CICLE: DECISIONS DIFÍCILS. PROJECCIÓ 116a: "EN TIERRA DE NADIE" (2001)

Guerra de Bosnia, dos soldats de bàndols diferents (un serbi i un bosnià) es troben atrapats entre línies en mig del front- La seua situació és difícil, mentre un soldat dels cascos blaus de la ONU intenta ajudar-los contravenint les normes dels seus superiors que només estan allà per protegir els civils. La premsa internacional, àvida de notícies com sempre, monta un autèntic xou d'una anècdota i utilitza la perìpècia personal dels implicats per contar la seua visió interessada de la guerra. En una jornada asolellada i plena de la llum de l'estiu els dos soldats (com el soldadet de la cançó dels Manel) intenten resoldre la seua tragèdia personal.

Danis Tanovic, el director de En tierra de nadie (No Man's Land, 2001, 98 min.), va ser responsable dels arxius audiovisuals de l'exèrcit bosni durant el conflicte. La seua visió és una visió humanista i no està exenta de sentit de l'humor, una sàtira al voltant de l'absurde de la violència extrema on són pocs aquells que queden ben parats, els mitjans de comunicació, per exemple, no dubten en treure rèdits del dolor alié, tal i com denunciava Billy Wilder en aquella genial pel·lícula que ja veierem al cineclub titulada El Gran Carnaval (1951), en la qual s'hi mostrava l'avidesa despietada de la premsa i l'estupidesa dels humans per parts iguals.

No fa encara vint anys Europa assistia sense saber molt bé què fer a aquesta truculenta guerra dins del seu territori. Feia molts anys que el vell continent, ben amarat de sang durant el passat segle XX, no veia la crueltat i barbàrie de la guerra tan de prop. La guerra de Bòsnia va sacsejar els nostres cervells des de la cruesa dels telediaris als començament de la dècada dels anys 90. Els militars espanyols van acudir sota el blau dels cascos de les nacions unides, la guerra es tronava més propera. Passaven coses esfereidores, com aquella massacre a Srebrenica on 8.000 civils bosnis van ser exterminats per l'exèrcit serbi davant la inacció dels cascos blaus holandesos.

En fi. Tanquem amb aquesta pel·lícula el xicotet cicle dedicat a les decisions difícils; no perquè falten pel·lícules amb aquesta temàtica, sinó perquè volem també utilitzar el cinema per riure, i això farem a les properes projeccions. La projecció és a les 19.00, una hora més tard de l'horari habitual, perquè abans la preavaluació de la meua tutoria de 4t d'ESO.

DIJOUS 13 D'OCTUBRE A LES 19.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.