El cinema ha tingut entre altres funcions la de fer conéixer el gran públic aspectes oblidats o pocs coneguts de la història recent i no tan recent. En aquest cas ens situem a Polònia, al mes de setembre de 1939. Hitler ha invadit el país per l'oest i el malament equipat i preparat exèrcit polonès intenta fer-li front sense cap possibilitat. Anglaterra i França han declarat la guerra a Alemania per aquesta invasió, però de cap manera estan disposats a enviar tropes en ajut de Polònia, saben que tard o d'hora tocarà defensar les pròpies fronteres. La nova Polònia és un país jove, desapareguda a la fi del segle XVIII i de nou en el mapa després de la 1a Guerra Mundial. Ha lluitat contra la Unió Soviètica al començament dels anys 20. Ara mira amb recel al seu veí de l'est, mentre els alemanys obren camí cap a Varsòvia. El 17 de setembre Stalin ordena l'entrada de l'exèrcit roig a Polònia. Pocs dies després el govern polonès està a l'exil i les tropes alemanyes i soviètiques celebren juntes i en harmonia el feliç resultat del pacte Ribbentrop-Mólotov, ministres d'Afers Exteriors de l'Alemanya nazi i de la Unió Soviètica. Com a resultat d'aquesta operació són capturats per part de l'exèrcit rus milers de soldats polonesos que s'han replegat a cap a l'est davant l'espenta dels alemanys. 20.000 oficials i professionals (metges, professors universitaris, professors d'institut, mestres...) són retinguts i conduits a diversos llocs de Rússia i Ucraïna. Només tornaran vius uns pocs centenars. A la primavera de 1940 seran massacrats per ordre directa de Stalin i Beria. Fins ací la història ja és tota una tragèdia, però sobre la tragèdia humana es construí la mentira. Hitler va atacar la Unió Soviètica i va arribar a les portes de Moscú, amb aquella agressió els soviètics van buscar l'aliança dels polonesos, o el que quedava d'ells, aleshores va començar a organitzar-se un exèrcit polonès dins les fronteres de la URSS, però faltaven els oficials, on eren? Els alemanys van descobrir a Katyn, prop de Smolenks, fosses comunes amb milers de cadàvers assassinats d'un tret al clatell. Molts vestien l'uniforme de l'exèrcit polonès. Immediatament van acusar els russos de la massacre, però Stalin va negar la seua responsabilitat i va acusar els alemanys. Nosaltres els vam deixar al bosc i eren vius, ara han mort a mans de la barbàrie nazi, va dir. Els aliats no volien reconéixer el crim del seus "amics", tots junts lluitaven a mort contra Hitler així que calia sacrificar la veritat en nom de la victòria. Els govern polonès a l'exili de Londres intentava que la comunitat internacional reconeguera la culpabilitat soviètica: cap familiar havia rebut cartes dels pressoners després de maig de 1940, quan Katyn encara era territori soviètic, això i les evasives que els russos els donaven havien fet saltar les alarmes.
Soldats polonesos capturats per l'exèrcit soviètic. Setembre 1939.
Després de la victòria aliada Polònia va caure dintre de la influència soviètica i els russos imposaren la versió oficial. Els 20.000 homes havien sigut assassinats pels nazis. A Polònia no podia parlar-se del tema i fins ahí arribava la història. Però quan l'any 1990 la Unió Soviètica es va enfonsar Gorbachov va permetre la constitució d'una comissió d'investigadors formada per historiadors russos i polonesos. Poc després Boris Ietlsin va anar més enllà amb la desclassificació dels documents que implicaven directament Stalin i Beria (cap dels serveis secrets NKVD) en aquell carnatge. Les investigacions se succeiren a la recerca de la veritat que reintegrara la memòria de les víctimes. En el nostre país a això, a saber la veritat, a recuperar els cóssos soterrats per les carreteres alguns ho anomenen "remenar" velles ferides i prefereixen el silenci, el mateix silenci imposat als polonesos mentre durava el domini soviètic. Com si d'una maledicció es tractara l'any passat, al mes d'abril, el cap del govern polonès Lech Kazynsky i altres 96 persones es dirigia a la ciutat de Smolenks per retre homenatge a les víctimes d'aquella massacre quan l'avió es va estavellar i passatgers i tripulació moriren.
Entre els oficials assassinats a aquella primavera de 1940 hi havia el pare del director Andrzej Wajda, un veterà del cinema polonès que finalment ha aconseguit rodar la història que havia volgut rodar sempre, la història d'aquells soldats i professors, víctimes amagades de la barbàrie violenta del passat segle XX.
Com veieu podem dir que, de moment, hem acabat amb la comèdia.
DIJOUS 15 DE DESEMBRE A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA
trailer de la pel·lícula
Un relat interesasnt i emotiu de les peripècies d'un soldat polonès en URSS és el llibre de Józef Czapski En tierra inhumana, Acantilado, 2008. Czapski (Praga, 1896- Maisons-Laffitte, França, 1993), pintor i escriptor polonès, va ser detingut al seu país, a la ciutat de Lvov (actual Lviv, Ucraïna) i va treballar a l'oficina destinada a trobar els presoners desapareguts a l'antiga URSS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada