La dama de Shangai (USA, 1947, b/n, 87 min) és una pel·lícula clàssica de l'anomenat cinema negre, un gènere que va donar al cinema grans films, grans actors i actrius i moments del tot inoblidables durant les dècades dels anys 40 i 50. La dama de Shangai conté molts dels ingredients d'aquesta mena de produccions. Mil i una circumstàncies interfereixen el moment en què l'espectador podrà asseure's a contemplar el film, abans les peripècies quasi acaben amb la paciència d'uns i altres, director, productor, actors... És una mostra que el cinema és un exercici col·lectiu i com a tal està sotmès a esdeveniments de moltes classes.
Veiem un segon l'argument. En aquestes pel·lícules es típic trobar-se amb un argument enrevessat, tant que l'espectador pot en algun moment perdre el fil. Tanmateix per a retrobar-lo no li caldrà més que seguir deixant-se seduir per la pantalla. De vegades els periodistes preguntaven als directors per un o altre detall de la pel·lícula, però la pel·lícula havia sigut retallada a la sala de muntatge i el que l'espectador veia no sempre s'entenia de forma clara. Els directors de vegades no podien respondre totes les preguntes, així és famós el comentari de Howard Hawks després de dirigir l'enigmàtica i violenta El sueño eterno (The big sleep), no encaixen tots els detalls, bé... i què? L'espectador no pot deixar de mirar el film. A La dama de Shangai trobem una dona que busca un mariner per a pilotar un vaixell on anirà el seu marit mig invàlid. A meitat de la navegació per Mèxic el vaixell s'atura per a recollir a un amic del matrimoni. Tots junts muntaran una història de crims i cobrament d'assegurances sense deixar de costat l'element imprescindible d'aquestes històries negres, una bona dosi de traïcions, violència i sexe soterrat (o no tant).
Ací contem amb l'actriu d'origen espanyol Rita Hayworth (Margarita Cansinos), filla d'un ballaor sevillà que havia revolucionat el cinema de Hollywood només l'any anterior amb altre clàssic del cinema negre com Gilda (Charles Vidor), amb Glenn Ford. La història de Rita Hayworth mereix un capítol a banda, però reflecteix molt bé la dificultat amb la qual algunes actrius han arribat a posseir una estrella en el passeig de la fama. Per a La dama de Shangai, va canviar el seu llarg cabell per un pentinat curt i tintat de ros. El seu marit Orson Welles ho va proposar. Orson i Rita estaven camí de separar-se i ho van fer tot just després del rodatge. Un rodatge alterat i ple d'incidències que arribaren fins la sala de muntatge, on el productor va retallar una hora del film original i va canviar la música en diferents escenes, a banda de carregar-se el so directe registrat en les escenes d'exterior. I amb totes aquestes peripècies el film ha passat a la història del cinema de la manera en que sembla que ha passat Orson Welles, és a dir, de forma problemàtica durant la vida i de forma incontestable després. L'escena final és una de les meravelles que el gran director va llegar a la posteritat, així podem preguntar-li al Woody Allen de Misterioso asesinato en Manhattan (1993).
trailer en anglès de The Lady from Shangai
Escena central de Gilda, que havia catapultat a Rita Hayworth al centre de la fama l'any 1946.
DIJOUS, 14 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada