Per Diana Valor.
El
cinema, en ocasions, serveix de denúncia social i aquest és el cas
de la pel·lícula de la directora Icíar Bollaín Te
doy mis ojos (ESP, 2003, 106min). El
passe d’aquesta obra cinematogràfica suposa un incís en les
projeccions habituals del Cineclub Pare Arques. El seu visionat, el
dia 25 de novembre, Dia
internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones,
forma part de les activitats organitzades per l'institut per tal de
sensibilitzar l'alumnat contra la violència de gènere. Com sabem,
aquest tipus de maltractament ha crescut, durant les últimes
dècades, de forma incontrolable. La violència filmada contra la
dona reflecteix una actitud real de la societat, un document fefaent
de la conducta humana i, al mateix temps, serveix com una denúncia
contra múltiples actes que moltes dones han hagut de patir, davant
la indolència de la societat i retratant, en molts casos, la
indefensió psíquica, física i cultural de qui la pateixen. Te
doy mis ojos
pot ajudar a conscienciar-nos de la cruel situació que sofreixen les
dones respecte als abusos i agressions, els quals no respecten límits
geogràfics, races, edats, situacions, cultures ni èpoques.
La
pel·lícula conta com una nit, una dona jove, Pilar, ix fugint de sa
casa. Porta, amb prou faenes, quatre coses i el seu fill, Juan.
Després de nou anys de matrimoni, ha comprés que la violència a
què la sotmet el seu marit, Antonio, no canviarà. El maltractador
no tarda molt a eixir a la seua recerca, segons ell, la vol més que
a ningú en el món, Pilar és el seu sol i, a més, li
ha donat els seus ulls.
La protagonista s'interna en un embull de silencis i de complicitats,
d'obsessions i de culpes. En escapar de casa, desencadena uns
esdeveniments que moltes dones, en la seua situació, estan vivint.
Pilar va canviant els seus esquemes i reacciona amb terror on abans
ho feia amb amor.
La
directora Icíar Bollaín prefereix suggerir i no mostrar, només
deixa veure una escena en la qual esclata la violència, és la
tensió la que domina el film. Te
doy mis ojos
no solament parla de la víctima, sinó també de l'agressor i, per a
açò, Bollaín recrea les sessions de teràpia. També mostra
l'entorn de la víctima, amb una mare que consent la situació, una
germana que no entén la víctima però que la recolza, i un fill que
calla i aprén.
Ací teniu el tràiler de la pel·lícula per si voleu fer un tast. Des de l'IES Pare Arques i des del Cineclub vos animem a vindre i a recolzar una activitat amb la qual volem promoure la reflexió i el debat sobre aquest problema cabdal de la nostra societat que hem d'intentar vèncer entre tots i totes.
DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada