CLÀSSICS NO TAN CLÀSSICS "M. EL VAMPIRO DE DÜSSELDORF" (210a, 4/05/2017)

No sé si ací el títol del cicle no s'adapta bé a aquesta pel·lícula mítica de Fritz Lang, la penúltima abans de marxar als EE. UU. per a evitar una més que segura persecució per part del nazisme. Un assassí camina solt per la ciutat i cal aturar-lo. La pel·lícula (ALE, 1931, b/n, 111min) mostra com Fritz Lang era un magnífic autor a l'hora de reflectir el pànic de les masses i de radiografiar la tensa situació que pot arribar a viure una societat quan la por domina els carrers i la població acudeix a "fer justícia" junt amb la policia. Molts van veure una anticipació del que podia ocorrer en Alemanya si triomfaven les idees del nazional-socialisme. I sí, les idees van triomfar i molts van ser perseguits, empresonats i morts. Peter Lorre és ací l'actor principal. Un actor al que veuríem més tard a Hollywood, com a Lang. Furia (1939) és una pel·lícula ja rodada als EE. UU., la problemàtica de fons no és aliena a M. El vampiro de Düsseldorf, sols que als EE. UU, com en tants altres llocs, no hi havia nazisme, però sí masses socials enfervorides.

Lang va mostrar clarament amb M. que l'expressionisme no sols valia per a mostrar cinema angoixant i més o menys fantàstic (Nosferatu, Caligari etc.) sinó també per a contar històries realistes amb aquell joc tan fantàstic (i tan ben aprofitat ací) de les llums i les ombres. La pel·lícula prefigurava amb totes les cartes damunt de la taula el tan peculiar cinema negre que havia de vindre als anys 40. 

DIJOUS, 4 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA. VOSE.

tràiler de la pel·lícula (VOSE)