PROJECCIÓ 200a: "ASCENSOR PARA EL CADALSO" (9/06/2016)

Estem acabant la temporada del cineclub i com mai sabem que ens proveirà l'estiu i per si de cas ens hem posat a la feina i hem arribat ja a la pel·lícula 200a. Hem apostat pel gran director Louis Malle, de qui hem vist ací les magnífiques Adiós, muchachos (1984) i Milou en mayo (1990). Ara celebrem aquesta projecció assenyalada amb la seua primera pel·lícula en solitari, Ascensor para el cadalso (FRA, 1957, 88min). Un clàssic del cinema negre francès i, en general podríem dir que del cinema negre de tots els temps. El tema del film és clàssic, el crim perfecte per a poder consumar l'amor frustrat per un matrimoni inconvenient. Els directors s'han vist seduïts per aquesta violència domèstica barrejada de passions desbordades o manipulacions quasi impossibles. Algunes d'aquelles grans pel·lícules han passat per la nostra pantalla, com per exemple Vértigo (Alfred Hitchcock, 1958), Perdición (Billy Wilder, 1944) o Sangre Fácil (Joel Coen, 1984). Altres com El cartero siempre llama dos veces, Las diabólicas o Crimen Perfecto han quedat per a una altra ocasió.

Louis Malle va dirigir aquesta petita joia amb només 25 anys i va contar amb la bellesa d'una de les muses de la nouvelle vague com era Jeanne Moreau. El cinema plantejava a França possibilitats de renovació formal. Als EE. UU. continuaven produint-se clàssics fantàstics, però a les pantalles europees el cinema prenia un aire diferent. Ací Malle va fer un ús de la música que va causar sensació, va encarregar la banda sonora de la pel·lícula a Miles Davis, un músic excel·lent i que amb 31 anys era aleshores un música reputat. Malle era un gran entusiasta del jazz. La banda de Davis va contar amb el  gran contrabaixista francès Pierre Michelot i amb els músics dels seus mítics concerts a París. La trompeta de Davis encaixa a la perfecció amb les imatges (i també, tot siga dit, sense elles).

Coberta del disc publicat per Fontana Records

En fi, amics, dues-centes pel·lícules en Versió Original amb subtítols a un institut de Secundària, amb fitxes, comentaris i tertúlia posterior. 11 anys de cinema ininterromput a l'abast dels nostres alumnes, dels nostres professors i professores i del poble. Un intent d'acostar el cinema i la cultura cinematogràfica a tots vosaltres. Continuem trobant-nos ací almenys dues pel·lícules més. Salut!

Davis improvisava la música mirant les imatges, 

a la manera en què es feia en el cinema mut.

DIJOUS, 9 DE JUNY, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.