HISTÒRIES AMAGADES. PROJECCIÓ 121a. "CAMINO A GUANTÁNAMO"

 Fa uns mesos es va complir el desè aniversari de l'atemptat sobre les torres bessones de la ciutat de Nova York. Aquell espectacular i macabre acte terrorista va colpejar el cor de l'imperi americà al cap del qual es trobava George W. Bush. Aquell migdia de setembre, mentre veiem al·lucinats com queien els dos magnífics gratacels tots rumiaven quina seria la reacció de la nació més poderosa del planeta, com es gestionaria aquella provocació sense precedents. Avui, complits els deu anys, podem parlar d'algunes conseqüències ben clares. En primer lloc la guerra contra l'Afganistan, un país sota el comandament dels talibans, antics aliats dels americans quan el seu país estava sotmès a la dominació soviètica, ara convertits en l'enemic a batre. En segon lloc, la increïble invasió d'Iraq, un país veí d'Afganistan ric en petroli i desvinculat de tota trama de terrorisme islamista internacional. Increïbles resultaren les imatges del responsable dels assumptes estrangers americans Colin Powell passant vídeos falsos davant el comitè de seguretat de les Nacions Unides. Increïble també per al nostre país la famosa fotografia de les illes Azores, amb el president Aznar fent costat a Bush i Blair en aquella gran mentida organitzada que va causar i encara provoca milers de morts (i milers de milions de dòlars de beneficis per a les empreses afavorides per la invasió i la mort: petroli + seguretat privada). Tota aquella obscenitat va tenir conseqüències gravíssimes en el terreny dels drets humans, concretament en els drets de les persones a ser lliures i a no ser detingudes sense acusació ni a ser retingudes indefinidament sense tenir accés a les acusacions ni a un advocat defensor. En suma, amb l'actuació dels USA es violaven els drets de les persones a no ser traslladades pel planeta sense càrrecs en contra i sense cap possibilitat  de defensa. També es violaven els drets a tenir un tracte digne com a presoners i a no ser torturats. Les imatges dels marines estatunidencs orinant sobre els cadàvers enemics difoses la setmana passada són un exemple actual de la violació sistemàtica dels drets dels  pobles envaïts.

Camino a Guantánamo conta una d'aquestes històries amagades que han ocorregut davant dels nostres nassos, en els nostres aeroports. 4 amics anglesos d'origen paquistanès viatgen a Pakistan amb motiu de la boda d'un d'ells. Tardaran més de dos anys en tornar a les seues vides perquè després de la seua detenció a Afganistan, on han passat a veure com estan les coses, seran lliurats a les forces d'ocupació americanes i traslladats després al centre de detenció de Guantánamo. George W. Bush va aconseguir arrencar en els mesos posteriors als atemptats de l'11 de setembre de 2001 el permís del congrés per a interrogar sota tortura els considerats sospitosos de nacionalitat estrangera detinguts ora del territori estatunidenc, i allargar la seua detenció de forma indefinida sense haver  presentar càrrecs contra ells. Això ha passat  està passant ara mateix a la considerada de vegades exemplar democràcia americana. Tot un seguit d'imatges i d'històries que o poden sinó recordar-nos les dels malaurats europeus separat de les seues vides i confinats en camps de concentració sota les ordres de governs d'infaust record com els de Hitler, Mussolini, Stalin o Franco. EE. UU. continua defensant el seu dret a interrogar sota tortura i seus són els escàndols de la presó d'Abu Ghraib, a l'Iraq. Seus també són desenes de camps de detenció secrets, als territoris dels països aliats d'Europa de l'est o d'Àsia.

La pel·lícula de Winterbottom conta una història real. És, per tant, una denúncia del que passa en nom de la democràcia. Projectant-la volem recordar les persones que pateixen i han patit aquesta situació i la responsabilitat dels governs que la promouen i consenteixen.

DIJOUS 19 DE GENER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.