PROJECCIÓ 133a: "TRAINSPOTTING"

Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin openers....

Mark Renton a Trainspotting

 

A l'any 1996 les pantalles dels cinemes de mig món es van omplir amb una pel·lícula dura i divertida, polèmica i incissiva, gamberra i políticament poc correcta. Es tractava de la 2a pel·lícula d'un director anglès, Danny Boyle, avui molt més conegut per l'oscaritzada Slumdog Millionaire, en ella es narrava la història coral d'un grup d'amics a la ciutat escocessa d'Edimburg. Un grup d'amics tocats pel denominador comú de la seua addicció a la heroïna. La pel·lícula de Boyle, adaptació de la novel·la homònima d'Irvine Welsh, es mostrava com un petit fresc de la ciutat, una mostra antropològica de les vides d'uns joves de barri marcats per la manca d'oportunitats i la seua decissió de no apostar per les coses que la resta de la societat considerava com aquelles que havien de triar-se de forma preferent. La història narra la descomposició de les relacions d'amistat a partir de la necessitat de buscar més i més vegades la substància que aconsegueix traure els protagonistes d'una vida que no desitgen. Destaca per damunt de tots el personatge de Mark Renton interpretat de forma molt efectiva per Ewan McGregor.

El film està ple de diàlegs animats i té un ritme molt viu, sempre acompanyat d'una exquisita banda sonora, una ocasió immillorable per als més joves per a conéixer emblemàtics grups dels anys 90 o anteriors, com Blur, Elastica, Brian Eno, New Order, Iggy Pop, Primal Scream, Pulp o Lou Reed, la major part d'ells imprescindibles dins de la cultura musical del pop i el rock. Al mateix temps, la pel·lícula té moments durs i desagradables que fan que no la recomane per a espectadors que estiguen en nivells inferiors a 4t d'ESO. No m'he oblidat mai del seu final des que la vaig veure al cinema en aquell moment i encara avui recorde els monòlegs en els quals el protagonista reflexiona sobre el dèbil fil que ens connecta a les coses. Fregant el nihilisme.

Les pelis sobre el món de la droga (les bones) sempre contenten la seua dosi de polèmica... Ens animen al consum quan no jutgen els personatges? Al nostre cineclub ens agrada mostrar pel·lícules que promoguen el debat i la reflexió, però per damunt de tot el nostre objectiu és sempre la difusió del bon cinema. I sens dubte Trainspotting (90 min. color) és una bona pel·lícula. De nou en anglès... complement ideal per a les vostres classes teòriques i pràctiques. Ací en va una mostra. Atenció a la música de la seqüència: "Lust for Life" d'Iggy Pop.

DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

PROJECCIÓ 132a "EL HOMBRE QUE MATÓ A LIBERTY VALANCE"

Fa no res que hem vist en el nostre cineclub Mogambo, del director americà John Ford. Fa ja més temps que vam projectar la magnífica i complexa Centauros del desierto. Ara proposem un altre clàssic que ens torna a situar en el terreny del western. El hombre que mató a Liberty Valance (USA, 1962, b/n, 119min) és un dels millors westerns de tots els temps, i també és una gran pel·lícula. La història és com les que li agraden a Ford, èpica. El personatge principal torna a ser encarnat per John Wayne i té una connexió directa amb l'Ethan de Centauros del desierto. Un gran home que veu com el món antic en el qual vivia desapareix amb la marxa del món. Amb aqueix món desapareix també el còdic de l'honor i la sensibilitat i l'ordre antic. La pel·lícula conta l'arribada en tren d'un senador prestigiós (James Stewart) a un poblet de l'oest per al soterrament d'un antic amic (Tom Doniphon-John Wayne) a qui ningú sembla conéixer. Decidit a fer el possible per recuperar la memòria del seu amic, el senador explica a una periodista quins van ser els seus començaments com a sheriff a la ciutat de l'oest i el paper que Doniphon va tenir en la instauració de la llei i l'ordre en la detenció de l'encarnació del mal, Liberty Valance (Lee Marvin). La pel·lícula és un retrat del personatge de Doniphon i de com les formes del passat han de deixar lloc a les del present i futur, però el punt de vista de Ford tracta sempre amb reverència aquelles maneres de resoldre els conflictes en el passat. L'honor, la valentia i la necessitat momentània de la violència contrasten amb la inoperància de la llei encarnada per la jove promesa de la política. Per si no fóra prou, també tenim un assumpte amorós de pel mig.

Una ocasió per a deixar-se seduir pel cinema clàssic i per desfer-se, si és el cas, de qualsevol prejudici al voltant del gènere del western, un gènere sense el qual no podria entendre's la història del cinema americà.

DIMECRES, DIA 7 DE NOVEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.


I una curiositat per als que sou amics de les arts:

  

PROJECCIÓ 131a "EL JARDINERO FIEL", dins del cicle PERDRE'S A L'ÀFRICA

Després de l'èxit de la contundent i genial Ciudad de Dios, el director brasiler Fernando Meireles va poder contar amb el favor de la indústria per a filmar una adaptació d'una novel·la de l'escriptor John Le Carré, responsable de vibrants històries d'espionatge ambientades en el món actual i més d'una vegada versionades al cinema (La casa Rusia, El sastre de Panamá). El jardinero fiel (GBR, 2005, 128 min) és una magnífica pel·lícula gràcies a la seua narració poderosa, a la seua factura impecable i als dos actors que la protagonitzen, la meravellosa Rachel Weisz i el meravellós Ralph Fiennes (de qui hem vist al nostre cineclub El lector). La història és la següent, un diplomàtic britànic, Justin Quayle, veu com la seua jove esposa, Tessa, és assassinada en el que sembla un cas de violència de gènere a mans d'un amant. La mort de Tessa mou el diplomàtic a esbrinar-ne les causes i és aleshores quan assistim al seu procés d'enamorament. Quan tots pensen que Quayle quedarà al marge del crim, seguint així el seu caràcter apàtic, el diplomàtic s'hi veu immers en les activitats de Tessa, el que trau a la llum les manipulacions, mentides i maniobres de la gran indústria farmacèutica europea i la seua política envers el continent africà.

La pel·lícula té la factura dels thrillers, però sense oblidar la història d'amor i tragèdia entre dos personatges que s'enfronten al seu destí amb valentia. Al mateix temps la pel·lícula denuncia un determinat tipus de polítiques empresarials de les grans multinacionals farmacèutiques en el continent africà, que és utilitzat com a camp de proves. Una nova forma de colonialisme, una nova forma de demostrar que continua pensant una bona part d'occident (la part poderosa) de les persones que habiten aquest continent depauperat i exprimit.

Última pel·lícula del cicle dedicat a l'Àfrica (més bé a algunes visions occidentals de l'Àfrica).

trailer en castellà (ja sabeu que la peli és en versió original amb subtítols). La música és del prestigiós compositor donostiarra Alberto Iglesias.

DIJOUS, 25 D'OCTUBRE DE 2012, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. 

PROJECCIÓ 130a: "MOGAMBO"

A la sessió inaugural del cineclub vaig anunciar que abans de El jardinero fiel tenia intenció de passar el gran clàssic Casablanca, però ja em va avisar Toni Barceló que la peli de Humprey Bogart i Ingrid Bergman, havia estat projectada. Tenia raó, va ser la projecció 56a, el 18 de desembre de 2007. Així que m'he decidit per una clàssica pel·lícula d'aventures, amb un meravellós triangle amorós, i una visió d'Àfrica típica del colonialisme. El director, John Ford, és sens dubte un dels grans directors del cinema nordamericà, i Mogambo (color, 1953, 115min) és una ocasió perfecta per a conéixer a 3 dels millors actors del cinema de la meitat del segle XX, Clark Gable, l'inoblidable actor de Lo que el viento se llevó, Grace Kelly, la que fou musa d'Alfred Hitchcock a La ventana indiscreta i després princesa de Mónaco, i la genial Ava Gardner, de la que es deia que era "l'animal més bell del món". La pel·lícula camina entre el cinema d'aventures i la còmedia, però sempre amb les passions humanes i l'amor com a rerafons fonamental. Un caçador professional es veu atrapat entre l'atracció de dos dones, una recta, gèlida i molt guapa dona casada i una altra sensual, passional i solitària dona. Totes dues es disputaran al caçador. L'anecdota més curiosa de la pel·lícula al nostre país de pandereta és que els censors franquistes no van considerar apropiat que la dona casada (que està al safari amb el seu home, un panoli) sentira l'atracció brutal pel caçador (Gable), així que van pensar que seria millor disfressar el seu matrimoni de simple germanor, el que a la cinta original és el seu marit és a la versió doblada al castella el seu germà. Tot es torna aleshores molt més embolicat, perquè tenim a dos germans ben grans compartint habitació, espais minúsculs i mirades ben estranyes... sobretot quan el guió fa als personatges de Gable i de Kelly sentir preocupació pel que puga pensar el "germà"... l'adulteri es converteix en incest. Així de seriosa i lamentable era la cosa a la gran Espanya franquista.

Per a la presentació de la pel·lícula vos deixe la que van fer a TVE al programa tristament desaparegut ¡Qué grande es el cine!, els més joves podreu veure un dels llocs que ens servia al més grans per aprendre i gaudir alguna cosa de cinema clàssic. Els més grans podreu recordar als "senyors savis" que acompanyaven a Jose Luis Garci impartint doctrina cinematogràfica, entre ells estava sovint l'actual fiscal general de l'estat Eduardo Torres-Dulce.

I per si voleu fer-li una ullada al trailer-propaganda...

DIMECRES, 10 D'OCTUBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

"EL CIELO PROTECTOR". PROJECCIÓ 129a, dins del cicle PERDRE'S A L'ÀFRICA. PRIMERA PROJECCIÓ DEL CURS 2012/2013

 Creo que los dos tenemos miedo de lo mismo. Y por una misma razón. Nunca hemos conseguido, ninguno de los dos, entrar en la vida. Estamos colgando del lado de afuera, por mucho que hagamos, convencidos de que nos vamos a caer en el próximo tumbo.  

Paul Bowles,  El cielo protector.

Per a aquesta primera projecció del nou curs hem triat una pel·lícula d'un director italià, però filmada en anglès. El Cielo protector és una arriscada adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor nordamericà resident a Tanger Paul Bowles (1910-1999). La pel·lícula ens conta les aventures i desventures d'un matrimoni en crisi que busca al desert del Sahara retrobar allò que ha perdut per alguna raó amb el desgast inexorable del temps. Estem a l'any 1947 i aquests viatgers intenten definir-se com a viatgers per contrast amb els turistes. Mentre que els turistes veuen coses sense deixar mai de banda la seua identitat, els viatgers volen perdre's, volen abandonar per un moment la seguritat, i també la rutina, de les seues vides europees o americanes, i deixar-se dur pel vent del desert, en una paraula, volen deixar que els passen coses, que el paisatge i les gents els penetren, arriscant-se així a no tornar igual que han anat. Port i Kit són una parella que busca això, saben que poden retrobar-se l'un a l'altre o tal vegada perdre's per a sempre. El desert és fort, sec i dur. Els acompanya un amic, Tunner, qui es troba fascinat per la parella, sobre tot per ella. De mica en mica anirem veient com els paisatges guanyen terreny als personatges i el fil que estira de les seues vides comença a desfilar-se. El Cielo Protector (color, 133min) conta amb la presència del magnífic, al meu entendre, John Malkovich, de qui hem vist també al cineclub Las amistades peligrosas.

Bernardo Bertolucci va filmar aquesta pel·lícula l'any 1990. El director italià va iniciar-se al món del cinema de la mà d'altre dels grans directors italians del segle XX, Pier Paolo Passolini, tràgicament assassinat l'any 1975. Del seu cinema destaquen títols com El conformista, Novecento o El último tango en París, pel·lícula polèmica pel seu contingut sexual que va produir un dels fenòmens més curiosos de l'Espanya tardofranquista, quan autobusos de compatriotes nostres eren capaços de recórrer la península per arribar a Perpinyà (França), a veure una pel·lícula, ací prohibida, que de cap manera podria catalogar-se com una pel·lícula eròtica a l'ús.

Per la seua banda la història de la pèrdua dels personatges i de l'abandonament i el fàstic, no exempt d'un cert nihilisme, que senten aquests davant l'esdevenir de les seues vides als països d'origen, on sembla que ho tenen tot viscut, està ja ben present en la novel·la de Paul Bowles. Una magnífica obra, i un magnífic escriptor, per als amants de la bona literatura.

Com sempre, sabeu que les projeccions del cineclub són en versió original amb subtítols. El cicle titulat "Perdre's a l'Àfrica" continua amb El jardinero fiel, del brasiler Fernando Meirelles.

DIJOUS, 27 DE SETEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.