ORSON WELLES FA 100 ANYS. "EL TERCER HOMBRE" (177a, 7/05/2015)

El dimecres dia 6 de maig un home faria 100 anys. Un home que va capgirar la història del cinema quan només tenia 26 anys. Un home que es bevia el món. El seu nom era Orson Welles. Amb 20 anys dirigia obres als millors teatres i feia d'actor. Als 22 tenia la seua pròpia companyia. Als 24 es va fer famós als EE. UU. en retransmetre per la ràdio una invasió alienígena que, evidentment, no estava produint-se. El realisme fou tal que una bona part de la societat nordamericana entrà en pànic. Hollywood es fixà en aquesta mena de màgic i la RKO li va proporcionar la possibilitat de debutar al cinema. Welles es va treure de la màniga Citizen Kane (1941), una brutal crònica de com se les gastava un gran magnat dels mitjans de comunicació. Aquest home retractat al film va aconseguir que la pel·lícula patira l'ostracisme amb una política agressiva des de tots els mitjans que controlava. Però la pel·lícula va quedar per a sempre com un referent per a la història del cinema.

Welles era capaç de parlar de Shakespeare amb un llenguatge renovat. Plànols seqüència tan llargs com mai s'havien provat, grans angulars que feien que tot estiguera a la pantalla sense necessitat de muntatge per haver d'expressar sentiments o emocions, profunditat de camp gràcies a una fotografia precisa. Tot això posava la història al servei de les formes artístiques. D'ell hem vist al cineclub la fantàstica Sed de mal (1958), dins d'un cicle dedicat al cinema negre. Ara, però, li dedicarem dues pel·lícules en el centenari del seu naixement.

El tercer hombre (1949, U.K., b/n, 104 minuts) és en realitat una pel·lícula del director anglès Carol Reed, però tothom sap que la mà de Welles és omnipresent a la pantalla, no sols perquè ell és l'actor fonamental de la pel·lícula, sinó perquè els plànols i la direcció té el seu inconfusible segell.

Molt breument l'argument: Viena, 1947, una ciutat dividida en sectors després de la derrota alemanya a la II Guerra Mundial. Un escriptor americà de sèrie B arriba a la ciutat per a visitar a un antic amic que li ha promès treball. L'escriptor, però, es troba amb el funeral de l'amic, mort de forma violenta atropellat per un vehicle. Comença aleshores a esbrinar les causes de la seua mort. Sembla que a l'escena del crim hi havia dos homes que tractaven d'ajudar-lo, però alguns testimonis parlen d'un tercer home. La pel·lícula és tot un tour de force del cinema negre. Magnífic no sols Orson Welles, sinó també l'actor Joseph Cotten, a qui podem veure a les ordres d'Alfred Hitchcock en La sombra de una duda.

Un film per a gaudir del que ens ha donat el cinema.

un trailer del film

Ací deixe l'inici del col·loqui posterior a la visió de la pel·lícula del programa de cinema de TVE ¡Qué grande es el cine! (a veure per tant sols després d'haver vist la peli)

DIJOUS, 7 DE MAIG, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

UNA COMÈDIA DE WOODY ALLEN: "DESMONTANDO A HARRY" (176a, 16/04/2015)

-Tu no tens valors, tota la teua vida és nihilisme, cinisme, sarcasme i orgasme.

- Saps? En França, amb eixe eslogan, m'haurien fet president.

W. Allen.

Benvolguts amics i amigues del cineclub, acabades les vacances de Pasqua ens enfrontem a la recta final d'aquest curs 2014/2015, un període temut per molts, l'hora de la veritat, diríem. Sobretot un període especial per als alumnes de 2n de Batxillerat. Per a agafar forces anem a començar amb una comèdia d'un dels grans directors de l'últim terç del passat segle XX, Woody Allen. Com sabeu, Allen és encara un director en actiu, però no crec que siga possible dir que és un dels grans directors del començament d'aquest segle XXI perquè sembla que és ja un lloc comú dir que les seues pel·lícules no són el que eren. Tal vegada això siga cert, tot i això qualsevol de les seues pel·lícules intranscendents és superior moltes vegades a un film qualsevol de tants i tants films nordamericans que inunden les nostres pantalles. Desmontando a Harry (USA, 1997, 96min) és una de les últimes pel·lícules signades per l'autor al segle XX, just després de Todos dicen I Love You i just abans de Celebrity. En ella trobem, com quasi sempre, un compendi de les obsessions creatives de l'autor, el sexe, la mort, la religió, la relació amb les dones, l'estatus de l'artista davant la creació, etc. Un escriptor de cert èxit ha utilitzat les seues experiències sentimentals i familiars per anar enllestint la seua obra; ara ha de rebre un homenatge en una universitat i no troba qui l'acompanye perquè tots aquells que s'han convertir en personatges seus directament l'odien, especialment les seues exdones. 

Desmontando a Harry és una comèdia àcida, més atrevida del que és habitual amb el sexe i el propi llenguatge i plena de l'enginy d'Allen. Els personatges de les seues creacions alternen a la pantalla de la manera més natural amb el propi autor, que veu com s'acosta el dia de l'homenatge i haurà d'acudir tot sol al campus llunyà, cosa que no li fa cap gràcia perquè evidentment la seua egolatria i el seu pessimisme innegociable no el permeten ser una persona autònoma, per tot això tractarà d'embolicar a tiris i troians en la seua desventura personal. 

