2046 és l'habitació d'un hotel on s'allotja un escriptor i periodista per intentar reflaxionar sobre tots els seus amors perduts i sobre tots els que pogueren vindre. 2046 és també un lloc on es viatja en tren i des d'on mai torna ningú. La sinopsis de la pel·lícula ens diu:
Ell era escriptor. Creia escriure sobre el futur, però en realitat ho feia sobre el passat. A la seua novel·la, un misteriós tren sortia en direcció a l'any 2046. Aquells que pujaven ho feien per recobrar els seus records perduts. Es deia que al 2046 res no canviava. Ningú sabia si era o no cert perquè cap no va tornar mai. Amb una excepció. Ell va estar allà. Va marxar de forma voluntària. Volia canviar. L'enigmàtic text ens prepara per a una pel·lícula també enigmàtica i del tot encissadora. Wong-Kar-Wai (WKW) és un director absolutament personal i les seues produccions han arribat a captivar al món occidental. Al nostre cineclub ja passarem fa uns anys
In the mood for love.
2046 repren els personatges d'aquella cinta d'amors frustrats i ho fa per a mostrar-nos l'altra cara de l'amor. Si allà Mr. Chow era un home discret i enamorat, ara està de tornada d'aquell amor punyent i les dones pagaran pel seu escepticisme. Sobretot la fantàstica Bai Ling (meravellosa Zhang Ziyi). L'habitació on s'allotja ens permet de nou recordar els ambients subjugants de
In the mood... però ara el que abans se'ns ocultava se'ns mostra perquè veiem l'altra cara de l'estat amorós, més realitat, més brutícia, més dolor (si cap).
A banda d'açò, la pel·lícula, narrativament complexa, mostra en imatges la narració fictícia que Chow escriu, titulada també 2046. En ella, una androide reacciona a destemps al sentiment amorós i, quan vol manifestar la seua humanitat, ho fa tard. Com potser mil vegades ens passa als humans ací i allà.
2046 està allunyada del cinema clàssic i és, com tota la producció d'aquest WKW, una aposta per poder contar les històries de sempre amb un llenguatge personal i del tou nou. Potser aquest llenguatge no és del gust de tots els cinèfils, però sens dubte és tot un risc i una aposta valenta que cal tenir en compte. També la seua música, reiterativa i constant, i els boleros, que acompanyen l'esdevenir d'aquests erràtics orientals.
trailer de la peli
Tema principal de la pel·lícula
DIMECRES, 17 DE NOVEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES.
3 comentaris:
Hola!!!
Qué bona pinta té la pel·lícula, l'altra del mateix director no vaig poder anar a veure-la.
Però espere que el dia que passes la pel´·lícula nº100 la que tries siga excel·lent, sí és així baixaré de València a posta, que serà tot un esdeveniment!!
Així a veure si ens veiem.
Per favor, aquesta és la direcció del blog que compartisc amb dues companyes de classe, si pots fes-te seguidor i comenta de tant en tant, és que es tracta d'un projecte per a l'assignatura Periodisme Digital i compta per a nota els comentaris.
Gràcies i fins promte!
Hola Josep!
Estic amb tú que 2046 és una elecció, com a mínim, arriscada. Des que vaig veure "Fallen Angels", em va cautivar Wong Kar-wai, sobre tot per eixe gust per l'estètica tan personal de totes les seues pel·lícules (de les que he vist). Si els cineastes estan (com jo crec) a mig camí entre els pintors i els escriptors, crec que Wong Kar-wai estaria més prop dels primers que dels segons. Una peli interessant i estranya.
Ha sigut un atreviment de veritat esta peli al cineclub, però com totes fins ara un encert per conèixer el llenguatge del cine.
Em pareix una altra forma de fer poesia.
La música i la fotografia són esplèndides i eficaços per generar sensacions.
És una pel•lícula per a veure sense presses, relaxat, necessita que poses de la teua part, que t'oferisques a ella, que et deixes portar per eixe món distint, sensual, voluptuós i fosc.
2046 és un cinta elitista però bella, potser podria paréixer pedant; un poema visual que se'm fa extravagant i fins a capritxós. Molt bona, però no per a tots.
Continuem aprenent cinema.
Publica un comentari a l'entrada