Després de l'èxit de la contundent i genial Ciudad de Dios, el director brasiler Fernando Meireles va poder contar amb el favor de la indústria per a filmar una adaptació d'una novel·la de l'escriptor John Le Carré, responsable de vibrants històries d'espionatge ambientades en el món actual i més d'una vegada versionades al cinema (La casa Rusia, El sastre de Panamá). El jardinero fiel (GBR, 2005, 128 min) és una magnífica pel·lícula gràcies a la seua narració poderosa, a la seua factura impecable i als dos actors que la protagonitzen, la meravellosa Rachel Weisz i el meravellós Ralph Fiennes (de qui hem vist al nostre cineclub El lector). La història és la següent, un diplomàtic britànic, Justin Quayle, veu com la seua jove esposa, Tessa, és assassinada en el que sembla un cas de violència de gènere a mans d'un amant. La mort de Tessa mou el diplomàtic a esbrinar-ne les causes i és aleshores quan assistim al seu procés d'enamorament. Quan tots pensen que Quayle quedarà al marge del crim, seguint així el seu caràcter apàtic, el diplomàtic s'hi veu immers en les activitats de Tessa, el que trau a la llum les manipulacions, mentides i maniobres de la gran indústria farmacèutica europea i la seua política envers el continent africà.
La pel·lícula té la factura dels thrillers, però sense oblidar la història d'amor i tragèdia entre dos personatges que s'enfronten al seu destí amb valentia. Al mateix temps la pel·lícula denuncia un determinat tipus de polítiques empresarials de les grans multinacionals farmacèutiques en el continent africà, que és utilitzat com a camp de proves. Una nova forma de colonialisme, una nova forma de demostrar que continua pensant una bona part d'occident (la part poderosa) de les persones que habiten aquest continent depauperat i exprimit.
Última pel·lícula del cicle dedicat a l'Àfrica (més bé a algunes visions occidentals de l'Àfrica).
trailer en castellà (ja sabeu que la peli és en versió original amb subtítols). La música és del prestigiós compositor donostiarra Alberto Iglesias.
DIJOUS, 25 D'OCTUBRE DE 2012, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
A la sessió inaugural del cineclub vaig anunciar que abans de El jardinero fiel tenia intenció de passar el gran clàssic Casablanca, però ja em va avisar Toni Barceló que la peli de Humprey Bogart i Ingrid Bergman, havia estat projectada. Tenia raó, va ser la projecció 56a, el 18 de desembre de 2007. Així que m'he decidit per una clàssica pel·lícula d'aventures, amb un meravellós triangle amorós, i una visió d'Àfrica típica del colonialisme. El director, John Ford, és sens dubte un dels grans directors del cinema nordamericà, i Mogambo (color, 1953, 115min) és una ocasió perfecta per a conéixer a 3 dels millors actors del cinema de la meitat del segle XX, Clark Gable, l'inoblidable actor de Lo que el viento se llevó, Grace Kelly, la que fou musa d'Alfred Hitchcock a La ventana indiscreta i després princesa de Mónaco, i la genial Ava Gardner, de la que es deia que era "l'animal més bell del món". La pel·lícula camina entre el cinema d'aventures i la còmedia, però sempre amb les passions humanes i l'amor com a rerafons fonamental. Un caçador professional es veu atrapat entre l'atracció de dos dones, una recta, gèlida i molt guapa dona casada i una altra sensual, passional i solitària dona. Totes dues es disputaran al caçador. L'anecdota més curiosa de la pel·lícula al nostre país de pandereta és que els censors franquistes no van considerar apropiat que la dona casada (que està al safari amb el seu home, un panoli) sentira l'atracció brutal pel caçador (Gable), així que van pensar que seria millor disfressar el seu matrimoni de simple germanor, el que a la cinta original és el seu marit és a la versió doblada al castella el seu germà. Tot es torna aleshores molt més embolicat, perquè tenim a dos germans ben grans compartint habitació, espais minúsculs i mirades ben estranyes... sobretot quan el guió fa als personatges de Gable i de Kelly sentir preocupació pel que puga pensar el "germà"... l'adulteri es converteix en incest. Així de seriosa i lamentable era la cosa a la gran Espanya franquista.
Per a la presentació de la pel·lícula vos deixe la que van fer a TVE al programa tristament desaparegut ¡Qué grande es el cine!, els més joves podreu veure un dels llocs que ens servia al més grans per aprendre i gaudir alguna cosa de cinema clàssic. Els més grans podreu recordar als "senyors savis" que acompanyaven a Jose Luis Garci impartint doctrina cinematogràfica, entre ells estava sovint l'actual fiscal general de l'estat Eduardo Torres-Dulce.
I per si voleu fer-li una ullada al trailer-propaganda...
DIMECRES, 10 D'OCTUBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Creo que los dos tenemos miedo de lo mismo. Y por una misma razón. Nunca hemos conseguido, ninguno de los dos, entrar en la vida. Estamos colgando del lado de afuera, por mucho que hagamos, convencidos de que nos vamos a caer en el próximo tumbo.
Paul Bowles, El cielo protector.
Per a aquesta primera projecció del nou curs hem triat una pel·lícula d'un director italià, però filmada en anglès. El Cielo protector és una arriscada adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor nordamericà resident a Tanger Paul Bowles (1910-1999). La pel·lícula ens conta les aventures i desventures d'un matrimoni en crisi que busca al desert del Sahara retrobar allò que ha perdut per alguna raó amb el desgast inexorable del temps. Estem a l'any 1947 i aquests viatgers intenten definir-se com a viatgers per contrast amb els turistes. Mentre que els turistes veuen coses sense deixar mai de banda la seua identitat, els viatgers volen perdre's, volen abandonar per un moment la seguritat, i també la rutina, de les seues vides europees o americanes, i deixar-se dur pel vent del desert, en una paraula, volen deixar que els passen coses, que el paisatge i les gents els penetren, arriscant-se així a no tornar igual que han anat. Port i Kit són una parella que busca això, saben que poden retrobar-se l'un a l'altre o tal vegada perdre's per a sempre. El desert és fort, sec i dur. Els acompanya un amic, Tunner, qui es troba fascinat per la parella, sobre tot per ella. De mica en mica anirem veient com els paisatges guanyen terreny als personatges i el fil que estira de les seues vides comença a desfilar-se. El Cielo Protector (color, 133min) conta amb la presència del magnífic, al meu entendre, John Malkovich, de qui hem vist també al cineclub Las amistades peligrosas.
Bernardo Bertolucci va filmar aquesta pel·lícula l'any 1990. El director italià va iniciar-se al món del cinema de la mà d'altre dels grans directors italians del segle XX, Pier Paolo Passolini, tràgicament assassinat l'any 1975. Del seu cinema destaquen títols com El conformista, Novecento o El último tango en París, pel·lícula polèmica pel seu contingut sexual que va produir un dels fenòmens més curiosos de l'Espanya tardofranquista, quan autobusos de compatriotes nostres eren capaços de recórrer la península per arribar a Perpinyà (França), a veure una pel·lícula, ací prohibida, que de cap manera podria catalogar-se com una pel·lícula eròtica a l'ús.
Per la seua banda la història de la pèrdua dels personatges i de l'abandonament i el fàstic, no exempt d'un cert nihilisme, que senten aquests davant l'esdevenir de les seues vides als països d'origen, on sembla que ho tenen tot viscut, està ja ben present en la novel·la de Paul Bowles. Una magnífica obra, i un magnífic escriptor, per als amants de la bona literatura.
Com sempre, sabeu que les projeccions del cineclub són en versió original amb subtítols. El cicle titulat "Perdre's a l'Àfrica" continua amb El jardinero fiel, del brasiler Fernando Meirelles.
DIJOUS, 27 DE SETEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Moltes gràcies a tots pel recolzament que ha tingut l'activitat de cloenda del cineclub. Primera Plana va recollir uns 45 espectadors a la llum de les estrelles i del projector. Espere que ho gaudireu. Fernando Trueba, en lliurar-li l'Oscar per Belle Epoque, va dir que ell no creia en Déu però sí que creia en Billy Wilder. Jo també sóc creient.
Una abraçada per a tots. Bon estiu. Ens trobem de nou, al cinema!!
I sí, arribem a la fi d'aquest curs ple d'incidències laborals i de notícies negatives. El cinema ens ha servit de vegades com a revulsiu moral, per a recordar-nos la necessitat constant de resistència. Però voldríem no haver de resistir res, i poder riure tots plegats de tant en tant. Després del cicle dedicat a la classe obrera volem acomiadar-nos a la ja tradicional sessió de cloenda amb dos pel·lícules que formen part del cinema clàssic americà. Una comèdia romàntica per a la vesprada i una comèdia molt més satírica per a la nit. La particularitat d'aquest programa doble és que les dos pel·lícules són remakes d'una anterior i estan basades en el guió d'una obra de teatre anterior: The front page de Ben Hetch i Charles McArthur. La primera adaptació al cinema d'aquella exitosa obra de teatre va córrer a càrrec de Lewis Milestone l'any 1931 amb títol idèntic. Sols 9 anys després, al 1940 Howard Hawks dirigia Luna Nueva (b/n, 92 min), amb Cary Grant i Rosalind Russell. L'argument era el següent: Hildy, la millor reportera del Morning Post, està a punt de deixar el treball per a casar-se i dedicar-se a les feines de la casa; Walter Burns, editor del diari i exmarit de Hildy, tractarà d'impedir-ho i, perquè no, també de reconquerir-la. L'ambició del periodisme i el no deixar que la realitat malbarate una bona notícia semblen els motius vitals que impulsen al personatge interpretat per Cary Grant, però el vertader personatge d'aquesta pel·lícula vertiginosa és el femení. Les dificultats per accedir a un lloc de treball rellevant i dominat per complet per l'univers masculí estan presents en tota la cinta. La batalla interior de la protagonista és el rerafons on es mou tota l'acció, en la qual estan sempre presents els diàlegs animosos i plens de girs sarcàstics. Personatges que entren i ixen d'escena, al més pur estil teatral, i un Cary Grant en el paper de canalla simpàtic ja famós per la comèdia també de Hawks, La fiera de mi niña. Aquesta és la segona pel·lícula del director americà que projectem al nostre cineclub, la primera -projecció 32a, el 16/06/2006, justament avui fa 6 anys- va ser la genial El sueño eterno (The Big Sleep) i per a l'any que ve tenim preparada la magnífica Sólo los ángeles tienen alas (Only Angels Have Wings).
Per a la nit hem preparat un altre remake de The front page, en aquest cas del gran mestre Billy Wilder, de qui projectàvem l'any passat en aquesta mateixa sessió a l'aire lliure Avanti. Primera plana (1974, color, 105 min). La gran diferencia d'aquesta segona versió de la mateixa història és que ací el periodista que va a casar-se és un home i no una dona, la qual cosa deixa la qüestió del gènere fora de la trama i li dona a la història un aire bastant distint, amb una crítica més visceral a tot el sistema sobre el que s'edifiquen les democràcies occidentals: la premsa com un niu de serps on tot val, amb la connivència del poder polític que ha de jugar bé les cartes quan arriben les eleccions. De nou recurrim a la magnífica parella formada per Jack Lemmon i Walter Matthau, dos actors que omplin del tot l'escena i executen a la perfecció els diàlegs enverinats que han cuinat abans una altra parella de genis: Wilder i Diamond... la crítica arriba utilitza tots els recursos de l'època, inclús el mètode psicoanalític que ha desembarcat definitivament als Estats Units. En definitiva, dos comèdies sobre el periodisme per acomiadar aquest curs 2011/2012. Al mateix temps el joc, mai practicat fins ara entre nosaltres, d'assistir a la mateixa història contada de forma distinta, un exercici narratiu curiós que esperem que us resulte atractiu.
Com probablement sabeu aquesta projecció doble està separada per un sopar al pati de l'institut. Cadascú du el seu menjar i la beguda i els assistents ens ho organitzem tot. Aquest sopar serà sobre les 21.30. Normalment a la peli de la nit es nota la baixada de la temperatura, per això, si veniu, recordeu estar ben preparats, una comèdia amb fred no es gaudeix de la mateixa forma.
trailer original de His Girl Friday (VO)
trailer original de The front page (VO)
Recordeu també, si no sou espectadors habituals del cineclub, que les projecions sempre són en Versió Original amb Subtítols en castellà.
DIJOUS, 21 DE JUNY, A LES 19.30 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES: LUNA NUEVA (His Girl Friday). A LES 21.30, SOPAR AL PATI I A LES 22.45 PRIMERA PLANA (The Front Page), AL PATI DE L'INSTITUT.
_USA_3.JPG)