Per encarar el que ens queda per davant amb un somriure (que no és el mateix que l'optimisme, clar, però que almenys li dóna certa gràcia a açò de viure).

Trailer en anglès (per si algú vol veure alguna imatge abans de vindre...)

DIJOUS, 16 D'ABRIL, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

"MÁS ALLÁ DE LA ALAMBRADA: LA MEMORIA DEL HORROR". (175a, 25/03/2015)

No falta més que una setmana perquè iniciem el nostre viatge d'estudis que ens durà pels territoris del centre de Europa. Després de passar per Múnich i Salzburg i abans d'arribar a Praga farem una aturada, que segur que serà ben intensa, al camp de concentració de Mathausen-Gusen, a Austria.

Al camp de Mathausen-Gusen van ser assassinats milers de presoners republicans espanyols. Visitant el camp recordarem la seua memòria i la memòria de tantes i tantes víctimes d'aquell brutal conflicte bèl·lic que fou la 2a Guerra Mundial. Els republicans espanyols havien plantat cara al règim feixista de Hitler lluitant amb el bàndol dels aliats, moltes vegades integrats en l'exèrcit francès que va ser derrotat l'any 1940. Els presoners eren incomptables, però no tots tenien el mateix estatus. No era el mateix ser jueu que ser espanyol. Tampoc era el mateix ser espanyol que ser francés. Així anaven les coses.

Más allá de la alambrada: memoria del horror. (ESP, 2005, 83 min) és una pel·lícula documental dirigida pel valencià Pau Vergara en l qual se'ns narren les desventures d'aquells pobres soldats a través de les veus d'alguns dels supervivients, entre ells l'alcoià Paco Aura, qui va visitar el nostre institut l'any 2008.

La visió del documental és un exercici de preparació per a poder visitar el lloc amb més coneixements i ser així conscients d'on posem els nostres peus.

DIMECRES!! 25 DE MARÇ, A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

CINEMA I LITERATURA: "MATAR A UN RUISEÑOR" (174a, 26/02/2015)

Benvolguts amics i amigues del cineclub, la setmana passada vam tenir un problema tècnic i no vam poder projectar la pel·lícula que estava programada. Vam substituir-la per El cartero (y Pablo Neruda). Una pel·lícula italiana dirigida per Michael Radford, amb Massimo Troisi i Philippe Noiret, adaptació de la novel·la homònima de Antonio Skarmeta.

Però no volíem deixar passar l'ocasió de veure Matar a un ruiseñor, així que us remetem a l'entrada passada i us recordem que la projecció serà

DIJOUS, 26 DE FEBRER A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

CINEMA I LITERATURA: "MATAR A UN RUISEÑOR" (173a, 12/02/2015)

La setmana passada veiem l'excel·lent film Capote i, en acabar la projecció, vam proposar veure una pel·lícula molt coneguda que se citava expl·lícitament durant la pel·lícula que acabàvem de veure. Es tractava de Matar a un ruiseñor (To Kill a Mockingbird, USA, b/n, 129 min), Una adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee, amiga personal de Truman Capote. Matar a un ruiseñor va ser dirigida per Robert Mulligan, un director procedent de la TV. La història està basada en una vivència personal de l'escriptora, ambientada en els anys posteriors a la gran depressió (un període de crisi, doncs). Un advocat vidu es converteix en exemple per als seus dos fills en acceptar la defensa d'un home negre que ha estat acusat de la violació i assassinat d'una jove blanca. Si coneixem com han estat les qüestions relacionades amb el poder de l'estat i el racisme als EE. UU. podem imaginar-nos la dificultat de l'empresa (i no cal remuntar-se a la dècada dels anys 30, només cal veure què ha passat durant aquest any als <<encontres>> entre la policia i alguns joves negres per saber com costa fer-li front al racisme)

Atticus Finch és un personatge per a la història del cinema. Es tracta de l'heroi d'una peça, un model d'integritat que anirà endavant malgrat tots els problemes que puguen sorgir-li. Els seus fills veuran en ell un model de conducta impecable i així els valors podran transmetre's intactes a la generació següent. Fins i tot per veure de trobar a l'actor principal el productor (Alan Pakula) ho va tenir ben difícil. El paper se li va proposar al fantàstic James Stewart, però Stewart, conegut pels seus ideals conservadors, va rebutjar l'oferta per tractar-se d'un paper massa lliberal que podia alçar sospites en la societat americana. Gregory Peck (encara inèdit al cineclub) va acceptar el paper en llegir-se d'una sentada l'obra de Lee. La seua interpretació va marcar una fita en la seua carrera com a actor.

Aquesta setmana ens hem assabentat que l'anciana Harper Lee, que no havia publicat més que aquella exitosa novel·la, va a publicar ara un text escrit prèviament al d'aquella història i que d'alguna forma és la matriu d'on va aparéixer la seua novel·la. Ella ha contat que els xiquets del llibre estan inspirats en els estius que ella i el seu amic Truman Capote van passar a l'estat d'Alabama, al sud dels USA.

DIJOUS, 12 DE FEBRER DE 2015 A LES 18.00 A L'AULA D'AUDIOVISUALS DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.