-Tu no tens valors, tota la teua vida és nihilisme, cinisme, sarcasme i orgasme.
- Saps? En França, amb eixe eslogan, m'haurien fet president.
W. Allen.
Benvolguts amics i amigues del cineclub, acabades les vacances de Pasqua ens enfrontem a la recta final d'aquest curs 2014/2015, un període temut per molts, l'hora de la veritat, diríem. Sobretot un període especial per als alumnes de 2n de Batxillerat. Per a agafar forces anem a començar amb una comèdia d'un dels grans directors de l'últim terç del passat segle XX, Woody Allen. Com sabeu, Allen és encara un director en actiu, però no crec que siga possible dir que és un dels grans directors del començament d'aquest segle XXI perquè sembla que és ja un lloc comú dir que les seues pel·lícules no són el que eren. Tal vegada això siga cert, tot i això qualsevol de les seues pel·lícules intranscendents és superior moltes vegades a un film qualsevol de tants i tants films nordamericans que inunden les nostres pantalles. Desmontando a Harry (USA, 1997, 96min) és una de les últimes pel·lícules signades per l'autor al segle XX, just després de Todos dicen I Love You i just abans de Celebrity. En ella trobem, com quasi sempre, un compendi de les obsessions creatives de l'autor, el sexe, la mort, la religió, la relació amb les dones, l'estatus de l'artista davant la creació, etc. Un escriptor de cert èxit ha utilitzat les seues experiències sentimentals i familiars per anar enllestint la seua obra; ara ha de rebre un homenatge en una universitat i no troba qui l'acompanye perquè tots aquells que s'han convertir en personatges seus directament l'odien, especialment les seues exdones.
Desmontando a Harry és una comèdia àcida, més atrevida del que és habitual amb el sexe i el propi llenguatge i plena de l'enginy d'Allen. Els personatges de les seues creacions alternen a la pantalla de la manera més natural amb el propi autor, que veu com s'acosta el dia de l'homenatge i haurà d'acudir tot sol al campus llunyà, cosa que no li fa cap gràcia perquè evidentment la seua egolatria i el seu pessimisme innegociable no el permeten ser una persona autònoma, per tot això tractarà d'embolicar a tiris i troians en la seua desventura personal.
Per encarar el que ens queda per davant amb un somriure (que no és el mateix que l'optimisme, clar, però que almenys li dóna certa gràcia a açò de viure).
Trailer en anglès (per si algú vol veure alguna imatge abans de vindre...)
DIJOUS, 16 D'ABRIL, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada