PROJECCIÓ 102a: "DELICIOSA MARTHA" dins del cicle Cinema i Cuina

M'ha resultat curiós trobar dues pel·lícules estimables ambientades al món de la cuina i totes dues a la ciutat d'Hamburg. Fa quinze dies veiem i passàvem una bona estona amb Soul Kitchen (Fatih Akin, 2009), aquesta setmana veurem una altra comèdia, però ara amb to molt més contingut i de vegades dramàtic. Deliciosa Martha (Drei Sterne) és una pel·lícula de l'any 2000 de la realitzadora alemanya Sandra Nettelbeck (Hamburg, 1966), una eclèctica treballadora del cinema que ha dirigit, montat, escrit guions i fins i tot fet d'actriu. La seua pel·lícula gira al voltant d'un personatge femení (Martha), una xef de cuina absolutament disciplinada i amb una idea molt clara del que vol i com ho vol al restaurant on treballa. La seua vida es veu trasbalsada per la mort de la seua germana i per haver de fer-se càrrec de la seua neboda, una xiqueta que no li ho posarà fàcil. En aquest estat de coses el restaurant pateix alguns canvis i la seua estabilitat laboral i personal es veurà amenatzada. Martha ha d'aprendre a sobreviure i això és el que ens explica amablement aquesta cinta que a banda ens desperta la curiositat pel menjar ben preparat i per la creació al món de la cuina. El seu personatge, inflexible quan es tracta del treball, em recordava al del fantàstic cuiner de Soul Kitchen, tot i que les semblances potser s'acaben ahi.

En el repartiment tenim al convincent actor italià Sergio Castellito i a l'actriu alemanya Martina Gedeck, més tard coneguda pel seu paper a l'exitosa pel·lícula La vida de los otros que vam projectar al cineclub dins del cicle Visions de la RDA. (Per cert, recorde que alguns alumnes em preguntaren en aquell moment què era això de "visions de la roda" !!). I sí, aquesta serà la tercera pel·lícula consecutiva de nacionalitat alemanya que projectem.Tornarem a l'anglès, algun dia.

Deliciosa Martha té música de Keith Jarret i va obtenir el premi del públic a la Mostra de Cinema de València de l'any 2001.

Ací teniu el trailer alemany sense subtítols, a la sala tindrem la VOSE clàssica.



DIMECRES 26 DE GENER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.



   

CICLE CUINA I CINEMA: PROJECCIÓ 101a: 'SOUL KITCHEN'.

Benvolgudes amigues i amics del cineclub, de nou ens trobem amb les projeccions, encetat ja l'any 2011 i superada la pel·lícula número 100. Comencem amb una comèdia dins del cicle "Cuina i Cinema". Soul Kitchen és una pel·lícula alemanya del director d'origen turc Fatih Akin, un dels més sòlids valors de la cinematografia alemanya actual. Akin ha rodat abans de Soul kitchen altres pel·lícules entre les quals destaquen Contra la pared i Al otro lado, ambdues de caràcter fortament dramàtic, amb la immigració com a rerefons d'històries sòrdides contades amb molta solidesa. Soul kitchen sorprèn pel seu to descaradament còmic. Zinos és un jove que intenta obrir-se camí a la ciutat mentre la seua nòvia parteix a Japó per motius laborals. Vol obrir un restaurant, però la marxa de la xica desestabilitzarà la seua relació de parella i Zinos haurà de decidir entre mantenir el negoci viu o recuperar a la xica. Una opció és deixar el negoci en mans del germà, però potser no és la millor opció coneixent els seus antecedents delictius. Amb aquesta trama Akin aconsegueix això que tan poc abunda al cinema actual, com és construir una comèdia pura, que aconsegueix divertir l'espectador perquè els personatges funcionen i les situacions funcionen, i a banda sense deixar de contar històries de gent que lluita per obrir-se camí malgrat les dificultats que siguen.

El guió de la pel·lícula és del mateix director i del simpàtic actor protagonista de la mateixa, en ella té una forta i atractiva presència la música (el mateix Akin, nascut el 1974, és també DJ a banda de director de cinema). En fi, després de la forta experiència de Nosferatu una pel·lícula per a tots els públics que deixa un molt grat sabor de boca i algunes ganes de menjar. En Versió Original en alemany amb subtítols en castellà.

Ací teniu el trailer per si el voleu veure.

DIJOUS 13 DE GENER A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES DE COCENTAINA.

FOTOS DE LA PROJECCIÓ 100a

El passat dia 21 de desembre aconseguirem arribar a la projecció 100a. Un bon grapat d'alumnes i professors compartirem les ombres i les llums de Nosferatu. 90 minuts dedicats a l'expressionisme alemany, per a molts dels assistents la primera pel·lícula muda que veien completa. Si punxeu a la fotografia podreu veure les imatges que va fer Angel Juan aquella vesprada vampírica.

PROJECCIÓ 100a: "NOSFERATU" de F. W. Murnau.

Arribem al centenar de pel·lícules. La veritat és que es diu en un bufit, però han estat més de 6 anys de projeccions de tot tipus de gèneres, de cinema clàssic i modern, de pel·lícules americanes i també de xineses, i vietnamites, i europees. Quan vam començar allà pel 2004 no podíem saber si arribaríem a tant. Aquest no és el primer cineclub que funciona a l’institut i potser per això la cosa ha arribat fins ací. Han estat 6 anys de pel·lícules en versió original amb subtítols en un institut de secundària. Amb una família petita però fidel. A veure si en fem 200!

Nosferatu és una pel·lícula de 1922, és la més antiga de totes les que hem projectat i forma part d’un gènere que ha tingut una gran influència en el món del cinema i de l’art en general com és l’expressionisme alemany. Durant els anys vint una sèrie de directors alemanys van filmar algunes pel·lícules mítiques en la història del cinema: El Golem; El gabinete del Dr. Caligari; Amanecer; etc. tots aquests títols es caracteritzaven per un ús de la imatge completament nou i allunyat del realisme. Volien reflectir les contradiccions i les emocions de l’esperit humà i fer-ho de manera que ningú no quedara indiferent, i de fet que no quedaren. La màgia de les pel·lícules alemanyes dels anys 20 passaren al cinema de terror dels anys 30 i d’ahí al cinema negre dels anys 40. Ombres i llums, angles de càmera impossibles, picats, contrapicats, esperits turmentats, passions desbordades i un exquisit gust per la fotografia, per l’enquadrament correcte, pel llenguatge del cinema, en fi.

La història de Nosferatu, la primera pel·lícula de la saga interminable de pel·lícules de vampirs, és, per això mateix, ben coneguda. Un home parteix de la seua ciutat a un castell dels Càrpats per vendre-li una casa a un misteriós noble. El castell ja és esfereïdor i el noble no digam, la nit és el moment on les forces del mal actuen. El venedor està casat amb una jove que l’espera amb tota la dosi possible de romanticisme, però el marit no tornarà sol, durà amb ell el mal que assolarà la ciutat. Murnau no utilitza els elements clàssics del terror sinó que acosta en aquesta cinta el terror a la poesia i al romanticisme d’una manera tan poderosa visualment que avui, quasi 90 anys després, els fotogrames continuen en l’imaginari de la nostra cultura. No hi ha més que veure com les pel·lícules i novel·les de vampirs continuen, d’una forma o altra, presents en la cultura de masses. Nosferatu és també un bon exemple per definir una de les primeres pel·lícules considerades de culte. La seua història és també vampírica a la seua manera perquè va beure la saba de Dràcula, la novel·la romàntica de Bram Stoker sense cap permís, sense pagar els drets d’autor (per això el vampir no porta el nom tan conegut del comte, sinó un d’altre). Els hereus de Bram Stoker demandaren la productora alemanya que va haver retirar la pel·lícula de les pantalles. Per sort algunes còpies van poder salvar-

DIMARTS, 21 DE DESEMBRE, A LES 18.00 A L'AULA RAFAEL AZCONA DE L'IES PARE ARQUES, COCENTAINA.