiem amb freqüència com s'exposa un còdic moral ja desaparegut a la vegada que es dibuixa als indis nordamericans de forma burda, des del més descarat etnocentrisme. Però el cas és que hi ha westerns excel·lents, no com a westerns, sinó com a pel·lícules. I que els millors directors i actors s'hi van dedicar amb passió durant anys. Avui se'n fan pocs, de westerns. L'últim cas amb cert resó ha estat el dels germans Coen amb Valor de ley. En aquestos westerns s'hi veuen els tipus humans lluny de la retòrica i prop dels valors amb què, tard o d'hora, tal vegada tots ens hem d'enfrontar. 

DIJOUS, 19 DE DESEMBRE DE 2013, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.