CICLE: UN ASSUMPTE DE DONES. "Un asunto de mujeres" de Claude CHABROL (20/02/2014, 156a)

Com tothom sap aquests dies està dirimint-se al parlament espanyol un assumpte d'interès social innegable. El govern del PP ultima els detalls per a derogar la llei de l'avortament impulsada pel govern de Rodríguez Zapatero en la seua segona legislatura. Aquesta llei (coneguda com a llei de terminis, que despenalitza l'avortament durant les primeres 14 setmanes d'emabaràs) va a ser substituida per altra que recorda a l'antiga llei del govern de Felilpe González, de 1985, coneguda com a llei de supostos, però significativament més restrictiva que aquella, per exemple en el cas de les malformacions greus del fetus. La disputa política és innegable, fins i tot dins del mateix Partit Popular, alguns dirigents del qual, així com alguns ajuntaments del mateix partit, han expressat públicament les seues discrepàncies. El ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardon impulsa aquesta reforma que colocarà Espanya com un dels països més restrictius pel que fa a les lleis d'interrupció de l'embaràs. La primera llei de l'avortament a Espanya data de desembre de 1936, en temps de la II República, l'avortament estava despenalitzat fins la setmana 12. Va ser derogada per Franco i aleshores van començar els avortaments il·legals i els famosos viatges a Londres, només a l'abast de les economies que s'ho podien permetre.

L'actualitat del tema em du a proposar un parell de títols imprescindibles que reflecteixen la dificultat i el drama a què s'enfronten les dones i la societat en general. El primer dels títols és Un asunto de mujeres (FRA, 1988, 110min), del director Claude Chabrol, un dels representants de la coneguda nouvelle vague. Chabrol aborda un fet històric ocorregut a la França ocupada de 1941. Marie és una dona de classe obrera que malviu en un país ocupat fins que un dia decideix ajudar a una veïna a interrompre el seu embaràs. La situació de moltes dones a la França ocupada s'ha tornat molt difícil, amb els marits desapareguts o ocupats per la guerra, els alemanys fan que les violacions o la prostitució produïsca un bon nombre d'embarasos no desitjats. Marie veu en la pràctica il·legal dels l'avortaments un mitjà per a guanyar-se la vida. La llei no l'ampara, ni a ella ni a les dones a les quals ajuda. S'enfronten, per tant a un problema penal.

Ara mateix tornem sobre les qüestions que afecten a la llei de l'avortament. La proposta del ministre de Justícia aposta per demanar informes psiquiàtrics per a que es constate els problemes de salut mental als quals s'enfronta una dona en cas de seguir endavant amb l'embaràs. Amb aquestos informes, de dos psiquiatres, la dona podrà avortar. Però la qüestió és si una dona necessita que algú certifique que la seua salut mental corre riscos si decideix no avortar, si això no deixa el pes de la prova ja no en una decisió lliure d'un ésser lliure, és a dir, en un asumpte de la dona embarassada, sinó en la decisió d'un tercer (de dos, en aquest cas). 

Marie Le Pen, representant de l'ultradreta francesa ha dit publicament que ella no recolzaria una llei tan restrictiva. El ministre Gallardón ha dit, a la vegada, que l'esquerra espanyola s'ho hauria de mirar, això de no coincidir amb ell, perquè l'ultradreta francesa tampoc no coincideix. No ha pensat que tal vegada ell exerceix el paper dels ultramontans.

Una ocasió perfecta per veure el treball d'una de les millors actrius franceses de les últimes dècades, Isabelle Huppert.

 

DIJOUS 20 DE FEBRER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.