El cinema dedicat a la I Guerra Mundial és prolífic en títols de diferent qualitat. Aquest 2014 es rememora el centenari del seu inici, allà per l'estiu de l'any 1914, quan, un mes després de l'atemptat contra l'hereu de la monarquia austrohongaresa a la ciutat de Sarajevo, l'Imperi va declarar la guerra a Serbia. Avui a aquell cantó es recorda l'esdeveniment amb una llegenda ben instructiva: <<el cantó on comença el segle XX>>. Una frase del tot en consonància amb l'esperit del magnífic llibre de Stefan Zweig El món d'ahir/El mundo de ayer (Quaderns Crema/Acantilado) on l'escriptor descriu amb emoció a penes continguda la desfeta del món on ha viscut fins el moment, i que s'esborra després del gran conflicte. Aquesta foto forma part de les vivències del darrer estiu (22/08/2014).
Amb motiu d'aquesta commemoració anem a projectar dues pel·lícules que representen perfectament l'esperit de l'època. La primera és la francesa Capitan Conan (FRA, 1996, color, 129min) del veterà director Bertrand Tavernier, de qui ja vam projectar a aquest cineclub Hoy empieza todo, una mirada crua sobre el món de l'educació. Capitan Conan és una pel·lícula antibel·licista que conta una història poc coneguda. Després de signar l'armistici al mes de novembre de 1918 tropes franceses van quedar destacades a Rumania i Bulgaria amb la intenció de contenir un possible avançament de l'exèrcit boltxevic. Aquesta pel·lícula narra les aventures d'un grup de soldats d'un regiment de conversos que han d'utilitzar el seu lloc a l'exèrcit per a redimir les seus culpes. Al comandament es troba el valerós Capità Conan, un home sobrepassat per l'acció i la brutalitat de la guerra impecablement interpretat per Philippe Torreton (el director de l'escola i mestre en Hoy empieza todo). La pel·lícula evidencia la doble moral dels alts comandaments, més pendents de les seues cuites personals que de les seues tropes, tal i com de manera magistral ja va exposar Stanley Kubrick en el gran clàssic del cinema bèl·lic i en concret d'aquesta guerra de trinxeres com és Senderos de gloria, que serà la nostra propera pel·lícula.
En qualsevol cas i per començar, ací va aquesta mostra del bon cinema, sempre contingut en les formes, del cineasta francès, per cert, un dels meus preferits entre els directors en actiu. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de Roger Vercel.
DIJOUS, 16 D'OCTUBRE, A LES 18.00 A LA NOVA SALA D'AUDIOVISUALS (ANTIGA SALA DE PROFESSORS) DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada