STRANGERS: "CARO DIARIO" (161a, 29/05/2014)

Segona pel·lícula del cicle que hem titulat Strangers, Caro diario (ITA, 1993, 93min) és un quasi un experiment cinematogràfic del director Nanni Moretti, un dels realitzadors europeus amb un univers més particular. La pel·lícula i el seu director s'ajusten perfectament a la idea que volíem transmetre amb aquest cicle que no era altra que mostrar l'univers possible d'éssers perifèrics o que es troben en la perifèria de les seus vides, per dir-ho d'alguna forma. Bill Murray i Scarlett Johansson ho van demostrar a Lost in translation. Ací anem a veure una història completament distinta o en realitat hauríem de dir tres històries. Caro diario s'estructura en tres històries diferents protagonitzades pel mateix personatge, que no és altre que e mateix director Nanni Moretti. Protagonista i director es fundeixen en un per a donar a l'espectador un material amb el qual reflexionar a partir de la mirada radicalment subjectiva i artística que sobre el món fa el creador. A meitat de camí entre la comèdia i el drama, Moretti va composant un personatge complexe i de vegades contradictori, lliurat a l'esdevenir d'una vida distinta, d'una forma d'observar la vida distinta. El primer capítol és "Roma", un moment dedicat a recórrer de forma poètica i reflexiva la magnífica capital italiana pilotant una vespa. Moretti fa un esguard tranquil i irònic sobre la ciutat, amb moments de malenconia brutals, com és el de la seqüència en la qual visita el lloc on va ser assassinat el director Pier Paolo Passolini. El personatge ja està en marxa, després el veurem en acció en dues històries més, "Illes", en el qual aprofita la visita a un amic per mostrar-nos una particular visió del món mentre els dos recorren illa rere illa buscant un lloc on poder escriure i treballar tranquils; i "Metges", una història més sòrdida en la qual Moretti explica en primera persona com han anat les seues sessions de quimioteràpia.

Caro diario és una pel·lícula entranyable, estranya, perifèrica també dins del cinema, a meitat de camí entre l'assaig, l'autobiografia o la comèdia, en tot cas difícil de classificar. La vaig veure al cinema ja fa molt de temps, però algunes de les seues imatges ja m'han acompanyat sempre... Moretti entestat en voler ballar, Moretti discutint a un semàfor al voltant de qüestions sòcio-polítiques o Moretti parlant de sèries americanes al cim del volcà Stromboli...

 

 

DIJOUS, 29 DE MAIG A LES 18.30 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.