Jack Lemmon és un dels grans actors del cinema del segle XX. És un tipus fantàstic que aconsegueix transmetre a l'espectador una emoció ben particular, feta a colps d'interpretacions de persones normals que s'enfronten a situacions que els acosten a convertir-se freqüentment en perdedors. Però no perdedors estrepitosos i patètics, sinó perdedors humans, perdedors amb dignitat, que amb tendressa han de deixar de banda els principis amb els quals havien començat la pel·lícula, per a donar cabuda a altres principis que, d'alguna manera, els acosten més a aquella fibra que converteix les ànimes humanes en ànimes conscients de la fragilitat de la vida i de la debilitat dels principis sobre els quals s'havia construit inicialment el personatge. En aqueixa pèrdua, els personatges amb els quals Lemmon excel·leix guanyen el favor del públic en la mesura en que l'espectador simpatitza amb ells i s'hi troba. Entre les pel·lícules que hem projectat al nostre cineclub, per exemple el personatge de C. C. Baxter a El apartamento (B. Wilder, 1960), un pobre treballador quasi anònim que aconsegueix la redempció a través de l'amor i l'enfrontament al poder, amb una magnífica Shirley MacLaine que recuperarem a la segona projecció de la nit; per exemple Wendell Armbruster a Avanti (B. Wilder, 1972), l'alt executiu nordamericà que reencarna l'esperit romàntic del seu pare mort al sud d'Itàlia i s'enamora d'una forma de viure que a l'inici del film li sembla horrorosa; o el travestit Jerry, a Con faldas y a lo loco (B. Wilder, 1959), qui descobreix que un home pot aspirar a casar-se amb un milionari si deixa de banda algunes conviccions. I així en altres personatges que ja formen part de la memòria dels amants del cinema, En bandeja de plata, La extraña pareja, per citar alguns exemples.
(Lemmon i Wilder en el rodatge de En bandeja de plata)
El dijous el vorem a dos pel·lícules ben diferents. La primera és Missing (USA, 1982, 120min), tot un referent del cinema polític compromés, del director greco-francès Costa-Gravras, segurament junt amb Ken Loach un dels directors més interessants del cinema polític, però a diferència de l'anglés, un director capaç de treballar amb un cinema de denúncia dins de l'estrutura dels grans estudis d'Hollywood. Missing explica la història (real) de la desaparició d'un jove periodista americà en els dies posteriors al colp d'estat amb el qual el general César Augusto Pinochet va enderrocar el govern constitucional i democràtic de Salvador Allende a Chile, l'11 de setembre de 1973. Jack Lemmon és el pare del periodista que ha de buscar, junt a la seua nora (Sissi Spacek), al seu fill al país sudamericà. La pel·lícula denuncia clarament la participació de la CIA en la preparació i execució del colp d'estat. Als Estats Units va causar un autèntic rebombori i el film va patir la persecució i els intents d'eliminar-lo de les pantalles. Però la pel·lícula va guanyar la Palma d'Or al festival de Cannes, i Jack Lemmon el de millor actor. Posteriorment també l'Oscar al millor guió adaptat (Lemmon va estar nominat al de millor actor).
Després del soparet tradicional al pati de l'institut veurem una deliciosa comèdia del nostre director fetitxe per a les nits de l'estiu, que no és altre que el genial Billy Wilder. Irma la dulce (USA, 1963, 140min) és una història d'argument delirant ambientada en la ciutat de París (repeteix l'escenari d'Ariane, amb Gary Cooper i Audrey Hepburn), però ara amb dos actors en estat de gràcia com són Jack Lemmon i Shirley MacLaine. Un pintoresc policia inicia la seua feina al barri de Les Halles convençut que ha d'aplicar la llei al preu que siga. De seguida es troba amb el delicat assumpte de la prostitució i comença a fer redades on la resta de polis fan la vista grossa. En una d'aquelles comença a interessar-se per una jove prostituta i a partir d'aquest moment tota la seua energia i encara més estarà destinada a fer que la jove abandone l'ofici. Lemmon no ho té fàcil, però el seu enginy delirant i per moments surrealista li permetra, malgrat tot mantenir una certa iniciativa. Atenció al genial personatge secundari de darrere de la barra del bar on transcorre una bona part de l'acció.
En fi, la pel·lícula té els ingredients de les pel·lícules que projectem en juny, els últims dies de curs, un cinema amable, per a tots els públics, però sense perdre ni un moment el nostre compromís amb el bon cinema ni per descomptat amb la versió original amb subtítols.
Una recomanació ben seriosa: les nits de juny acostumen a ser ben fresques i la pel·lícula és llarga, no deixeu de venir ben equipats perquè cada any molta gent em diu que han estat molt bé però que el fred els ha impedit estar del tot a gust, així que compte!!
Jack Lemmon rep l'Oscar de la mà d'Eva Marie-Saint.
DIJOUS, 19 DE JUNY,
A LES 18.00 "MISSING".
A LES 21.00 SOPAR AL PATI.
A LES 22.30, "IRMA LA DULCE".
A L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada